Gran Depressió i el crac del 1929: causes, efectes i reparacions

Deutes i reparacions de guerra

Deutes i reparacions de guerra: Durant la Primera Guerra Mundial, els països bel·ligerants havien tingut una gran despesa militar que, a causa del seu enorme volum, els va obligar a endeutar-se. En concret, els països aliats havien contret deutes entre ells.

Els principals països creditors eren els Estats Units i el Regne Unit, mentre que els màxims deutors eren França, Itàlia i Bèlgica. El pagament dels deutes va ser lent i laboriós i, finalment, la quantitat pagada va ser molt inferior a l'import real dels deutes.

Molt més complex era el tema de les reparacions de guerra, ja que el Tractat de Versalles obligava Alemanya a pagar una forta indemnització als països aliats, especialment a França. L'any 1921 es va fixar l'import d'aquestes reparacions en 132.000 milions de marcs d'or, una xifra veritablement astronòmica, que Alemanya no podia pagar i que va provocar la ruïna de la seva economia.

El crac del 1929

El crac del 1929

La prosperitat americana es va interrompre sobtadament el 24 d'octubre de 1929 quan la Borsa de Nova York va experimentar una forta davallada: la cotització de les accions va disminuir fins a uns nivells molt baixos. Milers de petits estalviadors que havien invertit tots els seus diners en la borsa van quedar completament arruïnats.

En poques hores, el pànic es va apoderar dels nord-americans, que van córrer a les oficines dels bancs per retirar els seus estalvis. Al llarg dels mesos següents, els estocs industrials es van acumular i els preus van baixar considerablement; la baixada del valor de les accions i la manca de vendes van fer que moltes empreses haguessin de plegar, com també van haver de plegar molts bancs. Com a conseqüència de tot això, l'atur es va incrementar de manera extraordinària.

Una crisi d'abast mundial

Una crisi d'abast mundial

La crisi econòmica de 1929 no es va limitar als Estats Units, sinó que va tenir un abast mundial. Entre 1929 i 1939, any en què va començar la Segona Guerra Mundial, el món va conèixer la pitjor crisi econòmica del capitalisme: la Gran Depressió dels anys trenta.

El comerç internacional es va ressentir molt de la crisi econòmica. De fet, l'any 1932, el pitjor any de la crisi, la quantitat de béns intercanviats a nivell mundial s'havia reduït una quarta part amb relació a 1929. Els països exportadors de primeres matèries i de productes alimentaris van experimentar una forta reducció de les vendes als països desenvolupats per dos motius: d'una banda, la davallada de l'activitat industrial exigia menys primeres matèries i, d'altra banda, la població dels països rics va limitar moltíssim la seva despesa familiar.

De tota manera, els països més afectats per la crisi econòmica van ser els que tenien una economia bàsicament industrial: a més dels Estats Units, els estralls de la crisi els van patir el Regne Unit i, sobretot, Alemanya. A tot arreu, el tancament d'empreses i l'atur van ser-ne els aspectes més colpidors.

El Regne Unit i França

El Regne Unit i França

El Regne Unit va ser un dels països més afectats per la crisi econòmica; l'any 1933 hi havia gairebé tres milions de persones aturades. Les mesures adoptades pel govern britànic per lluitar contra la crisi van ser la devaluació de la lliura esterlina, per tal d'afavorir les exportacions de mercaderies, i la signatura dels Acords d'Ottawa (1932), mitjançant els quals es garantia la preferència del comerç amb les colònies que formaven part de l'Imperi britànic (el Canadà, l'Austràlia, l'Índia, etc.).

A França, on des de 1936 governaven els socialistes, es va devaluar el franc, es van decretar mesures per millorar els ingressos de les famílies pageses i es van aprovar lleis de caràcter social, com ara la reducció de la jornada laboral, l'increment dels salaris obrers i l'establiment, per primera vegada, de les vacances d'estiu pagades.

Resum dels efectes i mesures

• Efectes econòmics: caiguda de la borsa, fallida d'empreses, tancament de bancs, augment de l'atur i reducció del comerç internacional.
• Mesures al Regne Unit: devaluació de la lliura, Acords d'Ottawa per afavorir el comerç imperial.
• Mesures a França: devaluació del franc, suport a les famílies pageses, lleis socials, reducció de la jornada laboral, augment salarial i vacances pagades.