Gramàtica Catalana: Sinònims, Pronoms i Fonètica de la S

Conceptes Bàsics de Vocabulari

SINÒNIMS: paraules que comparteixen el mateix significat o un molt semblant. ANTÒNIMS: les que tenen un significat oposat o contrari.

Classificació dels Sinònims

• Sinònims totals o perfectes: Són intercanviables en qualsevol context o circumstància. Per exemple: dur/portar.
• Sinònims parcials o específics: Són sinònims que són específics d'un camp semàntic determinat i, per tant, no es poden intercanviar en qualsevol context.
• Sinònims geogràfics o dialectals: Tenen el mateix significat, però cadascun s'utilitza en una part del territori de la llengua.
• Sinònims de registre diferent: Tenen el mateix significat, però cadascun s'usa en un context comunicatiu diferent. Per exemple:
  • Context formal (registre culte) $\rightarrow$ sostreure
  • Context neutre (varietat estàndard) $\rightarrow$ robar
  • Context informal (registre col·loquial o vulgar) $\rightarrow$ (No s'especifica l'exemple, però es manté l'estructura)

Antònims parcials: Paraules de sentit oposat que no es poden fer servir en qualsevol context.

Els Pronoms i el Context Lingüístic

Tipus de Pronoms

Els pronoms són essencials per a la cohesió textual. Alguns tipus inclouen:

• El demostratiu: Mots que determinen si els elements a què ens referim són a prop o lluny de l'emissor i el receptor (això, allò).
• Els indefinits: Mots que designen persones o coses de manera vaga o general (tothom, algú, ningú, res...).
• Els interrogatius: Mots que expressen una pregunta (qui?, què?, com?...).

Terminologia Contextual

Context lingüístic: Conjunt d’elements lingüístics que envolten una paraula o una oració i que són necessaris per poder-lo entendre. Antecedent: Element ja aparegut en el context lingüístic que dota de significat un pronom. Interlocutors: Persones que prenen part en un diàleg, una conversa.

Pronoms Forts i Formes Àtones

Pronoms forts: jo, mi, tu, vós, vostè, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells, elles.

Canviem el pronom jo per la forma mi després de les preposicions (a mi, amb mi, contra mi, per a mi, etc.). De vegades usem la forma si en lloc dels pronoms ell, ella, ells o elles darrere d’algunes preposicions i sovint el reforcem amb l’adjectiu mateix.

Formes Àtones dels Pronoms

Segons la terminació del mot al qual s'adjuntin:

Començat amb consonant: em, et, es, el, la, li, ens, us, es, els, les, ho, en, hi.

Començat amb vocal o h: m’, t’, s’, l’, li, ens, us, s’, els, les, ho, n’, hi.

Acabat en consonant o u: -me, -te, -se, -lo, -la, -li, -nos, -vos, -se, -los, -les, -ho, -ne, -hi.

Acabat en vocal: ’m, ’t, ’s, ’l, -la, -li, ’ns, -us, ’s, ’ls, -les, -ho, ’n, -hi.

Pronoms Demostratius i Indefinits

Pronoms Demostratius Neutres

Distinguim dues formes de demostratius neutres, segons que l’element designat pel pronom sigui prop o lluny dels interlocutors en el moment de comunicar-se.

Els Pronoms Indefinits

Alguns exemples clau:

• algú (alguna persona)
• ningú (cap persona)
• quelcom (alguna cosa)
• res (cap cosa)
• cadascú/cada u (cap persona)
• tothom (totes les persones)
• qualsevol (una entre diferents persones)
• tot (totes les coses)

De vegades s’usa el pronom indefinit hom com a subjecte d’un verb per referir-se a la gent en general, a una o més persones sense dir exactament quines. Usem el pronom indefinit un, i de vegades hom, per referir-nos a una persona qualsevol.

Pronoms Interrogatius i Relatius

Els pronoms interrogatius: Utilitzem els pronoms (què, qui) i els adverbis interrogatius (on, com, quan) per demanar una informació que desconeixem.

Pronoms relatius: Els utilitzem per relacionar un nom d’una oració amb els elements d’una altra oració, ex: què (són aquells que porten un antecedent (nom) al davant).

Fonètica i Ortografia de la S

So de la S

Diem que la essa és sonora quan la pronunciem fent vibrar les cordes vocals (ex: bany, zona, joc...). Diem que la essa és sorda quan la pronunciem sense fer vibrar les cordes vocals (ex: pany, sona, xoc...).

Terminologia Gràfica

• Dígraf: Grup de dues lletres (o grafies) que representen un únic so (ny, rr, ss, ll...).
• Essa doble: Nom del dígraf ss, SS.
• Ce trencada: Nom de la lletra ç, Ç.
• Mot compost: Paraula formada per la unió de dos o més mots independents (sobre + sortir $\rightarrow$ sobresortir).

Ortografia de la Essa Sonora (Z)

Ús del Temps Verbal: Futur Compost o Perfet

Definició i Aplicació

Fem servir el futur perfet per expressar un esdeveniment o una acció que haurà passat abans que no arribi un moment determinat del futur. Per exemple:

• A les deu ja haurem esmorzat.
• Per Nadal ja hauran acabat les obres.
• D’aquí a un any hauràs crescut més de 5 cm.

També usem el futur perfet per expressar un esdeveniment o una acció que considerem que haurà passat abans que no s’acompleixi un fet determinat. Per exemple:

• Quan arribi el fred, les orenetes ja se n’hauran anat.
• Quan arribem a l’estació, els teus amics ja hauran marxat.
• Si demà aconseguim guanyar, haurem guanyat tots els partits del torneig.

Evitar Confusions

S’ha d’evitar l’ús del futur perfet per expressar una acció que és probable que s’esdevingui. En aquest cas, s’ha d’utilitzar la perífrasi deure (en present d’indicatiu) + infinitiu perfet:

• A hores d’ara el tren ja haurà arribat a Lleida. (Incorrecte per expressar probabilitat)
• A hores d’ara el tren ja deu haver arribat a Lleida. (Correcte per expressar probabilitat)

Formes del Futur Perfet

Les formes conjugades són:

• hauré
• hauràs
• haurà
• haurem
• haureu
• hauran