Gramàtica Catalana: Oracions Subordinades, Teatre i Vocabulari

Oracions Subordinades Substantives

Aquestes oracions fan la funció d’un nom dins l’oració principal. Poden actuar com a subjecte, complement directe, complement de règim verbal, atribut, etc.

Tipus d’oracions subordinades substantives:

• Completives: introduïdes per “que” o “si”.
• D’infinitiu: introduïdes per un verb en infinitiu.
• Interrogatives indirectes: introduïdes per “què”, “qui”, “quan”, “com”, etc.
• De relatiu sense antecedent: introduïdes per “el que”, “qui”, etc.

Exemples de funcions:

• Subjecte: És important que estudiïs cada dia.
• Complement directe: Vull que vinguis amb mi.
• Atribut: El problema és que ningú no ho sap.
• Complement de règim verbal: Confia que tot sortirà bé.
• Complement del nom / d'adjectiu: Tinc la sensació que ens menteix.

Com es construeixen?

Generalment s'introdueixen amb la conjunció “que” o “si”, i a vegades amb verbs en infinitiu o pronoms relatius sense antecedent.

Oracions Subordinades Adjectives (o de relatiu)

Aquestes oracions fan la funció d’un adjectiu, és a dir, completen o especifiquen el significat d’un nom (l'antecedent).

Tipus:

• Explicatives: Afegeixen una informació extra, van entre comes. Exemple: Els estudiants, que estaven cansats, van marxar d’hora.
• Especificatives: Diferencien o identifiquen el nom, no van entre comes. Exemple: Els estudiants que estaven cansats van marxar d’hora. (No tots, només els que estaven cansats).

Com es construeixen?

S’introdueixen amb pronoms relatius: que, qui, el qual, la qual, on, quan, etc. Poden anar precedides de preposició: amb què, de qui, en què, etc.

Oracions Subordinades Adverbials

Fan la funció de complements circumstancials del verb principal: de temps, lloc, manera, causa, finalitat, condició, etc.

Tipus i exemples:

• De temps: Quan arribis, truca’m.
• De lloc: Ves on vulguis.
• De manera: Fes-ho com t’he dit.
• De causa: No va venir perquè estava malalt.
• De finalitat: Estudia perquè puguis aprovar.
• De condició: Si plou, no anirem a la platja.
• De concessió: Encara que estigui cansat, vindré.
• Consecutives: Ha estudiat tant que ha tret un excel·lent.
• Comparatives: És més intel·ligent del que sembla.

Com es construeixen?

S’introdueixen amb conjuncions o locucions conjuntives com: quan, com, perquè, si, encara que, com que, tan... que, etc.

Vocabulari del Valencià

Paraules:

• xiquet/xiqueta
• espill
• calces
• rogle
• ahí
• encetar
• tindre
• faena

Exemple de variant nord-occidental:

Resulta que el xic que ha vingut volia veure la casa i l’escola. Ens ha dit que era un especialista del govern i que la seva missió era que li ensenyéssim els llocs que indicava.

Parelles de Mots amb Confusió Freqüent

• DELS / MENTRE / A / AMB / ARRAN
• QUE / QUÈ
• TAN / TANT
• POT SER / POTSER
• SINÓ / SI NO
• GENS / RES
• GAIREBÉ / GAIRE BÉ
• CADASCUN / CADASCÚ
• PER QUÈ / PERQUÈ
• TRÀNSIT / TRÀFIC
• TAN / TANT COM A / COM
• QUANT / QUAN
• EN LLOC / ENLLOC

Conceptes de Teatre

Quina diferència hi ha entre acte, quadre i escena teatrals?

• Un acte és una divisió major dins de l’obra teatral i inclou diverses escenes. Sol correspondre a una etapa important de la història (introducció, desenvolupament, desenllaç).
• Un quadre és una subdivisió de l’acte i es caracteritza pel canvi de decoració o ambientació.
• Una escena és la unitat més petita dins d’una obra teatral i es defineix per l’entrada o sortida de personatges de l’escenari.

