Gramàtica Catalana i Tècniques d'Escriptura: De Categories a Textos

Esquema de les Categories Gramaticals

1. Nom (o substantiu)

• Què és? Paraula que serveix per anomenar persones, animals, coses, llocs o idees.
• Exemples: gos, Maria, muntanya, alegria.

2. Adjectiu

• Què és? Paraula que descriu o dona informació sobre el nom.
• Exemples: alt, simpàtica, vermell, ràpid.

3. Verb

• Què és? Paraula que expressa una acció, estat o procés.
• Exemples: córrer, menjar, ser, estudiar.

4. Determinant

El determinant és una paraula que acompanya el nom i en concreta el significat, indicant aspectes com la quantitat, la possessió o la identificació. Serveixen per introduir el nom dins d'una oració i donar-ne informació addicional.

Exemples de determinants en català:

• Articles determinats: el, la, els, les.
• Articles indeterminats: un, una, uns, unes.
• Demostratius: aquest, aquella.
• Possessius: el meu, la seva.
• Quantitatius: cap, algun, molts.

Article

• Què és? Paraula que acompanya el nom i indica si és conegut o no.
• Exemples: el, la, els, unes.

5. Pronom

• Què és? Paraula que substitueix un nom per no repetir-lo.
• Exemples: jo, tu, ell, aquest, ens, la, en, hi, ho...

6. Adverbi

• Què és? Paraula que dona informació del verb, l'adjectiu o un altre adverbi (com, quan, on...).
• Exemples: ràpidament, aquí, mai, molt.

7. Preposició

• Què és? Paraula que relaciona altres paraules indicant lloc, temps, causa...
• Exemples: a, amb, per, des de.

8. Conjunció

• Què és? Paraula que uneix paraules o frases.
• Exemples: i, però, perquè, o.

9. Interjecció

• Què és? Paraula que expressa una emoció o so espontani.
• Exemples: ai, oh!, eh!, uau!

Textos Funcionals: Escriptura i Estructura

1. Escriure un text

A l'hora d'escriure un text cal tenir en compte tres tasques bàsiques:

PRIMERA TASCA: PLANIFICAR

1. A qui vull escriure? Cal tenir en compte el tipus de receptor.
2. Sobre què vull escriure? S'ha de buscar informació en tot tipus de fonts.
3. Per a què vull escriure? Cal tenir clar l'objectiu: narrar, explicar, descriure...
4. Com ho vull escriure? S'han de seleccionar les idees principals i organitzar-les en paràgrafs.

SEGONA TASCA: REDACTAR TENINT EN COMPTE LA PLANIFICACIÓ PRÈVIA

1. Quina estructura ha de tenir el text? Cal estructurar el text adequadament en capítols, apartats...
2. Com organitzaré les idees en paràgrafs?
   • S'han de distribuir les diferents idees en paràgrafs i crear una organització eficaç i clara.
   • Hi ha d'haver una progressió de les idees de manera clara i ordenada. En definitiva, el text ha de ser coherent.
3. Quin registre i quin estil són els adequats? El registre s'ha d'adequar al destinatari i el resultat del text ha de ser cohesionat, és a dir, les oracions han d'estar connectades amb lligams lèxics o gramaticals.
4. Quin vocabulari específic per al possible receptor hauré d'utilitzar? Cal utilitzar un vocabulari entenedor i precís i fer un ús correcte de les normes gramaticals i ortogràfiques.

TASCA FINAL: REVISAR EL TEXT REDACTAT

Un cop escrit el text, cal revisar:

1. El text, expressa allò que volia comunicar? Que les idees del text s'expressin amb ordre i precisió.
2. L'estructura, és coherent i clara? Que no hi hagi cap informació repetida o contradictòria.
3. La informació, és entenedora i precisa? Que les idees estan ben connectades i són clares i entenedores.
4. Des del punt de vista normatiu, el text és correcte? Que no hi hagi possibles errors lèxics, gramaticals o ortogràfics.

Consells per Organitzar els Paràgrafs

El paràgraf és la unitat bàsica per organitzar els escrits i per donar-los coherència.

