Gramàtica Catalana: Verbs, Abreviacions, Humanisme i Llengua

El Verb: Definició i Característiques

El verb és la categoria gramatical que expressa una acció, un estat o un procés. És el nucli del sintagma verbal (SV), no hi ha SV sense verb. També pot tenir sintagmes que actuen de complements verbals. El verb està format per un lexema que aporta el significat al mot, i per un morfema, que conté informació gramatical: persona, temps, nombre, mode i aspecte.

Tipus de Verbs

• Verbs regulars: Són aquells que tenen el mateix lexema en totes les formes verbals i que presenten les mateixes desinències que la resta de verbs de la seva conjugació.
• Verbs irregulars: Presenten variacions en el lexema o no es conjuguen igual que el verb model corresponent de cada conjugació.

Morfemes Verbals

• Persona: Ens informa de qui realitza l'acció.
• Nombre: Ens indica si el subjecte és singular o plural.
• Temps: Ens indica el moment en què es realitza l'acció.
• Mode:
  • Indicatiu: Expressa una acció esdevinguda en la realitat.
  • Subjuntiu: Quan l'acció verbal expressa allò que és desitjat, dubtós, possible.
  • Imperatiu: Serveix per donar ordres i instruccions.
• Aspecte: Ens indica si l'acció verbal està acabada o no.

Les Perífrasis Verbals

Les perífrasis verbals són un grup de formes verbals que expressen una sola idea. El primer verb està conjugat i l'altre en infinitiu, gerundi o participi, que és el que aporta el significat.

Classificació dels Verbs

• Copulatius: Fan d'enllaç.
• Predicatius: Es classifiquen en:
  • Transitius: Són els que admeten un complement directe. Exemple: La Mireia no menja carn.
  • Intransitius: Són els que no necessiten un complement directe. Exemple: L'Eduard sempre cau.
  • Impersonals: Són els verbs que no tenen subjecte, com haver-hi. En tercera persona expressen fenòmens meteorològics. Exemple: Neva, trona, plou.
  • Reflexius: Són els verbs que es conjuguen adjuntant-hi un pronom feble de la mateixa persona que el subjecte. Exemple: L'arquitecte s'ha desentès del compromís.
  • Defectius: Són els verbs que no es conjuguen en tots els temps. Exemple: Caldre o soler.

Les Abreviacions: Tipus i Ús

Les abreviacions són representacions abreujades de mots, sintagmes nominals o sintagmes preposicionals a fi d'estalviar repeticions o guanyar espai.

• Abreviatura: És la representació d'un mot per mitjà d'alguna de les seves lletres. Es pot formar per:
  • Suspensió: Quan ometem la part final del mot. Exemple: Cap. = Capítol.
  • Afèresi: Quan ometem la part inicial del mot. Exemple: Cesc = Francesc.
  • Contracció: Ometem lletres de l'interior del mot. Exemple: Sr. = Senyor.
• Sigla: Lletra o lletres que fem servir en substitució de la denominació que abreugen. Exemple: IEC = Institut d'Estudis Catalans.
• Acrònim: És el resultat d'escurçar denominacions de més d'una paraula a partir de síl·labes que la componen. Exemple: TERMCAT = Centre de Terminologia.
• Símbol: Signe que té caràcter oficial i internacional i representa una paraula, sintagma o valor. Exemple: $.

L'Humanisme i Bernat Metge

L'humanisme és el pensament centrat en l'ésser humà, que es reflecteix en la forma de l'art i la literatura. Un dels canvis més importants és la substitució del teocentrisme. L'humanisme es manifesta per un coneixement dels autors clàssics com a models a seguir.

Bernat Metge (1340/1346 - 1413)

Neix a Barcelona entre els anys 1340 i 1346. Va introduir les idees humanístiques a Catalunya. Va exercir de funcionari de la cancelleria reial i de secretari del rei Joan I, fins que el rei va morir l'any 1396 de manera sobtada. Al final, el van empresonar a ell i a altres funcionaris, fins que al cap d'uns mesos els van alliberar i va tornar a treballar a la cancelleria reial fins a l'any 1413, que va morir.

Obra de Bernat Metge

• Lo somni: La seva obra més valorada pel to humanista, on vol demostrar la seva innocència. Es tracta d'un diàleg que mantenen el rei Joan I i l'autor. Lo somni consta de quatre llibres:
  • Primer llibre: Dedicat a mostrar el seu escepticisme sobre la immortalitat.
  • Segon llibre: Formula preguntes al rei sobre les causes de la seva sobtada mort.
  • Tercer llibre: És una sàtira contra el gènere femení.
  • Quart llibre: És un elogi a les dones, especialment a Elionor de Sicília, mare del rei successor Martí I.
• Altres obres: Sermó i Medicina apropiada a tot mal.

Substitució, Normalització i Normativització Lingüística

Substitució Lingüística

La llengua recessiva ja no és considerada prestigiosa, serveix per a menys usos socials i deixa de transmetre's de pares a fills (mor).

Normalització Lingüística

És el procés d'oficialització, difusió i utilització completa de la llengua dominada en tots els àmbits, especialment els públics.

Normativització Lingüística

Quan una llengua té fixades les normes ortogràfiques que serveixen de model per a totes les variants del domini lingüístic.

• Normes ortogràfiques (1913)
• Diccionari ortogràfic (1917)
• Gramàtica catalana (1918)
• Diccionari general de la llengua catalana (1932)