Gramàtica i Literatura: Anàlisi, Lèxic i Evolució

Gramàtica

Formes i funcions

En l'anàlisi de l'oració simple hi ha dues nocions bàsiques: les formes i les funcions.

- Les formes

En el marc de l'oració simple, trobem les formes següents:

• Les paraules, que tenen una determinada categoria lèxica: verbs, noms, adjectius, determinants, pronoms, adverbis, preposicions o conjuncions.
• Els sintagmes, que són paraules o grups de paraules de diferents tipus segons el nucli: SV, SN, SA, SAdv o SP.

En el marc de l'oració composta, també trobem les proposicions, que són oracions que formen part d'una estructura oracional més àmplia, l'oració composta.

- Les funcions

• Dins del sintagma, les paraules poden fer de nucli o de complements.
• Dins de l'oració, els sintagmes poden fer de predicat, de subjecte o dels diferents complements del verb (atribut, directe, indirecte, de règim, circumstancials i predicatiu).

I, dins de l'oració composta, poden fer aquestes mateixes funcions les proposicions.

Lèxic

La definició. L'ús del diccionari

Els diccionaris utilitzen diferents tipus de definicions:

• Amb una paraula equivalent o sinònim (exemple: entrellucar v tr Entreveure).
• Amb una paraula o una expressió que signifiqui el contrari (exemple: insípid adj Mancat de sabor).
• Amb una paràfrasi (exemple: extensible adj Susceptible d'adquirir una major extensió).
• Amb una descripció (exemple: tassa f Vas petit de porcellana, de pisa, de terra, etc., amb nansa, per prendre cafè, te, etc.).

Dimensió estètica i literària

La història de la literatura és l'estudi de les successives èpoques, els moviments, les tendències i els autors que s'han donat al llarg del temps, en un marc universal o d'una llengua en concret, per exemple la catalana. Les etapes de la història de la literatura catalana són:

• La literatura catalana medieval (segles XIII-XV).
• La literatura catalana moderna (segles XVI-XVIII).
• La literatura catalana contemporània (segles XIX-XXI).

Dins de cadascuna d'aquestes etapes es distingeixen diferents moments i moviments.

L'anàlisi de l'oració simple

L'oració simple s'analitza en tres nivells, de més particular a més general: les paraules, els sintagmes i l'oració mateixa.

– Les paraules Per indicar la categoria lèxica de les paraules que componen una oració (V, N, A, Det, Pro, Adv, Prep, Conj), cal tenir en compte els casos de contraccions (del = Prep+Det), els verbs compostos i les perífrasis verbals (he cantat, he de cantar = V), les preposicions compostes (des de = Prep) i les locucions adverbials i prepositives (de cop = loc adv, a més de = loc prep).

– Els sintagmes En analitzar els sintagmes (SV, SN, SA, SAdv, SP) hem de tenir en compte les relacions que mantenen entre si, tant si estan al mateix nivell en l'oració com si un s'inclou dins d'un altre. Els pronoms no generen cap sintagma particular sinó que equivalen a un sintagma nominal, adjectival, adverbial o preposicional.

– L'oració En analitzar l'oració en el seu conjunt, en primer lloc hem de determinar si el verb és impersonal (com haver-hi o els que expressen fenòmens meteorològics), atributiu (ser, estar o semblar) o predicatiu (la resta de verbs). En segon lloc, concretarem la funció de cada sintagma: predicat (nominal o verbal), subjecte (si el verb n'admet o no, i si és explícit o el·líptic), complements del verb (Atr, CD, CI, CR, CC, CP) o altres complements (sobretot CN).

Lèxic

El sentit figurat

Hi ha mots o expressions que no es fan servir en el seu sentit propi o literal, sinó en un sentit especial o figurat. Això passa en comparacions (pesat com el plom), metàfores (ser un plom), metonímies (té divuit primaveres), locucions (a ulls clucs) o frases fetes (obrir uns ulls com unes taronges).

Dimensió estètica i literària

La literatura catalana medieval (I)

La primera etapa de la literatura catalana medieval (segles XIII i XIV) va comportar un desenvolupament de la prosa pel que fa a temes i intencions; la poesia, en canvi, continuava sent conreada en occità, seguint el model dels trobadors.

– Ramon Llull

Ramon Llull va ser el creador de la prosa culta en català, amb una obra filosòfica, científica i literària que tenia com a intenció de fons el servei a la religió cristiana.

– Les cròniques

Les narracions històriques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós tenien com a intenció exalçar els reis d'Aragó i la seva política d'expansió territorial.

– Bernat Metge

Bernat Metge és un escriptor lligat a les intrigues de la cort i que adopta certs trets de l'humanisme italià, especialment en l'estil i en les referències abundants a autors clàssics.

Dimensió plurilingüe i intercultural

La diversitat lingüística

– Unes societats lingüísticament complexes

Les societats actuals són més complexes des del punt de vista lingüístic per diversos factors, com ara la globalització, els corrents migratoris, el turisme o la revolució tecnològica.

– El repte de conservar i potenciar la diversitat

La majoria de les sis mil llengües diferents que actualment es parlen al món corren el risc de desaparèixer, sota la pressió de les més consolidades i esteses. Conservar i potenciar aquest patrimoni és un repte per a tota la humanitat.

– Diferents llengües per a diferents funcions

Les llengües tenen diverses funcions socials:

• Funció identificativa i de cohesió social d'una comunitat determinada.
• Funció comunicativa, dins de cada societat o, en alguns casos, fins i tot internacionalment.
• Funció d'enriquiment cultural i personal, en el cas de llengües apreses després de la pròpia.