Gramàtica Catalana: Verbs, Sintagmes i Oracions

Classificació dels Verbs

Segons el Caràcter Semàntic

• Predicatius: Expressen acció o procés. Poden ser:
  • Transitius: Necessiten un complement directe (CD).
  • Intransitius: No necessiten CD.
• Copulatius: Uneixen el subjecte amb un atribut (ex: ser, estar, semblar).

Segons la Relació Subjecte-Predicat

• Personals: Tenen subjecte (explícit o elidit).
• Impersonals: No tenen subjecte gramatical o aquest és genèric (ex: plou, cal, hi ha).

Segons el Valor Gramatical

• Auxiliars: Ajuden a formar temps compostos o perífrasis verbals (ex: haver, ser, anar).
• Lèxics (o plens): Tenen significat propi i formen el nucli del predicat.

Segons la Morfologia (Conjugació)

• Regulars: Segueixen un model de conjugació fix.
• Irregulars: Presenten variacions en el lexema o les desinències.
• Defectius: No es conjuguen en totes les persones, temps o modes (ex: caldre, soler, ploure).

Irregularitats Verbals

Irregularitats de Desinència

• Verbs de la 2a i 3a conjugació afegeixen una -e- epentètica entre el lexema acabat en so sibilant (representat per grafies com -s, -ss, -c, -ç, -x, -g, -j, -tg, -tx) i la desinència de segona persona singular del present d'indicatiu -s (ex: tu coneixes, tu fuges, tu jutges).

Irregularitats del Lexema

Canvis Vocàlics al Lexema

• Alguns verbs (com treure, néixer, jeure, fer, poder, saber, voler) canvien la vocal tònica o àtona del lexema en determinades formes (ex: trec / traiem; poc / puguem).

Lexema Eufònic (-d-)

• Verbs amb infinitiu acabat en -ldre (ex: moldre), -ndre (ex: prendre), -ler (ex: valer), més els verbs tenir i venir, presenten una -d- eufònica en el futur i el condicional (ex: valdré, tindria, vindria, resoldria).

Lexema Velaritzat

• Alguns verbs presenten un increment velar (-g-, -gu-, -qu-) en certes formes (com el present de subjuntiu o l'imperfet de subjuntiu), sovint quan la primera persona del singular del present d'indicatiu acaba en -c (so /k/). Exemples: conèixer (conec → conegui, conegués); poder (puc → pugui, pugués).

Lexema Acabat en Diftong Decreixent (amb -u-)

Afecta verbs com caure, creure, deure, seure, cloure, coure, moure, ploure, riure, treure.

• Canvi de u per v: En el gerundi, l'imperfet d'indicatiu, i algunes formes del present d'indicatiu i imperatiu (ex: creure → crevent, crevia; beure → bevent, bevia).
• Caiguda de la semivocal u: En els mateixos temps verbals per a alguns verbs (ex: cloure → cloent).
• Caiguda de la u i inserció d'una -i- antihiàtica: En els mateixos temps per a altres verbs (ex: seure → seient; caure → caient).

Sintagmes

Sintagmes Preposicionals (SPrep)

Un sintagma preposicional està format per una preposició seguida d'un terme (SN, pronom, etc.).

Ús Específic d'Algunes Preposicions

• amb: Per indicar mitjà de transport (ex: venir amb cotxe), companyia, instrument.
• en / a: Poden aparèixer davant de que en oracions subordinades substantives completives introduïdes per preposició (ex: Confia en què arribarà puntual; S'arrisca a què el descobreixin).
• des de: Pot introduir un complement de temps o lloc, i pot anar davant de que (ex: Des de que vas arribar, tot ha canviat).
• quant a: Significa 'pel que fa a'. Mai va seguit de la preposició en (Correcte: Quant a això, no hi estic d'acord).
• a mitjan: S'usa en lloc de la forma incorrecta "a mitjans de" (ex: A mitjan setembre).
• Localització:
  • a + nom propi de lloc (topònim) (ex: anar a París).
  • en + nom comú de lloc, sovint amb determinant indefinit o demostratiu (ex: viure en un poble, entrar en aquella casa).
• Temps:
  • Any: l'any 1990, el 1990, en el 1990.
  • Parts del dia, dies de la setmana, mesos, estacions: generalment amb a (ex: al matí, el dilluns / en dilluns, a l'abril, a l'estiu).
  • Festivitats: generalment amb per (ex: per Nadal, per Sant Joan).