Termes i Conceptes (V/F)

Llista de termes amb indicació V/F:

• El mim (V)
• El monòleg (F)
• El drama (V)
• Un monòleg (F)
• Tradicionalment (F)
• Hipèrbole i hipèrbaton (V)
• Una hipèrbole (V)
• La hipèrbole (F)
• La interrogació (V)
• L’epítet (F)
• Locus amoenus (V)
• Carpe diem (F)
• L’amor post mortem (V)
• Homo viator (V)
• Ubi sunt (V)
• Un vers de quatre síl·labes (V)
• El cal·ligrama (V)
• Un vers de set síl·labes (F)
• La cesura divideix (V)
• Els versos (V)
• Els textos lírics (F)
• Un narrador (V)
• Un assaig (F)
• L'autobiografia (V)
• El narrador (F)
• Una faula (F)
• Un mite (V)
• El mite (F)
• La retrospecció (V)
• Els mites (V)
• La crítica literària (F)
• El conte (F)
• El Noucentisme (F)
• Renaixença i renaixement (F)
• El moviment cultural (F)
• Joan Maragall (F)
• Terra baixa (V)

Ortografia i Fonètica

Exemples de mots amb sons específics:

• So /tʃ/: passeig, txec, butxaca, roig, esquitx
• So /s/: passo, insistir-hi, insuportable, insofrible, impost, transaccions, costanera, rescatar, insistir, passar, turistes, l’ascensor, plaça, s’havia espatllat, persona compassiva, condescendent, s’adreçava, milicians, uns, senyors, enfonsar-se, fins, als, carrers, plens, tonalitats, Es
• So /z/: seva, s’enfonsava, Medes, decidir, trànsit, és, aquestes, les, onze, mesura, esdevenia, unes, les, danses, poesies, endinsar, refusaré, d’empresa, És, esdeveniment, pesat
• So /ʒ/: L’Agència, paisatge

Anàlisi Sintàctica: Exemples

Oracions i la seva funció:

• Vaig notar que si l’escoltava se’m tornava a nuar la gorja → oració subordinada substantiva de CD
• L’animal quasi esbufegava de notar una presència estranya → oració subordinada adverbial de causa
• No volia que se m’escapés cap sospir → oració subordinada substantiva de CD
• Tenia ganes d’abraçar tia, que no havia vingut a Montsent al mercat → complement del nom (“d’abraçar tia”) + oració subordinada adjectiva (o de relatiu) explicativa (“que no havia vingut...”)
• L’acumulació de records fa que sigui extremament senzill mirar-ne amb afecte els carrers → oració subordinada substantiva de CD
• L’acumulació de records i de vivències fa que sigui extremament senzill mirar-ne amb afecte els carrers → oració subordinada substantiva de CD
• Costa una mica imaginar com un indret aparentment petit s’ha acabat convertint en un lloc tan fascinant → oració subordinada substantiva de CD
• Barcelona forma part simplement de l’al·luvió que ha estat deixat per dos rius → complement de règim verbal (CRV) (“de l’al·luvió...”) + oració subordinada adjectiva (o de relatiu) (“que ha estat deixat...”)
• Costa una mica imaginar com un indret aparentment petit s’ha acabat convertint en un lloc tan fascinant → oració subordinada substantiva de CD
• Suposo que aquestes paraules esbandiran un seguit de cabòries, lògiques, que l’hauran amoïnat aquests anys → oració subordinada substantiva de CD (“que aquestes paraules...”) + oració subordinada adjectiva (o de relatiu) (“que l’hauran amoïnat...”)
• I l’àguila també va ser l’animal que va donar nom al mòdul lunar, Eagle → oració subordinada adjectiva (o de relatiu) de CN
• Van muntar un panell reflector per mesurar la distància exacta entre la Terra i la Lluna → oració subordinada adverbial de finalitat
• La cosa constava d’una mena de canó que funcionava amb aire comprimit → complement de règim verbal (CRV) (“d’una mena de canó...”) + oració subordinada adjectiva (o de relatiu) (“que funcionava...”)