Gramàtica Catalana i Moviments Literaris: Indicatiu i Subjuntiu

Conjugació Verbal: Indicatiu i Subjuntiu

Indicatiu

• Imperfectiu present: arribe
• Passat imperfet: arribava
• Futur: arribaré
• Condicional: arribaria

Perfectiu

• Passat simple: arribí
• Passat perifràstic: vaig arribar
• Passat perfet: he arribat
• Passat plusquamperfet: havia arribat
• Passat anterior: haguí arribat
• Futur perfet: hauré arribat

Subjuntiu

• Present: arribe
• Passat imperfet: arribara o arribés
• Passat perfet: haja arribat
• Passat plusquamperfet: haguera arribat

Lèxic i Semàntica

Definicions

• Les paraules monosemiques són les que tenen un únic significat.
• Les paraules polisèmiques són aquelles que tenen diversos significats.
• Les paraules homònimes són aquelles que tenen la mateixa forma, però no el mateix significat. N'hi ha 2 classes:
  • Homògrafs: quan s'escriuen igual.
  • Homòfons: quan s'escriuen de manera diferent.

Moviments Literaris i Culturals

El Romanticisme

Al segle XVIII es desenvolupa un moviment anomenat Romanticisme que donava preponderància a l'individu, exaltava els sentiments i reivindicava la llibertat. Va influir molt sobre la música, la literatura i l'art.

La Renaixença Catalana

La Renaixença fou un moviment cultural de redreçament i recobrament de la llengua, la història i la literatura catalana. S'inicia amb la publicació de la revista *Vapor*.

Els Jocs Florals

Els Jocs Florals eren una mena de concurs poètic originari de l'Edat Mitjana. Els temes que s'hi tractaven eren la pàtria, la fe i l'amor.

Jacint Verdaguer (1845 - 1902)

Jacint Verdaguer fou fill d'una família de camperols; fou sacerdot. La seva obra es pot dividir en 4 parts:

Poesia Èpica

Hi destacaven dues obres:

• L'Atlàntida: destaca la part descriptiva.
• Canigó: narra la formació de la Catalunya cristiana.

Altres Gèneres Poètics

• Poesia Patriòtica: Mostra un exaltament de Catalunya com a pàtria, utilitzant elements com la història, el paisatge, etc.
• Poesia Religiosa: Destinada bàsicament a les classes populars.

Prosa

Prosa: Dona una solidesa a la llengua catalana.

Comparativa de Renaixences

Renaixença catalana: més possibilitats econòmiques, més estudis, més interès en la cultura, reivindicacions, moviments polítics.

Renaixença valenciana: menys interès en la cultura, dos tipus d'autors:

• Poetes d'espardenya: classes humils valencianes (el que és ara).
• Poetes de guant: burgesos valencians, arcaïtzants (coetanis i absolutistes).

Evolució Lingüística

Conjugacions

1a conjugació: acabats en -ar. 2a conjugació: acabats en -er o -re. 3a conjugació: acabats en -ir.

Situació Legal i Cultural

Aquesta situació legal ha permès un reviscolament cultural i literari notable en la nostra llengua. Hi ha noves generacions d'escriptors i han aparegut editorials i la incorporació del valencià/català a l'ensenyament, malauradament això no s'ha produït als mitjans de comunicació.

El Segle d'Or i la Castellanització

El segle XV és el segle d'esplendor de la Corona d'Aragó. Destaquen a València els escriptors Ausiàs March, Joanot Martorell, etc.

Quan s'acaba el segle d'or, hi ha un procés de castellanització del català, iniciat a la cort i seguit per les classes altes. La gent del poble es mostra fidel a la seva llengua. Tres períodes importants: Renaixement, Barroc i Neoclassicisme.

A principis del segle XIX s'inicia la recuperació de la literatura culta en la nostra llengua amb el moviment de la Renaixença.