Gramàtica Catalana: Pronoms Febles, Oracions i Sintaxi

Funcions dels Pronoms Febles

La funció dels pronoms és la mateixa que la de l'element sintàctic que han substituït en la frase.

Complement Directe (CD)

• Definit (article definit, demostratiu o possessiu): el, la, els, les.
• Indefinit: en.
• Neutre (això, allò): ho.

Complement Indirecte (CI)

• Masculí/Femení Plural: els.
• Singular: li.
• 1a persona: em, ens.
• 2a persona: et, us.
• 3a persona (reflexiu): es.

Complement Preposicional (CRV)

• General: hi.
• Si la preposició que segueix el verb és de, es posa en.

Atribut

• Definit: el, la, els, les.
• Indefinit: ho.
• Amb èmfasi: en (Exemple: Que n'és de simpàtic!).

Complement Predicatiu

• General: hi.
• En predicatius de fer-se, dir-se, nomenar, elegir: en.

Complement Circumstancial (CC)

• General: hi.
• CC de lloc introduït per de: en.

Complement del Nom

Es substitueix per en.

Subjecte

No es substitueixen, només s'elideixen.

Duplicació Pronominal

• Quan posem èmfasi a un element de la frase, repetint-lo per mitjà d'un pronom feble anteposat, cal separar aquest element de la resta de la frase amb una coma.
• Si l'element es desplaça a l'inici de la frase, cal repetir-lo obligatòriament amb un pronom feble i, generalment, no cal separar-lo amb coma.
• És incorrecta la repetició del mateix pronom feble, així com la coexistència en una frase d'un pronom feble i un pronom relatiu que representin el mateix complement.

Combinacions de Pronoms Febles

Ordre de Combinació

1. Reflexiu: es
2. 2a persona: et, us
3. 1a persona: em, ens
4. CI: li, els
5. CD/Atribut: el, la, els, les, ho
6. Adverbials: en, hi

Un verb pot dur 1, 2, 3 i, rarament, 4 pronoms febles.

Col·locació i Unió

• Els pronoms febles sempre estan units al verb. En cas de combinació de dos o més, han d'anar junts darrere o davant del verb.
• L'infinitiu, el gerundi i l'imperatiu els porten al darrere (postposició).
• La combinació darrere del verb va unida amb guió, apòstrof o tots dos.
• Si la combinació va davant (preposició), no s'uneix amb guions, sinó amb apòstrof (si escau).

Tipus d'Oracions

Oracions Juxtaposades

Dues o més oracions simples enllaçades per l'entonació i la intenció. Es pronuncien una darrere l'altra i se separen amb signes de puntuació.

Oracions Coordinades

Dues oracions simples unides per elements gramaticals d'enllaç. Podrien ser independents.

Oracions Subordinades Substantives

• Completives: Introduïdes per nexe conjuntiu, interrogatiu o relatiu.
• Interrogatives
• Relatives
• D'Infinitiu: Introduïdes per infinitiu.

Substantives de Relatiu Sense Antecedent Explícit

Hi ha oracions que no equivalen a un substantiu, sinó que adquireixen significat de substantiu genèric o abstracte i ocupen el seu lloc. No presenten antecedent explícit i poden referir-se a persones, coses o llocs.

Substantives d'Infinitiu

Poden fer totes les funcions sintàctiques.

Oracions Subordinades Adjectives

• Relatives: Introduïdes per pronom relatiu.
  • Especificatives: L'oració restringeix el significat del nom.
  • Explicatives: Expressen una qualitat del nom sense finalitat concretitzadora (van entre comes).
• De Participi

Pronoms Relatius

Enllacen oracions i representen un element esmentat abans (l'antecedent).

Funcions del Pronom Relatiu

• Enllaç entre l'antecedent i l'oració inserida.
• Substitueix el Sintagma Nominal de l'oració inserida i, com a tal, pot fer qualsevol funció sintàctica.

L'antecedent de les oracions especificatives introduïdes per relatiu s'elideix quan es pot sobreentendre.

Formes dels Pronoms Relatius

• que (àton)
• què (tònic)
• qui (tònic)
• on (adverbial)
• article + qual(s) (compost amb flexió)
• Preposició + què (cosa) o qui (persona) (Funció: CRV, CI, CC)