Sintagmes Adverbials (SAdv)

Un sintagma adverbial té com a nucli un adverbi. És una categoria invariable que pot modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi.

Classificació dels Adverbis

• Segons la forma:
  • Simples: Formats per una sola paraula (ex: bé, aquí, ahir).
  • Locucions adverbials: Grups de paraules que funcionen com un adverbi (ex: a poc a poc, de sobte, si fa no fa).
• Segons el significat:
  • De mode: bé, malament, així, de pressa...
  • De temps: ahir, avui, demà, sempre, mai, aviat, tard...
  • De lloc: aquí, allà, lluny, a prop, dins, fora...
  • De quantitat: molt, poc, bastant, gaire, massa, gens...
  • De modalitat: D'afirmació (sí, també), negació (no, tampoc), dubte (potser, tal vegada).

Funcions dels Adverbis

• Complement Circumstancial del verb (ex: Viu bé; Arribarà demà).
• Especificador o Modificador d'un adjectiu (ex: Home molt alt).
• Especificador o Modificador d'un altre adverbi (ex: Condueix molt ràpidament).
• Connector textual o discursiu (ex: altrament, tanmateix, a més a més...).

Observacions sobre Adverbis

• No confondre adverbis com: pertot arreu (o pertot), enlloc, alhora, gairebé, sobretot.
• Distingir:
  • gens (adverbi de quantitat, amb sentit negatiu o interrogatiu): No menja gens.
  • gens de (determinant indefinit): No té gens de paciència.
  • res (pronom indefinit): No ha dit res.
• En oracions negatives, interrogatives i condicionals, molt i massa se solen substituir per gaire (ex: No treballa gaire; Tens gaire gana?).

Oracions Subordinades

Subordinades Substantives

Són oracions que fan la mateixa funció que un sintagma nominal (subjecte, CD, atribut, etc.) dins de l'oració principal.

Tipus de Subordinades Substantives

• Completives: Introduïdes pels nexes que (conjunció) o si (en interrogatives indirectes totals). Ex: M'agrada que riguis; No sé si vindrà.
• D'infinitiu: El verb de la subordinada està en infinitiu. Poden anar introduïdes per preposició o no. Ex: Fumar és perjudicial; Tinc ganes de veure't.
• Interrogatives Indirectes: Reprodueixen una pregunta de manera indirecta. Poden ser totals (nexe si) o parcials (introduïdes per un pronom, determinant o adverbi interrogatiu: qui, què, quin, quant, on, com, quan). Ex: Pregunta-li què vol.
• De Relatiu Substantivades (o Adjectives Substantivades): Introduïdes per un pronom relatiu (que, qui) precedit d'un article definit (el, la, els, les) o demostratiu neutre (allò, això). Ex: El que dius és cert; No m'agrada allò que insinues.

Funcions de les Subordinades Substantives

• Subjecte: Ex: Em molesta que cridis tant. (Això em molesta).
• Complement Directe (CD): Ex: Vull que vinguis. (Ho vull). Les completives de CD introduïdes per que es poden substituir pel pronom ho.
• Atribut: Ex: La veritat és que no ho sé. (La veritat ho és).
• Complement de Règim Verbal (CRV): Ex: Confio en què compliràs la teva paraula. (Hi confio).
• Complement del Nom (CN): Ex: Tinc l'esperança de tornar-hi aviat. (L'esperança d'això).
• Complement de l'Adjectiu (CAdj): Ex: Estic content que hagis aprovat. (Content d'això).

Subordinades Adjectives (o de Relatiu)

Són oracions que complementen un nom (l'antecedent) de l'oració principal, igual que faria un adjectiu. Sempre fan la funció de Complement del Nom (CN).

Tipus: Explicatives i Especificatives

• Explicatives: Afegeixen una informació addicional, no essencial per identificar l'antecedent. Van entre comes. Ex: Els jugadors, que estaven cansats, van perdre el partit.
• Especificatives (o restrictives): Delimiten el significat de l'antecedent, seleccionant-lo d'entre un conjunt. Són essencials per al sentit de la frase. No van entre comes. Ex: Els jugadors que estaven cansats van ser substituïts. (Només els que estaven cansats).

