Gramàtica Catalana: Sintagmes i Complements Verbals

L'Oració Simple i els Sintagmes

El Sintagma Nominal (SN)

Estructura bàsica: (Determinant) + Nucli (Nom/Pronom) + (Complements)

Exemple: He menjat patates (SN=N).

Exemple: Les patates (SN=Det+N).

Exemple: Les patates fregides (SN=Det+N+CN).

SN introduït per Preposició

Estructura: Preposició + SN

Exemple: Les patates de la botiga (Prep+SN).

SN com a Oració Subordinada

Exemple: Les patates que he menjat (Oració Subordinada amb funció de SN).

El Sintagma Adjectival (SAdj)

Estructura: (Quantificador/Adverbi) + Nucli (Adjectiu) + (Complement)

Exemple: Força ràpid (SAdj).

El Sintagma Preposicional (SPrep)

Estructura: Preposició + Sintagma (generalment SN)

Exemple: Els nois (SN) de la classe (SPrep) tenen por de la foscor (SPrep) a la nit (SPrep).

El Sintagma Adverbial (SAdv)

Estructura: Nucli (Adverbi) + (Complement, sovint SPrep)

Exemple: Després (Adv) del partit (SPrep).

El Sintagma Verbal (SV)

Estructura: Nucli (Verb) + (Complements Verbals)

Exemple: L’actor feia (V) el paper de Romeo (CV).

El Subjecte

Indica qui realitza l'acció del verb o de qui es diu alguna cosa.

Exemple: El Pere (Subjecte) saltava la tanca.

Exemple: M'agraden els pastissos de xocolata (Subjecte).

Exemple: Qui vulgui venir (Subjecte) que s'apunti a la llibreta.

Pot ser el·líptic (no apareix explícitament).

El Predicat

És la part de l'oració que conté el verb i expressa l'acció o l'estat del subjecte.

Exemple: Avui els companys (Subjecte) m'han regalat una bicicleta nova (Predicat).

Complements del Verb

El Complement Directe (CD)

Indica l'objecte o persona sobre el qual recau directament l'acció del verb.

Respon a la pregunta Què? (per a coses) o Qui? (per a persones).

Exemple: (Jo) he vist la pel·lícula (CD). No passa res, perquè el CD indica un objecte, i no és persona, així que no es canvia res.

Exemple: He vist la Mariona (CD). Aquí canviarem perquè indica una persona, i passa a ser el subjecte en la passiva:

La Mariona (Subjecte) ha estat vista per mi.

Pronominalització del CD

• Si el CD és definit (amb article, demostratiu, possessiu): Es pronominalitza amb el, la, els, les.
• Exemple: He vist la Mariona. = L'he vist.
• Si el CD és indefinit (sense determinant o amb quantificador indefinit/numeral): Es pronominalitza amb en.
• Exemple: Compreu maduixes. = Compreu-ne.
• Exemple: Compreu-ne algunes.
• Si el CD és un pronom neutre (això, allò) o una oració subordinada: Es pronominalitza amb ho.
• Exemple: He comprat allò. = Ho he comprat.

El Complement Indirecte (CI)

Indica la persona o cosa que rep el benefici o el perjudici de l'acció del verb.

Sempre el trobem introduït amb la preposició a o per a.

Respon a la pregunta A qui? o Per a qui?

Exemple: He regalat caramels (CD) als nens (CI).

Pronominalització del CI

• Si el CI és singular: Es pronominalitza amb li.
• Exemple: He donat una coça (CD) al Martí (CI). = Li (CI) he donat una coça.
• Si el CI és plural: Es pronominalitza amb els.
• Exemple: Els (CI) he regalat caramels.

Biografia d'Ausiàs March

La data i el lloc de naixement d'Ausiàs March continuen essent dubtosos, tot i que els últims treballs crítics apunten que neix a Gandia, al País Valencià, al voltant del 1400. Sí que es coneix, però, la data exacta de la seva mort: el 3 de març del 1459. Els estudiosos relacionen la seva poesia amb aquesta situació, destacant la lluita entre la passió i l'ideal de l'amor pur.

L'escola que més influeix Ausiàs March és la dels Trobadors, però alhora va més enllà i fa evolucionar la poesia del seu temps, tant temàtica com lingüísticament. D'entre les seves lectures cal parlar dels poetes aristotèlics i escolàstics, situant-se sovint les seves idees socials entre Aristòtil i Sant Tomàs, sense oblidar Dant o Petrarca.

Tot plegat fa que les seves troballes poètiques s'acostin a l'esperit del Renaixement i que els lectors del segle XVI el tinguin entre els seus poetes preferits. La seva poesia, de la qual es conserven 128 poemes, influeix no sols en els poetes catalans immediats sinó també en autors fonamentals de la poesia castellana, com ara Boscán, Quevedo o Garcilaso de la Vega.

Els Trobadors

Escrivien la seva poesia en occità. A partir d'aquí, la poesia dels trobadors va anar sempre occitada, a la llengua occitana.

Els trobadors eren compositors que creaven peces poètiques musicalitzades per tal de ser cantades.

Els Joglar

Eren les persones que es dedicaven a cantar i tocar les composicions creades pels trobadors.

L'Amor Cortès

L'amor cortès trasllada les relacions feudals al terreny de les relacions amoroses. El trobador, en el paper de vassall, serveix a la seva dama, que representa al senyor. Per això servir també té el significat d'amor.

Com que el trobador estima la dama i com que és el seu senyor, el trobador s'obliga a complir amb entusiasme tots els desitjos de la dama.

El trobador havia de ser discret, elegant i mesurat amb la seva dama.

Hi establien unes normes molt estrictes:

Etapes de l'Amor Cortès

• Fenhedor

  L'enamorat, per timidesa, encara no ha fet saber a la dama que n'està enamorat.

• Pregador

  L'enamorat ja s'ha declarat a la dama.

• Entenedor

  La dama somriu a l'enamorat després que ell s'hagi declarat i li dóna un objecte personal, per exemple, un mocador com a penyora.

• Drutz

  L'enamorat i la dama fan l'amor.