Gramàtica Catalana: Locucions, Neologismes i Pronoms Febles

Locucions

Les locucions són grups de mots que funcionen com una única categoria gramatical, tot i que cap dels seus components individuals tingui aquesta categoria.

Locucions Adverbials

Equivalen a un adverbi. Exemples: a poc a poc, de gom a gom, de pressa, en va, fil per randa.

Locucions Prepositives

Equivalen a una preposició. La preposició sol aparèixer en última posició i sovint també en la primera. Exemples: abans de, fora de, a causa de, per culpa de.

Locucions Conjuntives

Equivalen a una conjunció. La conjunció sol aparèixer en última posició. Exemples: abans que, per tal que, així que, tot seguit que, com si.

Neologismes i Formació de Paraules

Un neologisme és una paraula nova, d'aparició recent, que la llengua forma a partir dels seus recursos propis o bé manllevant-la a una altra llengua.

Mecanismes de formació de neologismes

• Manlleus: Paraules agafades d'un altre idioma i adaptades. Exemples: dopatge, xat, suflé, tifosi, cuscús.
• Derivació: Ús de prefixos o sufixos. Exemples: antiviolència, autonomista.
• Composició: Unió de dos mots. Exemples: llargmetratge, videojoc.
• Formants cultes: Ús de components d'origen clàssic. Exemples: vaticanòleg, macrodiscoteca, microeconomia.
• Ús de marques com a genèrics: Quan una marca comercial passa a designar el producte genèric. Exemples: kleenex, walkman, vamba.
• Truncació (abreviació): Escurçament d'una paraula. Exemple: fax per facsímil.
• Sigles: Formades per la primera inicial de cada mot. Exemple: PPV (Pay Per View).
• Acrònims: Sigles que es llegeixen com una paraula. Exemple: INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi).

Relacions Semàntiques

Relacions entre mots pel significat

• Sinonímia: Coincidència de significat. Tipus:
  • Total (Ex: ruc = ase)
  • Parcial (Ex: ocupar, enfainat)
  • Geogràfica (Ex: tarda, vesprada)
  • Amb diferenciació de registre (Ex: pare, papa)
• Antonímia: Oposició de significat. Tipus:
  • Complementària (Ex: cert, fals)
  • Gradual (Ex: clar, fosc)
  • Relacional (Ex: comprar, vendre)
• Hiperonímia: El significat és més genèric que els dels mots que inclou. (Ex: animal és hiperònim de vertebrat, mamífer...).
• Hiponímia: El significat és més específic. (Ex: vertebrat és hipònim d'animal).
• Cohiponímia: Mots que comparteixen un mateix hiperònim i s'oposen entre ells per trets semàntics. (Ex: mamífer i rèptil).

Relacions entre significat i forma

• Polisèmia: Un mateix mot té diversos significats relacionats. (Ex: banc).
• Homònimia: Diversos significats coincidents en la forma. (Ex: deu).
• Homografia: Coincidència en com s'escriuen. (Ex: son de dormir i son pare).
• Homofonia: Coincidència en la pronunciació. (Ex: cup, cop).

Funcions dels Pronoms Febles (Pronoms Àtons)

Me, Nos

Complements Directes (CD) i Complements Indirectes (CI) amb referents de 1a persona.

Te, Vos

Complements Directes (CD) i Complements Indirectes (CI) amb referents de 2a persona.

Se

Complement Directe (CD) i Complement Indirecte (CI) de 3a persona reflexiu o recíproc.

Lo, La, Los, Les

• Complement Directe (CD) determinat per article, demostratiu o possessiu.
• Atribut del verb ser determinat per article, demostratiu o possessiu.

Li, Los

Complements Indirectes (CI).

Ho

• Complement Directe (CD) de caràcter neutre.
• Atribut dels verbs ser, estar, semblar, parèixer.

En

• Subjecte (S) no determinat o quantificat.
• Complement Directe (CD) no determinat o quantificat.
• Complement de Règim Verbal (CRV) regit per la preposició de.
• Complement Circumstancial (CC) de lloc regit per la preposició de.
• Complement del Nom (CN) o Complement de l'Adjectiu (CADJ).

Hi

• Complement Indirecte (CI) singular, quan va combinat amb lo, la, los, les.
• Complement de Règim Verbal (CRV) regit per preposició que no sigui de.
• Complement Circumstancial (CC) (amb restriccions).
• Atribut del verb estar i altres.
• Complement Predicatiu (CP).