Grans Autors Catalans Contemporanis: Benet i Jornet, Fuster i Mira

Josep Maria Benet i Jornet: Teatre i Evolució

Un dels autors més rellevants del teatre actual català, Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940), va estrenar amb només 23 anys una obra anomenada, Una vella, coneguda olor, on es reflectia la societat barcelonina de postguerra, originant una etapa teatral clau: el realisme. En aquesta etapa, l'individu en la societat condicionada després del 1939 era el nucli temàtic.

En una segona fase de la seva obra, Benet, amb Revolta de bruixes, hi afegeix un to més simbòlic, que planteja un combat ideològic entre les forces racionals i les irracionals. Ja en la dècada dels 90, l'obra de Benet evoluciona cap a temàtiques més íntimes i existencials. Com a peculiaritat, les seves obres, tals com Desig (1989), Fugaç (1994) i Testament (1996), són estrenades al teatre abans de ser publicades. El 1995, obté el Premi Nacional de Teatre.

En la darrera dècada, clou la trilogia formada per Una vella, coneguda olor, Baralla entre olors i Olors, tancant així la temàtica anterior. A més del teatre, Benet i Jornet conrea el gènere de l'assaig i la crítica. També col·labora des dels anys 70 amb TV3 i TVE, on és guionista de moltes sèries, com ara Amar en tiempos revueltos.

Joan Fuster: L'Assaig i el Pensament Valencià

Joan Fuster és l'assagista peninsular més important de les generacions sorgides després de la Guerra Civil. Va fer una classificació per a les seves obres:

1. Obres de temàtica humanística com L'home, mesura de totes les coses, on es tracten temes que van de la història a la política.
2. Obres destinades a reflexionar i investigar sobre la identitat col·lectiva dels valencians, com Nosaltres, els valencians.
3. Obres de crítica i d'història literàries, on destaquem els estudis dedicats als clàssics medievals valencians, com Ausiàs March.

L'assaig de Fuster presenta diverses formes, com l'article, el diccionari o el diari. A més, els seus assaigs responen a una mateixa actitud: la voluntat de comprendre un fet, un problema. Donava, entre nosaltres, carta de naturalesa a la prosa d'idees i se servia d'una llengua que constituïa una pauta normalitzadora. Cal destacar que Fuster utilitza la història com un mitjà de transformació de la seva societat.

Entre les seves obres més destacades trobem Nosaltres, els valencians i Diccionari per a ociosos.

Joan Francesc Mira: Traducció, Novel·la i Assaig Crític

Traductor i novel·lista, a més de ser autor d'una producció assagística abundant, formada per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques. Es tracta d'articles sobre la vida quotidiana, amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari.

Els temes que aborda inclouen el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, i la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les formen. Aquest autor s'hi ha dedicat no des d'una postura asèptica, sinó des del compromís amb el seu país i la seva cultura.

Cal destacar de Mira que una de les seves virtuts és demostrar sempre, amb un punt d'escepticisme, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món.