Gramàtica Catalana Essencial: Reportatge, Categories i Formació de Paraules

El Reportatge: Gènere Periodístic Informatiu

El reportatge és un gènere periodístic informatiu que pretén transmetre informació sobre un tema i sensibilitzar el lector sobre el tema tractat. Poden ser orals o escrits (ràdio, televisió, diaris, revistes...). Solen recollir temes que no responen a criteris d'actualitat. El reportatge és més extens que la notícia i conté les següents parts:

• Títol
• Entrada
• Cos

Categories Gramaticals: Forma i Funció de les Paraules

Les categories gramaticals són el conjunt de les paraules segons la seva forma i funció dins de la frase.

La Semàntica: Estudi del Significat

La semàntica estudia el significat de les paraules. Des d'una perspectiva semàntica, les paraules es poden classificar en:

• Paraules plenes: Aquelles amb significat lèxic propi (Nom, Verb, Adjectiu i Adverbi).
• Paraules buides: Aquelles amb significat gramatical o funcional (Pronom, Preposició, Conjunció, Article i Interjecció).

La Morfologia: Estudi de la Forma

La morfologia estudia la forma de les paraules. Segons la seva variació, es classifiquen en:

• Variables: Aquelles que admeten flexió (Nom, Verb, Adjectiu, Pronom i Article).
• Invariables: Aquelles que no varien la seva forma (Preposició, Conjunció, Adverbi i Interjecció).

La Sintaxi: Estudi de les Funcions

La sintaxi estudia les funcions de les paraules dins de l'oració. Les principals funcions són:

• Determinants: Articles, Adjectius determinatius.
• Nuclis: Nom, Verb, Adjectiu qualificatiu, Pronom i Adverbi.
• Enllaços: Preposició i Conjunció.
• Element extraoracional: Interjecció.

Categories Gramaticals Específiques

El Substantiu: Noms de Conceptes i Éssers

El substantiu designa conceptes, éssers o objectes, amb gènere (masculí o femení) i nombre (plural o singular). Se'n distingeixen diversos tipus:

• Concrets
• Abstractes
• Comuns
• Propis
• Individuals
• Col·lectius

L'Adjectiu: Qualitats i Característiques

L'adjectiu expressa una qualitat o característica del substantiu que acompanya i concorda amb aquest en gènere i nombre.

Una locució adjectival és una expressió que funciona com un adjectiu. Exemple: El meu avi és d'esquerres.

• Adjectiu especificatiu: Aporta una qualitat que restringeix o especifica el substantiu que acompanya. Exemple: treball infantil.
• Adjectiu explicatiu: Aporta una qualitat inherent o evident del substantiu. Exemple: neu freda.

L'Adverbi: Modificador de Verbs, Adjectius i Altres Adverbis

Un adverbi és una categoria gramatical invariable que pot acompanyar un verb, un adjectiu o un altre adverbi, modificant-ne el significat.

La Conjunció: Element d'Enllaç

Una conjunció és una categoria gramatical invariable que funciona com a enllaç i pot servir per unir sintagmes o oracions.

La Interjecció: Expressió de Subjectivitat

L'interjecció és una categoria gramatical invariable que expressa subjectivitat, emocions o crides. Poden ser:

• Pròpies: Produeixen un crit o so espontani. Exemples: ai!, ui!
• Impròpies: Tenen forma de paraula i deriven d'altres categories gramaticals. Exemples: Vinga!, Ep!

Mecanismes de Formació de Paraules

Canvi de Categoria Gramatical (Habilitació)

L'habilitació (o substantivació) és un mecanisme que consisteix en la possibilitat que una paraula canviï de categoria gramatical.

Exemple: De l'adjectiu "gasosa" (en beguda gasosa) al substantiu "la gasosa".

Adj. Qual. Especif.  Nom
Beguda gasosa     → La gasosa

La Derivació: Creació de Paraules Noves

La derivació és el mecanisme que té una llengua per formar paraules noves a partir d'una paraula base.

• Una paraula derivada és aquella que conté un lexema al qual se li han afegit morfemes derivatius (sufixos i/o prefixos).
• Les paraules primitives són aquelles que no contenen morfemes derivatius.

Sufixos: Morfemes Derivatius

Els sufixos són morfemes derivatius que s'afegeixen al final del lexema. Poden ser:

• Lèxics: Canvien la categoria gramatical del lexema i aporten part del significat, construint noves paraules. Exemples: infantil, feliçment.
• Valoratius: Aporten un valor afectiu i un to subjectiu. Exemples: marassa, tauleta.

Infixos: Entre Lexema i Sufix

Els infixos també són morfemes derivatius, situats entre el lexema i el sufix. No aporten significat. Exemples: apegalós, rajolí.

La Síl·laba: Unitat Fonètica Bàsica

La síl·laba és un so o grup de sons que pronunciem en un sol cop de veu. Poden ser tòniques (amb accent) o àtones (sense accent). El nucli de la síl·laba sempre és la vocal.

La Composició: Unió de Lexemes

La composició és un mecanisme de la llengua per a la formació de paraules que consisteix a unir dos o més lexemes per formar un nou mot amb un significat diferent. Els mots resultants poden ser substantius (salvavides), verbs (primfilar) o adjectius (agredolç).

Juxtaposició: Unió Sense Alteració

La juxtaposició consisteix en la unió de mots sense alterar la seva forma gramatical. Exemple: migdia.

El·lipsi: Unió amb Guionets

L'el·lipsi és la unió de dos mots alterant la seva forma gramatical, sovint implicant l'ús de guionets. Aquests mots compostos amb guionet solen estar formats per un verb seguit d'un substantiu que comença per 'r', 's' o 'x'. Exemples: penja-robes, para-sol, para-xocs.

Onomatopeies: Imitació de Sons

Les onomatopeies són mots que imiten sons naturals. Varien segons la llengua. Exemples: bub-bub, guau-guau.

Compostos Sintagmàtics: Unitats Indivisibles

Els compostos sintagmàtics són paraules formades per un sintagma que funciona com una unitat lèxica indivisible, sense que es pugui alterar la seva estructura per mantenir el significat unitari. Exemples: ull de poll, vagó llit. Són unitats travades on no es pot interposar cap element.