Gramàtica, Lèxic i Moviments Literaris Clau en Català

El Lèxic Català: Origen i Tipus de Mots

Paraules Patrimonials o Populars

Són mots d’origen llatí que han perviscut a través dels segles, modificats per l’acció del temps i pels contactes amb altres llengües. Exemples: Matrem (mare), Filium (fill).

Els Cultismes

Paraules preses directament del llatí que no han experimentat tants de canvis formals com les patrimonials. Exemple: Del llatí Oculum (ull) sorgeix el cultisme oculista.

Tipus de Llatinismes

• Manlleus: Mots adaptats. Exemple: podium (pòdiums).
• Estrangerismes: Mots que mantenen la forma original llatina (s’escriuen en cursiva). Exemple: insula (plural insulae).

Propietats Textuals Essencials

L'Adequació

És la propietat que s’encarrega que el text s’adapti correctament al context comunicatiu.

Factors de la Situació Comunicativa

• Camp: Tema o àmbit d’especialització del missatge.
• Mode: Canal (oral o escrit) i preparació del text (planificat o espontani).
• To: Relació que mantenen els interlocutors (formal o informal).

Àmbits d'Ús

• Culte: Acadèmic i literari.
• Estàndard: Administratiu, periodístic i publicitari.
• Col·loquial i Vulgar: Privat.

Coherència

Propietat referida a la selecció i organització de la informació (tema i estructura).

Cohesió

Propietat que permet relacionar les diverses parts que componen el text (oracions i paràgrafs).

Funcions del Llenguatge

• Referencial: Transmissió d'informació.
• Expressiva: Manifestació de sentiments.
• Conativa: Expressió d'ordres o peticions.
• Fàtica: Manteniment de la comunicació.
• Poètica: Centrada en l'estètica del missatge.
• Metalingüística: Ús de la llengua per parlar de la llengua.

Síllabes, Accentació i Dièresi

Tipus de Variació Lingüística

• Varietats Diafàsiques: Relacionades amb la formalitat o el registre.
• Varietats Diatòpiques: Responen a la procedència geogràfica del parlant (dialectes).
• Varietats Diastràtiques: S’adapten a la condició social o al registre. (Exemple: l'adaptació a la llengua de l'interlocutor, com ara un anglès).
• Varietats Diacròniques: S’expliquen per l’evolució de la llengua al llarg del temps.

Context Històric i Moviments Culturals (S. XVIII-XIX)

El Context Europeu

Fou un temps de canvis econòmics, polítics, científics i filosòfics.

La Revolució Francesa de 1789 va defensar la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Aquest període va coincidir amb el procés d’industrialització europea, conegut com a Revolució Industrial. Les idees liberals burgeses augmentaren les llibertats i els drets dels ciutadans. La burgesia substitueix la noblesa com a classe social dominant, transformant la societat feudal en una nova societat de classes.

Romanticisme

Fou un moviment artístic i cultural, nascut a Alemanya i la Gran Bretanya, que s’estengué arreu d’Europa a la fi del segle XVIII i durant la primera meitat del segle XIX. Els romàntics creien en la bondat natural de les persones i defensaven la llibertat individual.

Costumisme

S’interpreta com una afirmació de les tradicions, que introduïa la industrialització en els costums socials. Hi ha diferències entre el costumisme rural, vinculat a la vida i les tradicions del camp (més conservador), i el costumisme urbà (més crític i liberal). Reflecteix la Realitat Contemporània.

Realisme

Es desenvolupa des de mitjan segle XIX. És una crítica enfront de l’idealisme i del subjectivisme dels romàntics. Volia reflectir la realitat amb objectivitat, mostrant tant la bondat i la bellesa com la maldat i la lletjor.

Naturalisme

És un corrent literari que sorgí a França com a evolució del Realisme, influït per l’esperit científic i positivista. Sostenia que el comportament humà estava determinat per les lleis basades en la condició social i en l’herència biològica dels individus.