• No facis paràgrafs excessivament llargs ni excessivament curts.
• Procura que la llargada dels paràgrafs sigui semblant.
• Fes que els paràgrafs formin una unitat visual clara.
• Comprova que cada paràgraf forma una unitat significativa.

1.1. L'estructura del text

Cada text presenta una estructura determinada en funció del seu objectiu i de les seves característiques. Com a regla general, els textos s'estructuren en tres apartats bàsics: la introducció o presentació, el cos o desenvolupament i la conclusió o desenllaç.

TEXT EXPLICATIU

• Introducció (presentació del tema)
• Desenvolupament (exposició: fenomens, causes, conseqüències...)
• Conclusions o síntesi

TEXT NARRATIU

• Plantejament (protagonista i situació inicial).
• Nus (evolució de la història).
• Desenllaç (resolució final).

TEXT ARGUMENTATIU

• Introducció del tema.
• Tesi (opinió o punt de vista).
• Fets i arguments.
• Conclusions o síntesi.

1. L'oració: el subjecte i el predicat

1.1. Les propietats de l'oració

Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i assignant-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica.

L'oració típica consta d'un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte (SN subjecte), i d'un sintagma verbal, que fa la funció de predicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s'estableix entre el subjecte i el verb.

1.2. El subjecte

El subjecte és un sintagma nominal que concorda en nombre (singular o plural) i persona (1a, 2a o 3a) amb el verb.

Hi ha diferents tipus de subjectes:

SUBJECTE EXPLÍCIT

Apareix en l'oració. Normalment se situa davant del verb:

Un silenci inquietant es va estendre sobre els tres.

Subjecte

SUBJECTE EL·LÍPTIC

No apareix en l'oració, però se sobreentén i és deduïble a partir de la terminació del verb:

(Nosaltres) Cada dia baixàvem a la platja. subjecte

En les oracions interrogatives i exclamatives, el subjecte sol aparèixer desplaçat fora de l'oració:

Què té d'especial, la pota del mico?

subjecte

ORACIONS IMPERSONALS (NO TENEN SUBJECTE)

Hi ha un tipus d'oracions, anomenades impersonals, que no tenen subjecte:

1. Expressen fenòmens meteorològics: Demà plourà.
2. Oracions formades amb el verb haver-hi: Aquí hi ha molts tresors amagats.
3. Oracions formades amb el pronom es i un subjecte indefinit: Ara es dorm poc i es corre massa.

1. Els textos argumentatius

Cada dia expressem l'opinió sobre el que veiem, sentim, mengem, olorem... Sovint, només ens cal una frase exclamativa (Ui, quina magedònia més bona!). Però de vegades hem d'argumentar per convèncer o persuadir la persona a qui ens adrecem. Argumentar és presentar raons o arguments per convèncer algú d'alguna cosa. L'objectiu de qualsevol argumentació és crear un estat d'opinió compartit.

Els arguments poden estar basats en el convenciment personal o en una decisió lliure. També es poden fonamentar en dades científiques o estadístiques. I també podem utilitzar recursos persuasius, és a dir, arguments que apel·len als sentiments o inciten al desig.

1.1. Tipus d'arguments

Els arguments que donen suport a una opinió o una valoració personal poden ser de diferents tipus:

ARGUMENT DE CAUSA O EFECTE

Prendre alcohol és perillós si s'ha de conduir: pot ser la causa d'un accident.

ARGUMENT DE FINALITAT O OBJECTIU

Aprendre català és molt positiu: pot obrir moltes portes en l'àmbit laboral.

ARGUMENT D'AUTORITAT

Passar tot el dia davant d'un ordinador no és bo per a la vista: ho diuen els oftalmòlegs.

ARGUMENT EMOTIU O SENTIMENTAL

Aquesta novel·la m'ha agradat molt: m'hi he sentit identificat.

Els textos argumentatius solen exigir una sèrie de recursos lingüístics per marcar l'ordre, la relació lògica entre diverses idees, el grau de certesa, etc.

ESTRUCTURA BASE DELS TEXTOS ARGUMENTATIUS

1. Anunci del tema (assumpte).
2. Exposició de l'opinió que es defensa (tesi).
3. Raons en què es fonamenta l'opinió (premisses i arguments).
4. Conclusió o valoració final.