Gramàtica catalana i ciències físiques

Català:

VERB: categoria gramatical que ens indica una acció o un estat.

PREPOSICIONS: són paraules invariables. Fan la funció de relacionar.

• a
• de
• en
• amb
• per
• per a
• contra
• entre
• sense
• segons
• sobre
• sota
• fins
• vora
• envers
• malgrat
• ultra

DETERMINANT: són paraules que delimiten el nom i n'afegeixen alguna precisió al significat.

L'ARTICLE: Són paraules buides de significat.

DEMOSTRATIUS: indiquen relació de distància.

• aquest
• aquesta
• aquests
• aquestes
• aquell
• aquella
• aquells
• aquelles

POSSESSIUS: indiquen relacions de propietat.

QUANTITATIUS: quantitats poc precises.

• bastant
• gaire
• gens de
• cap
• menys
• més
• prou...

INDEFINITS: Un/a/s/es-algun/a/s/es....

ADVERBI: és una categoria gramatical que sempre és invariable.

NOMS/SUSTANTIUS: és una categoria gramatical variable en la majoria de casos.

PRONOMS: categoria gramatical variable, substitueix el nom (mai trobarem un pronom al costat d'un nom)

• jo
• tu
• ell/a
• nosaltres
• vosaltres
• ells/es
• vostè
• vostres

CONJUNCIONS: paraules invariables que serveixen per enllaçar i relacionar dues oracions o diversos elements de l'oració.

• i
• ni
• o
• o bé
• però
• sinó
• sinó que
• que
• si
• quean
• mentre
• fins que
• si
• si de cas
• perquè
• ja que
• com que
• perquè
• per tal que
• a fi que

INTERJECCIONS: són paraules invariables que expressen l'actitud i els sentiments del parlant o bé ajuden a establir la comunicació entre el parlant i l'oient.

pròpies: ai, ui, oh, apa...

impròpies: alerta, bon dia, somhi, endavant...

Tipus de diccionaris:

Diccionari normatiu - Diccionari etimològic - Diccionari de sinònims - Diccionari de locucions i frases fetes - Diccionari de refranys - Diccionari de la rima - Diccionari de telecomunicacions

Diftong

Grup de dues vocals una de les quals és una i o una u àtones que es pronuncien dins d'una mateixa síl·laba. Diftongs creixents: gua, güe, güi, guo. D. decreixents: ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu

Hiat

Dues vocals juntes pertanyen a síl·labes diferents. can-vi-a/te-a-tre

Dígraf

Parella de lletres que representen un sol so, els que separen són: ss, rr, ll, tx, tj, tg, ix, tz, sc. Els que no se separen: gu, qu, ny, ll.

Modismes:

Són construccions pròpies d'una llengua determinada, que no es poden traduir a altres idiomes de manera literal.

Sintagmes:

Sintagma nominal: el nucli és un substantiu o un pronom.

Sintagma verbal: el nucli és un verb

Sintagma adjectival: el nucli és un adjectiu qualificatiu.

Sintagma adverbial: el nucli és un adverbi.

Sintagma preposicional: està format per una preposició.

Sintagmes nominals amb estructura exemples:

N: contaminació DET+N: la homofobia DET+N+ADJ: el llac blau DET+DET+N: el tercer mon DET+N+SPRE: tres cançons d'amor DET+DET+DET+N+ADJ: els seus dos cotxes negres

Tipologies textuals:

Els diferents tipus de texts

Text expositiu: informa sobre algun tema. Text argumentatiu: vol convèncer al receptor Text instructiu: dóna instruccions al receptor Text predictiu: informa sobre esdeveniments que es reproduiran.

Morfologia:

La morfologia és l'estudi de l'estructura interna- forma- de les paraules. Amb l'estudi de la morfologia coneixerem les diferents categories gramaticals de les paraules.

Sintaxi:

La sintaxi és la part de la llengua que ens indica la relació que hi ha entre les diferents paraules dins d'una oració.

La puntuació: la coma

La coma marca una pausa breu en un text.

La coma i l'ordre dels elements d'una oració:

- Si desplacem alguns elements de l'oració, ho marcarem amb la coma. Exemple) És molt bon noi, el Pau.

- Repetim parts de l'oració que ja havíem substituït amb un pronom.

- Quan elidim parts de l'oració, les podem sobreentendre. Exemple) Jo hi portaré les galetes i tu, la taronjada. (Hi hem elidit hi portaràs).

