Gramàtica Catalana: Text Instructiu, Derivació, Conjuncions, R/RR

Enviado por Laura y clasificado en Informática y Telecomunicaciones

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,59 KB

El Text Instructiu

El text instructiu té com a funció dirigir, ordenar, aconsellar o indicar com fer una acció o una activitat determinada. Els textos instructius són sobretot pràctics i se'n troben a tot arreu.

Característiques del Text Instructiu

  • Precisió: S'hi presenta el contingut amb les paraules imprescindibles d'una manera clara i concreta. S'hi exposen les dades estrictament necessàries per a la comprensió i l'execució de les instruccions.
  • Organització: La informació es distribueix en apartats i subapartats usant marcadors d'ordre (lletres, números, punts, guionets) i símbols gràfics (icones, dibuixos, fletxes).

Estructura del Text Instructiu

El text instructiu té una estructura senzilla, ja que el destinatari l'ha de comprendre d'una manera ràpida, còmoda i eficaç.

  • La informació: On s'explica bàsicament què és allò que s'explica i s'indiquen, si convé, quins elements són necessaris per a la realització de les instruccions.
  • Les indicacions: Que són les instruccions pròpiament dites. Hi ha dos tipus:
    • En forma esquemàtica: dividint els apartats i separant les ordres.
    • En forma de narració: en la qual són molt importants els connectors temporals.

Connectors Temporals

  • Començar: primerament, d'entrada, en primer lloc, respecte a.
  • Per continuar: tot seguit, en segon lloc, després, a continuació.
  • Per acabar: finalment, per fi, a la fi, en definitiva…

La Derivació de Paraules

La derivació és una forma d'enriquiment de la llengua. Mitjançant la derivació, es modifica el sentit d'un lexema afegint-hi una partícula anomenada afix. Els afixos que se situen davant del lexema s'anomenen prefixos i els que se situen darrere, sufixos.

Tipus de Prefixos

  • De negació: aporten el significat contrari del que té la paraula primitiva (in-, im-, il-, des-, dis-, a-).
  • Numerals: indiquen quantitat (mono-, bi-, tri-, tetra-, penta-).
  • De localització: signifiquen situació en l'espai o el temps (sub-, sota-, sobre-, entre-, pre-).

Les Conjuncions

Tipus de Conjuncions

  • Copulatives: unió o suma de dues proposicions (i, ni).
  • Disjuntives: exclusió o opció entre possibilitats (o, o bé).
  • Adversatives: contrarietat o opció entre proposicions (però, sinó, tanmateix).
  • Distributives: distribució, marquen una alternança entre les dues proposicions (o... o, ni... ni, ara... ara).
  • Explicatives: equivalència (és a dir).
  • Continuatives: suma, indiquen la successió d'accions (a més, i encara).

Ortografia de la Lletra 'R' i 'RR'

La lletra 'r' representa dos sons, la qual cosa no suposa en general massa dificultats en l'escriptura. Així i tot, cal tenir en compte que:

Ús de la 'R'

  • Entre vocals quan representa el so simple.
  • Al final de la síl·laba o de paraula quan representa el so simple.
  • Al principi de paraula quan representa el so múltiple.
  • Excepcions:
    • Darrere d'alguns prefixos.
    • En paraules compostes separades per guionets.
    • Darrere de consonant.

Ús de la 'RR'

  • Entre vocals quan representa el so múltiple.

Entradas relacionadas: