La Gran Depressió: Extensió, Conseqüències i Respostes

A partir del 1931, la crisi dels Estats Units es va estendre per tot el món. Els Estats Units reclamaven els crèdits als altres països, i això va portar a conflictes. Com que els Estats Units no tenien diners, van deixar de comprar productes a altres països, fet que també els va afectar negativament.

• La baixa dels sous.
• La retallada de l'horari laboral.
• L'atur sense cobertura social.
• El retorn de la misèria i la fam.

Molts agricultors, com que el preu del seu producte havia baixat i no es guanyaven la vida, van marxar a la ciutat. La classe mitjana també va sortir-ne perjudicada: els rendistes es van enfonsar per la pèrdua de valor de la moneda, els empresaris venien poc i van entrar en fallida, i els professionals liberals es van enfonsar per la disminució de la clientela.

Van decaure els valors tradicionals, es va incrementar la sensació d'inestabilitat, es creia en la fi del sistema capitalista i el socialisme cada cop tenia més seguidors.

Consistien a deixar que el mercat sanegés per si sol l'economia. Per fer això, s'havia de fer el següent:

• Disminució d'impostos.
• Disminució de despeses de mercat.
• Reducció del valor de la moneda en circulació.
• Manteniment del valor de la moneda en el mercat internacional.

Els resultats no van ser els esperats, i aquestes van ser les conseqüències:

• Baixada de sous.
• Augment de l'atur.
• Devallada de la producció.

John Maynard Keynes va afirmar que el factor del dinamisme econòmic no era l'oferta, sinó la demanda. Per millorar-lo, calia l'intervencionisme econòmic per part de l'Estat. Aquest intervencionisme consistia en:

• Redistribuir la renda mitjançant la política fiscal.
• L'Estat oferia crèdits amb taxes baixes d'interès.
• Construir infraestructures.

Tot això va tenir una reacció en cadena:

• Creació d'ocupació per als aturats.
• Les famílies tenien més diners.
• Creixia el consum de les famílies.
• Augmentava la producció.
• Impostos indirectes als productes (IVA).
• Creixement dels recursos de l'Estat (IRPF).
• Equilibri del dèficit del pressupost.

El president Franklin D. Roosevelt va proposar un nou mètode per acabar amb la depressió. Va modificar el capitalisme amb el programa anomenat New Deal (Nou Pacte).

Les principals mesures del New Deal van ser:

• La reforma financera.
• La intervenció en l'agricultura.
• La intervenció en la indústria.
• La lluita contra l'atur.
• La institució de mesures socials.

Aquest és un model econòmic que van adoptar els sistemes totalitaris a Itàlia, Alemanya i l'URSS. Consistia a reduir al màxim la dependència de l'exterior i a controlar les importacions amb l'autorització només de les més imprescindibles.
Autarquia: política d'autobastament que consistia a sobreviure només amb els recursos del propi país, sense comerciar amb altres països.