Gramàtica Llatina i Arquitectura Romana: Guia Completa

Declinació Llatina: Imparisíl·laba (-IOR-IUS)

M/F	Sg	PL	N	Sg	PL
N	θ	ES	N	*	A
V	θ	ES	V	*	A
A	EM	ES	A	*	A
G	IS	UM	G	IS	UM
D	I	IBUS	D	I	IBUS
Abl	E	IBUS	Abl	E	IBUS

---

Declinació Llatina: Parisíl·laba

M/F	SG	P	N	SG	PL
N	IS	ES	N	E	IA
V	IS	ES	V	E	IA
A	EM	ES	A	E	IA
G	IS	IUM	G	IS	IUM
D	I	IBUS	D	I	IBUS
Abl	E	IBUS	Abl	E	IBUS

Excepcions en la Declinació Llatina

Cas especial: ARX-ARCIS (Imparisíl·laba amb declinació parisíl·laba)

Alguns substantius imparisíl·labs, com ARX-ARCIS (Nom. Sg. / Gen. Sg.), es declinen seguint el patró dels parisíl·labs. Altres exemples inclouen terminacions com:

• -us / -oris
• -us / -eris
• -ter / -is
• -men / -is
• -ut / -is

Sintaxi del Comparatiu Llatí

1. Primer terme en nominatiu o acusatiu + adjectiu en grau comparatiu + QUAM + segon terme en el mateix cas que el primer + verb.
2. Primer terme en nominatiu o acusatiu + adjectiu en grau comparatiu + segon terme en ablatiu + verb.

La Veu Passiva en Llatí

Tema de Present

Es forma amb les desinències passives pròpies.

Tema de Perfet

• Pretèrit Perfet: Participi de passat + present/pretèrit perfet de SUM
  • us-a-um: est/fuit (indicatiu) / sis/fuerit (subjuntiu)
  • i-ae-a: sumus/fuimus (indicatiu) / simus/fuerimus (subjuntiu)
• Pretèrit Plusquamperfet: Participi de passat + pretèrit imperfet/pretèrit plusquamperfet de SUM
  • us-a-um: eras/fueras (indicatiu) / esses/fuisses (subjuntiu)
  • i-ae-a: eratis/fueratis (indicatiu) / essetis/fuissetis (subjuntiu)
• Futur Perfet: Participi de passat + futur imperfet/futur perfet de SUM
  • us-a-um: ero/fuero (indicatiu)
  • i-ae-a: erunt/fuerunt (indicatiu)

Estructura de la Frase

• Activa: Subjecte + Verb + Complement Directe
• Passiva: Subjecte Pacient + Verb + Complement Agent

Elements de l'Enginyeria i Arquitectura Romana

Infraestructures Vials i Monuments

Milliarium

Monòlits que informaven de la distància (1 milla romana = 1,481 m), indicaven el nom de l'emperador i del governador o cap de l'exèrcit responsable de la seva construcció.

Mutatio

Instal·lacions destinades al descans i canvi de cavall, situades cada 15 km.

Mansio

Similar a la mutatio, però amb la possibilitat de passar-hi la nit, situades cada 50 km.

Arcs de Triomf

Monuments commemoratius de l'imperi.

Tombes

Situades fora de les ciutats (ex: Torre dels Escipions).

Villae

Residències rurals que servien per al descans lluny de la ciutat.

Calçades Romanes

Procés de Construcció

1. Traçar els solcs i marcar les vores.
2. Cavar fins al fons.
3. Les rases buides es farcen amb altres materials i es consoliden.
4. Assentar la capa superior.

Es van construir aproximadament 15.000 km de calçades arreu de l'imperi.

Exemples de Vies Importants

• Via Augusta: Dels Pirineus a Cadis (actual AP-7).
• Via de la Plata: D'Astorga a Mèrida.
• Via del Nord: De Tarragona a Lleó.

Altres Obres d'Enginyeria Romana

Aqüeductes i Embassaments

• Aqüeducte de les Ferreres (Tarragona)
• Aqüeducte de Segòvia
• Aqüeducte dels Miracles (Mèrida)
• Embassament de Prosèrpina (Badajoz)
• Embassament d'Almonacid de la Cuba (Saragossa)

Ponts i Fars

• Pont d'Alcàntara
• Torre d'Hèrcules (A Corunya) - Far

Termes Romanes

Les termes romanes incloïen diverses sales:

• Caldarium (sala calenta)
• Frigidarium (sala freda)
• Tepidarium (sala tèbia)

Edificis Públics Romans

Amfiteatre

Destinat a lluites amb animals (venationes) i batalles navals o naumàquies. Exemples: Tarragona, Mèrida i Segòbriga (Conca).

Circ

Utilitzat per a curses de carros. Exemples: Tarragona i Mèrida.

Teatre

Espai per a representacions dramàtiques. Exemples: Mèrida, Itàlica i Sagunt.

Urbanisme i Elements de la Ciutat Romana

Eixos Principals

• Cardo Maximus: Carrer principal orientat de nord a sud.
• Decumanus Maximus: Carrer principal orientat d'est a oest.

Altres Elements Urbans

• Fòrum
• Mercat
• Teatre
• Amfiteatre
• Circ
• Basílica
• Temples
• Termes
• Domus (casa unifamiliar)
• Insula (bloc de pisos)