Vocatius: són expressions que serveixen per cridar l'atenció a les persones a qui ens dirigim. Exemple) Josep, porta els entrepans.

Interjeccions: són paraules o expressions que equivalen a una oració exclamativa

Connectors textuals: paraules o expressions que ens faciliten ordenar un text sigui oral o escrit.

per culpa de, vist que, gràcies a, de manera que, per tant, doncs, per, per tal de, a fi de.

Punts suspensius: ens indiquen:

Interrupcions: El Joan no... si, si que va venir

Expressivitat: dubte vols dir que...

Final d'-enumeracions: patata, col, pa, ous...

Física y Química:

Ciència: conjunt de coneixements sobre el medi, obtinguts per mitjà de l'observació, l'experimentació i el raonament, dels quals es dedueixen lleis, principis i teories comprovables.

Física: ciència que estudia qualsevol canvi en la matèria en el qual NO s'altera la composició (la naturalesa) de les substàncies que la formen.

Química: ciència que estudia qualsevol canvi en la matèria en el qual si s'altera la composició (la naturalesa) de les substàncies que la formen, o s'en formen de noves.

Matèria: és tot allò que ocupa un lloc en l'espai i té massa.

Propietats de la matèria: són les característiques que es poden mesurar, és a dir, expressar amb un nombre i una unitat.

P. Generals: són les que tenen un valor que NO serveix per identificar una substància. Exemples) La massa, el volum, la temperatura de la substància, la velocitat..

P. Específiques: són les que tenen un valor propi i característic per a cada substància. Exemples) La densitat, la duresa, el punt de fusió..

Magnitud: qualsevol propietat de la matèria que es pot mesurar.

Mites: són narracions fantàstiques o sobrenaturals que intenten interpretar l'origen dels fenòmens de la natura.

Lleis: és la constatació d'una relació que té lloc entre dos o més fenòmens naturals.

Teories: explicació sobre quines són les causes de les lleis observades.

Geologia: ciència que té per objecte l'estudi de la composició, l'escriptura la morfologia i l'edat de la Terra.

Biologia: ciència que estudia els fenòmens relacionats amb els éssers vius.

Densitat: quantitat de matèria que hi ha en un volum determinat.

Massa: és la característica dels cossos que indica quanta matèria contenen, la quantitat de matèria que té un cos.

Volum: és l'espai que ocupa.

Dilatar: augment del volum principalment produït per la calor.

Canvis progressius: produïts per la calor

-Fusió: el canvi d'estat d'una substància que passa de l'estat sòlid a l'estat líquid.

-Vaporització: el canvi d'estat d'una substància que passa d'estat líquid a l'estat gasós.

- Sublimació progressiva: fenomen en què una substància en estat sòlid es transforma en gasosa directament.

Canvis regressius: produïts per la pèrdua de calor

-Condensació: es el canvi d'una substància que en estat gasós passa a estat líquid.

- Solidificació: es el canvi d'una substància que passa d'estat líquid a estat sòlid.

- Sublimació regressiva: el fenomen en que una subtància en estat gasós es transforma en sòlida directament.

Punt de fusió: la temperatura a la qual un sòlid es transforma en líquid.

Punt d'ebullició: la temperatura a partir de la qual una substància no pot mantenir-se en estat líquid i es transforma en gas.

Substàncies:

S. Homogènies: una substància és homogènia si visualment no s'hi distingeixen els components.

S. Heterogènies: una substància és heterogènia si visualment s'hi distingeixen els components.

S. Pures: els materials formats per un sol component el vegi o no

Mescles: els materials que s'obtenen de la combinació física de dos o més components.

Tipus de dissolucions:

-Component majoritari: el dissolvent

- Component/s en menor quantitat: solut/s

Les dissolucions poden ser:

- sòlides-Líquides-gasos

Col·loides: són mescles en les quals un component minoritari es troba dispers a dins d'un altre component majoritari

Velocitat: la relació entre la distancia recorreguda per un mòbil i el temps invertit en recórrer-la. V= distancia entre temps

Moviment: és el canvi en la posició d'un cos respecte una determinada referència.

Trajectòria: és el conjunt de posicions que ocupa un cos al llarg d'un moviment

Acceleració: relació entre el canvi de velocitat que experimenta un objecte i el temps que ha trigat en produir-se aquest canvi. A= velocitat final menys velocitat inicial entre temps

Força: és una interacció, en forma d'empenta d'un cos sobre un altre cos.