Gramàtica Catalana: Figures, Verbs, Oracions i Més

Figures Retòriques

• Hipèrbole: Substitució del terme propi per un altre que n'augmenta o en redueix el significat d'una manera exagerada.
• Personificació: Atribució de qualitats humanes a animals o coses.
• Comparació: Relació de semblança que s'estableix entre dos o més elements per mitjà d'un nexe comparatiu.
• Metàfora: Substitució d'un terme real per un d'imaginari en virtut de la relació de semblança que s'hi estableix.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre habitual dels elements que constitueixen l'oració.
• Símbol: Mot en clau que s'atorga a una persona (normalment l'estimada) perquè ningú s'adoni de a qui va enviat l'escrit.
• Hemistiqui: Cada una de les dues parts que formen un vers, que estan separades per una pausa o cesura.
• Cesura: La pausa que hi ha entre dos hemistiquis.

Sintaxi

• Relació de concordança entre el SN i el SV: concorda en persona i nombre.
• Tipus de predicats:
  • Nominals: ser, estar, semblar, esdevenir.
  • Verbals: altres verbs.
• Verbs:
  • Transitius: exigeixen CD; si no, és d'ús absolut.
  • Intransitius: no admeten CD; alguns requereixen CRV.
  • Atributius: exigeixen CAt.
  • Transitius reflexius.

Expressions de Lloc amb 'Ser', 'Estar' i 'Haver-hi'

• Ser: On es troba.
• Haver-hi: Presència d'una persona a un lloc.
• Estar: Permanència.

Perífrasis Verbals

Són construccions que expressen una idea determinada. Estan formats per un verb auxiliar conjugat, un nexe, i un verb en forma no personal.

• Obligació: haver de / caldre que + inf.
• Probabilitat: deure + inf.
• Imminència: estar a punt de + inf.
• Possibilitat: poder + inf.
• Duració: estar / anar + ger.

Puntuació

• Punt i coma: Separa sèries complexes que solen contenir comes internes / Separa oracions diferents però amb un significat semblant.
• Coma: Vocatiu, sèrie d'elements, incís explicatiu, connector textual, circumstancials, adversatives (però, sinó que), separa el tema principal, verb sobreentès.

Neologismes i Manlleus

• Neologismes de forma: ex. dessuadora (derivat de suar).
• Neologismes de significat: paraula ja existent amb un significat nou.
• Manlleus lingüístics: anglicismes, etc.

Dièresi

• Ús de la dièresi:
  • En una u que podria ser muda: al-gües / ai-gües, tan-ques / pas-qües.
  • Quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior i les normes de l'ortografia no ens permeten accentuar: pa-ís / pa-ï-sos.
  • Quan una i entre vocals no fa de consonant: bis-ca-ia / bis-ca-ï-na, però in-clo-ï-a (d'incloure).
• Excepcions:
  • Si la i o la u en qüestió poden portar accent: Lluís, veí...
  • Mots començats pels prefixos 'anti-', 'co-', 'contra-', 're-', 'tele-', 'ràdio-', 'semi-' seguits de vocal: exemple reunir, antiimperialisme, contraindicació, reunificació. Però es posa dièresi en reïx i reüll, perquè no es consideren formats amb prefix.
  • En els mots acabats en vocal + els sufixos '-isme', '-ista', '-us', '-um': exemple egoisme, altruisme, altruista... Però es posa dièresi en lluïsme i proïsme perquè no es consideren formats amb sufix.
  • En les formes verbals d'infinitiu, gerundi, en els futurs i els condicionals acabades en vocal + IR (tercera conjugació): exemples: trair, traïnt, traïrà, traïria, però en canvi sí al participi traït o al present traïm, traïu.
  • Si dues i van seguides, sempre porta dièresi la segona.
  • Sempre porten dièresi les paraules que no tenen la tònica al diftong.

Novel·les de Cavalleries (Segles XII-XIII)

• Expliquen històries de cavallers, que són com herois: són fortíssims i invencibles.
• Hi ha elements fantàstics i màgics, com dracs.
• Sempre hi ha una noia darrere d'aquest tipus de novel·la.

Novel·les Cavalleresques

Són novel·les semblants a les novel·les de cavalleries, però aquestes tenen cavallers reals: són forts i guanyen, però també es fan mal i pateixen malalties.

Tirant lo Blanc

• Escrita per Joanot Martorell, un cavaller medieval.
• L'obra està dividida en dos volums alternats: el volum de la guerra, que explica com es torna cavaller, com lluita i guanya...; i el volum de la cort, que explica com és ell, la seva vida amorosa...
• És una novel·la versemblant.
• La novel·la tracta sobre un cavaller (Tirant lo Blanc) que va a Constantinoble a lluitar, i guanya. Un cop va guanyar, el rei de Constantinoble li va presentar la seva filla Carmesina, de qui es va enamorar bojament. Tirant se'n va al llit amb Carmesina sense que ningú ho sabés. Algú se'n va adonar que Tirant era a l'habitació amb Carmesina i va anar a avisar el rei. El rei, en arribar, va picar a la porta i, com que Tirant no podia sortir, es va llençar per la finestra i es va trencar la cama. Després d'un temps, Tirant es casa amb Carmesina, i se'n va a lluitar un altre cop. A la guerra, li diagnostiquen una pneumònia i Tirant mor. En saber que Tirant havia mort, Carmesina també morí.

Ausiàs March (1397, Gandia - 1459)

• Va ser el primer escriptor de poesia catalana.
• Casat per primer cop amb la germana de Joanot Martorell.
• És el gran poeta de l'amor; dedicava una poesia d'amor a cada relació extramatrimonial que tenia.
• Va tenir fills, però no amb les seves dones. Es va casar amb dues.