Nexes Relatius i Ús

• que (invariable): És el més comú. Pot fer de subjecte o CD. Ex: El llibre que m'has deixat és interessant (CD); La noia que canta és la meva germana (Subjecte). En explicatives, es pot substituir per el qual, la qual, etc.
• qui (referit a persones): Pot fer de subjecte o, precedit de preposició, de CI o CRV. Ex: El noi a qui vas saludar és el meu veí.
• què (precedit de preposició, referit a coses): Fa de CRV o CC. Ex: L'assumpte de què parlàvem és complicat.
• on (adverbi relatiu): Indica lloc. Fa de CC de lloc. L'antecedent és un nom de lloc. Ex: La ciutat on visc és molt sorollosa. (Substituïble per en què, en el qual/la qual...).
• el qual, la qual, els quals, les quals (variable): S'usa per evitar ambigüitat, darrere preposicions llargues o tòniques, o en registres formals. Ex: El fill del veí, el qual estudia medicina, és molt simpàtic.
• Relatiu possessiu (formal): Expressa possessió. Formes com el pare del qual (o el fill del qual), la mare de la qual, etc., o amb llur, llurs (arcaic). Ex: L'escriptor, les obres del qual admirem, ha guanyat un premi. Més comú: L'escriptor de qui admirem les obres... o L'escriptor que té unes obres que admirem....

Subordinades Adverbials

Són oracions que fan la funció d'un adverbi o d'un sintagma adverbial, modificant el verb de l'oració principal o tota l'oració.

Adverbials Pròpies (o Circumstancials)

Poden ser substituïdes per un adverbi simple.

• Temporals: Indiquen temps. Nexes: quan, mentre, abans que, després que, fins que, des que, etc. També formes no personals: en arribar a casa... (infinitiu); Caminant pel carrer, vaig trobar... (gerundi); Acabada la feina, van marxar (participi).
  • Anterioritat: Abans que arribés...
  • Simultaneïtat: Mentre estudiava...
  • Posterioritat: Després que sopem...
• De Lloc: Indiquen lloc. Nexes: on, allà on. Ex: Seu on vulguis.
• De Manera (o Modals): Indiquen manera. Nexes: com, com si, segons que, tal com. Ex: Fes-ho com t'he dit.

Adverbials Impròpies

No es poden substituir directament per un adverbi simple. Expressen relacions lògiques.

• Comparatives: Estableixen una comparació. Nexes: més... que, menys... que, tan(t)... com. Ex: És més alt que tu.
• Causals: Indiquen la causa o raó. Nexes: perquè, ja que, com que, car, puix que. Ex: No surt perquè plou.
• Finals: Indiquen la finalitat o l'objectiu. Nexes: perquè, a fi que, per tal que, que. Ex: T'ho dic perquè ho sàpigues.
• Consecutives: Indiquen la conseqüència. Nexes correlatius (tan(t)... que, tal... que) i no correlatius (de manera que, així que, doncs). Ex: Plou tant que no podem sortir.
• Condicionals: Indiquen una condició. Nexes: si, en cas que, posat que, sempre que, mentre que. Ex: Si estudies, aprovaràs.
• Concessives: Indiquen un obstacle o dificultat que no impedeix l'acció principal. Nexes: encara que, malgrat que, tot i que, per més que. Ex: Encara que plogui, sortiré.

Oracions Coordinades

Són oracions sintàcticament independents que s'uneixen mitjançant una conjunció de coordinació.

Tipus d'Oracions Coordinades

• Copulatives: Expressen suma o addició. Nexes: i, ni. Ex: Menja i calla; No llegeix ni escriu.
• Disjuntives: Expressen alternativa o elecció. Nexes: o, o bé. Ex: Véns o et quedes?
• Adversatives: Expressen oposició o contrast. Nexes: però, sinó (que), ans (al contrari), tanmateix, no obstant això. Ex: És llest, però mandrós.
• Distributives: Expressen una alternança d'accions o idees que es distribueixen. Nexes: ara... ara, adés... adés, ni... ni, l'un... l'altre, qui... qui. Ex: Ara riu, ara plora.
• Consecutives (o Il·latives): La segona oració expressa una conseqüència de la primera. Nexes: per tant, doncs, així (és) que, de manera que. Ex: Pensa, per tant existeix.
• Explicatives: La segona oració aclareix o explica el significat de la primera. Nexes: és a dir, o sigui, això és. Ex: És omnívor, és a dir, menja de tot.
• Continuatives: Expressen continuïtat, addició o intensificació. Nexes: a més (a més), fins i tot, encara (més), de més a més. Ex: Va arribar tard i, a més a més, no es va disculpar.