Gramàtica Catalana Essencial: Accents, Oracions i Frases Fetes

Comunicació Digital i Adequació Lingüística

L’ús generalitzat de la tecnologia i d’Internet ha fet que ens comuniquem amb noves modalitats com el xat, el correu electrònic, el WhatsApp o la missatgeria digital mitjançant l’ús de programari generat expressament. Aquestes noves modalitats presenten característiques pròpies, ja que, malgrat usar el canal escrit, presenten trets característics de la llengua oral, ja que es tracta de textos que podem considerar com a escrits informals.

Cal recordar la importància de saber adequar la llengua a cada situació de comunicació, és a dir, cal usar la varietat pròpia de cada context, ja que no és el mateix escriure un missatge a un amic, per exemple, que un correu electrònic a un professor.

Vocalisme: E i O Obertes i Tancades

La millor manera de saber si les e i les o són obertes o tancades és la pronúncia correcta, però no sempre coneixem com es pronuncien les paraules. A continuació, observem algunes regles bàsiques que ens poden ajudar:

• Paraules agudes: La major part tenen accent tancat: veuré, anglés, expressió, sabó. Però unes quantes, d'ús habitual, el tenen obert: perquè, allò, això, açò, però, arròs, rebò, conclòs, inclòs, espòs.
• Paraules planes i esdrúixoles: La major part tenen accent obert (govern, matèria, recte, carxofa, quilòmetre, roja), encara que trobem algunes excepcions: església, séquia, préssec, coix, fórmula, pólvora.
• Manteniment de l'obertura: Tant la e com la o obertes es mantenen en els femenins, en els plurals i en els derivats, sempre que la síl·laba continue sent tònica: aeri, aèria, aeris, aèries. Però és tancada quan es desplaça la síl·laba tònica: por (oberta), poregós, poregosa (tancades).
• Adverbis acabats en -ment: Conserven l’accent gràfic de la paraula primitiva: ràpidament du accent perquè ràpid és plana i s’accentua; en canvi, de veloç, fem veloçment.
• Compostos amb formes prefixades: En els compostos construïts amb formes prefixades acabades amb o (i de vegades amb i) només porta accent el segon element, si cal: fisicoquímic, anglosaxó, audiovisual.
• Compostos amb guionet: Conserven l’accent dels components: despús-demà, pèl-roig, no-agressió.

L'Accent Gràfic: Tipus i Ús

L’accent gràfic és el signe ortogràfic que se situa sobre algunes vocals per a indicar-nos la síl·laba tònica. Pot ser:

• Agut o tancat (‘): Es col·loca sobre les vocals i (molí), u (únic), e tancada (església) i o tancada (córrer).
• Greu o obert (`): Es posa sobre la a (demà), la e oberta (èpica) i la o oberta (història).

Elements de l'Oració: Subjecte, Verb i Predicat

El Subjecte: Nucli i Concordança

El nucli del subjecte pot ser un substantiu o un pronom (Manel es vesteix; La casa de Carme està molt lluny; Nosaltres no estem molt segurs d’això) al qual s’atribueix l’acció o la qualitat expressada pel verb, amb el qual concorda.

Tant el subjecte com el verb d’una oració poden no aparéixer. En cas que el subjecte sigui omès, parlem de subjecte el·líptic (Ø Eixirem tard). En canvi, si això ocorre amb el verb, ho podem marcar amb una coma (Jo estudie a casa; ella, a la biblioteca). Tant en un cas com en l’altre, aquests elements queden sobreentesos.

El Verb i les Oracions Impersonals

El verb és el nucli de l’oració, de manera que no hi ha cap oració sense verb, però sí sense subjecte. En les oracions impersonals cal incloure:

• Les oracions passives nominals (Es dorm bé en aquest llit).
• Les que tenen com a nucli el verb haver-hi (Hi havia moltíssima gent).
• Verbs de comunicació utilitzats en tercera persona del plural (Diuen que millorarà).
• Les oracions amb verbs meteorològics (Aquest matí ha nevat).

El Predicat i els Tipus d'Oracions

El predicat és un sintagma verbal o nominal que aporta informació sobre el subjecte. Així, segons el tipus de verb i de predicat, les oracions poden ser:

• Atributives: Tenen un predicat nominal format per un verb atributiu i un atribut (El corredor sembla cansat).
• Predicatives: Tenen un predicat verbal i es divideixen en:
  • Transitives: Amb complement directe (CD) (Ramon llegeix un llibre).
  • Intransitives: Sense complement directe (CD) (Parla al telèfon).
  • Reflexives: El subjecte fa i rep l’acció verbal (Em pentino).

Les Frases Fetes: Característiques i Ús

Sabem que hi ha una gran quantitat d’expressions que no s’expliquen pel significat literal, sinó que en tenen d’altres que la major part dels parlants poden reconèixer perquè s’usen amb molta freqüència. Es construeixen habitualment amb els verbs anar, fer, tenir o ser, i reben el nom de frases fetes.

A diferència dels refranys, les frases fetes no tenen una tradició tan remota, ni són rimades, però sí que reflecteixen una cultura comuna i tracten temàtiques variades. A més, són pròpies del discurs oral; per tant, no s’han d’utilitzar de manera excessiva en el discurs escrit.