Gramàtica Llatina: Declinacions, Verbs i Llatinitats Clau

Resum de Gramàtica i Cultura Clàssica

Casos i Declinacions Llatines

Taula de casos llatins i la seva funció principal en català:

• Nominatiu: Subjecte / Atribut
• Vocatiu: Exclamacions
• Acusatiu: Complement Directe (CD)
• Genitiu: Complement del Nom (CN)
• Datiu: Complement Indirecte (CI)
• Ablatiu: Complements Circumstancials (CC)

1a Declinació (Exemple)

Comparativa de terminacions per a la primera declinació:

Conjugació del Verb 'Ser' (Sum, es, fui, esse)

Formes bàsiques del present d'indicatiu:

• Ego sum
• Tu es
• Ille/illa est
• Nos sumus
• Vos estis
• Illi/illae sunt

Llatinismes Comuns i Significats

Llatinitats d'ús freqüent

A continuació, es presenten algunes frases i paraules llatines d'ús habitual:

• Àlies: alias
• Etcètera (etc.): la resta de coses
• Campus: camp
• Errata: errada (en textos)
• Carpe diem: aprofita el dia
• Accèssit: s’hi ha acostat (segunda posició)
• Casus belli: cas de guerra
• Manu militari: mà militar
• Corpore insepulto: cos sota terra
• Curriculum vitae: carrera de la vida
• Status: posició
• Iunior: júnior
• Grosso modo: manera grollera / aproximada
• Ecce homo: vet aquí l’home
• Hàbitat: hàbitat
• In vivo: ésser viu (en un organisme viu)
• Honoris causa: a causa de l’honor
• In vitro: en el vidre (fora d'un organisme)
• In extremis: a l’extrem / al límit
• In albis: en blanc
• In situ: en el lloc
• Hic et nunc: aquí i ara
• Quòrum: dels quals (nombre mínim)
• Senior: sènior
• Motu proprio: per moviment propi
• Ex catedra: des de la cadira (amb autoritat)
• Numerus clausus: nombre tancat
• Placebo: plaure (agradar)
• Per capita: per caps
• Cum laude: amb lloança
• Ipso facto: en el mateix fet / immediatament
• Sine qua non: sense la qual no (condició indispensable)
• Superàvit: sobre (excés)
• D’incògnit: no conegut
• Quid: què (el moll de l'assumpte)
• Vox populi: veu del poble
• Peccata minuta: coses petites (faltes lleus)
• Totum revolutum: tot regirat / confusió total
• A posteriori: després
• Contra naturam: contra natura
• A priori: abans
• Ex professo: expressament
• Bis: dues vegades
• Alea iacta est: la sort està tirada
• Ex aequo: per igual
• Magister dixit: el mestre va dir
• Ex libris: dels llibres

Mitologia Grecoromana

Els Amors d'Afrodita

Afrodita era la deessa més bella de l'Olimp i es va casar amb Hefest per ordre de Zeus, tot i que ella estava enamorada d'Ares. Dels amors d'Afrodita i Ares van aparèixer diversos fills; el més famós va ser Eros, que els romans van anomenar Cupido. El Déu Apol·lo va informar d'aquesta infidelitat el déu Hefest, el qual va fabricar una xarxa d'or gairebé invisible amb la qual va atrapar Afrodita i Ares. Un cop convocats els déus olímpics perquè els amonestessin, no es van poder aguantar el riure per una situació tan còmica. Tot i això, el descobriment va provocar el trencament d'aquest amor. Però Afrodita va tornar a trobar l'amor entre altres déus; amb Dionís va concebre Príap, dotat d'un fal·lus enorme, i del mortal Anquises va engendrar Enees, heroi que va esdevenir el fundador del llinatge romà.

Correspondència de la Religió Romana i Grega

Taula de correspondència entre els déus grecs i romans: