Gramàtica Catalana: Tipus d'Oracions i Regles d'Accentuation

Tipus d'Oracions Simples

• Enunciativa: Presenta la informació.
• Interrogativa: Formula preguntes.
• Imperativa: Expressa una ordre o una prohibició.
• Dubitativa: Expressa dubte o possibilitat.
• Optativa: Expressa un desig.
• Atributiva: Conté un predicat nominal constituït per un verb copulatiu (ser, estar, semblar i paréixer).
• Impersonal: No té subjecte explícit ni el·líptic.

Anàlisi de l'Oració Simple

Oració = SN (Subjecte) + SV (Predicat)

Claus per a Reconeixer els Complements

Complement Directe (CD)

• El CD no sol anar precedit de cap preposició.
• Per identificar el CD, podem fer al verb les preguntes què? o qui?.
• El sintagma nominal que fa de CD pot ser substituït pels pronoms febles: el, la, els, les, em, et, ens, us, ho, en.

Complement Indirecte (CI)

• Per identificar el CI, podem fer al verb les preguntes a qui? o per a qui?.
• El sintagma preposicional que fa de CI pot ser substituït pels pronoms: em, ens, et, us, li, els, es.

Altres Complements

• El CRég (Complement Règim) sempre va introduït per una preposició exigida pel verb (de, en, amb, per).
• El CPred (Complement Predicatiu) sol ser un sintagma adjectival que modifica al verb i al nucli del subjecte o del CD, amb el qual concorda en gènere i nombre.
• El CC (Complement Circumstancial) expressa circumstàncies de temps (quan?), lloc (on?), manera (com?), instrument (amb què?), companyia (amb qui?).

L'Accentuation

No s'accentuen:

• Les paraules acabades en diftong: palau, heroi, tindreu, virrei, objectiu, servei, desmai, veniu...
• Les formes de present d'indicatiu d'alguns verbs acabats en -iar: canvia, estudies, renuncien... (S'han de pronunciar amb la i tònica).
• El primer element d'un mot compost sense guionet: fisicoquímic, audiomètric...

Sí que s'accentuen:

• Les paraules acabades en hiat amb vocal tònica: anàveu, veníeu, cantàveu, donaríeu, tròlei, còncau...
• Els adverbis acabats en -ment conserven l'accent gràfic del mot a partir del qual s'han format: sàviament (de sàvia), ràpidament (de ràpida), contínuament (de contínua).
• Les lletres majúscules s'accentuen d'acord amb les regles generals d'accentuació: Àustria, Úrsula...
• Els mots que formen compostos amb guionet: despús-demà, pèl-roig...

Exemples d'Accentuation per Posició

• Agudes: alfil, cautxú, ciclop, futbol, hoquei, iber, misantrop, oboé, policrom, poliglot, timpà, tiquet, xandall, xassís, xiclet...
• Planes: acne, alvèol, atmosfera, cardíac, leucòcit, medul·la, míssil, osmosi, rèptil, termòstat, tèxtil, vertigen....
• Esdrúixoles: aurèola, diòptria, èczema, isòbara, període, pneumònia, quàdriceps, rubèola.

Regles Generals d'Accentuation

• Agudes: S'accentuen si acaben en vocal, -s, -en, -in.
• Planes: S'accentuen si NO acaben en vocal, -s, -en, -in.
• Esdrúixoles: Totes s'accentuen.

Remarques sobre la Dièresi

PORTEN DIÈRESI:

• Els derivats de paraules que porten i tònica: veïna (de veïnat), suïssos (de suís).
• Els cultismes que acaben en vocal + -ïble, -ïdal, -ïment, -ïtat, -ïtzar: increïble, col·loïdal, agraïment, espontaneïtat, europeïtzar....