Gramàtica medieval i Renaixement: sintaxi, impremta i Babel

Model de l'escolàstica

Basats en el rigor lògic de l'escolàstica, els gramàtics d'una època que s'estén de 1200 a 1350 escriuen tractats que solen titular De modis significandi, en els quals distingeixen tres nivells de descripció:

• Modus essendi
• Modus intelligendi
• Modus significandi

De modis significandi

La sintaxi passa a tenir un interès central per al gramàtic, a partir dels escrits de Petrus Helias (segle XII): s'estudien les relacions entre constituents i, molt més important, la recursivitat de les oracions gràcies al paper nominal i verbal del participi.

Apareix la noció de règim en l'estudi de les preposicions i els casos que exigeixen. Per exemple: ad regeix acusatiu i ab regeix ablatiu.

• Transitivitat: dues persones o arguments diferents (Socrates legit librum; filius Socratis).
• Intransitivitat: una persona o argument (Socrates currit; Socrates albus).

Renaixement

• c. 1436 Gutenberg inventa la impremta
• 1453 Constantinoble cau en mans dels turcs
• 1492 Colom descobreix Amèrica
• 1517 Luter publica les seves 95 tesis

Repercussions dels fets

• La invenció de la impremta va suscitar un interès per fixar unes grafies estàndard, la qual cosa implica una certa reflexió fonològica.
• La caiguda de Constantinoble va provocar un escampament d'erudits i documents grecs cap a l'Europa occidental, seguint una tendència que ja s'havia iniciat amb les Croades.
• La reforma religiosa impulsa la lectura directa dels textos bíblics i, per tant, les traduccions a les llengües vulgars.
• La descoberta de nous territoris impulsa els europeus a estudiar llengües fins aleshores desconegudes.

La idea medieval de llengua primera

1. En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules.

2. Els homes van emigrar des de l'orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar.

3. Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure'ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter.

4. Després van dir: «Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra.»

5. El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes,

6. i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d'ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast.

7. Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s'entenguin entre ells.»

8. Així el Senyor els va dispersar des d'aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat.

9. Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d'allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra (Gn, 11).

Es replanteja el problema de la llengua originària, que per als medievals havia de ser l'hebreu. S'introdueixen elements de desenvolupament ontogenètic i de codis alternatius. Es fa referència a Isidor de Sevilla i al nombre que havia fixat de setanta-dues llengües després de Babel.