Gramàtica Catalana: Barbarismes, Perífrasis i Pronoms Febles

Barbarismes i Equivalents en Català Correcte

A continuació, es presenta una llista de barbarismes habituals amb la seva forma correcta en català:

• ablandar - ablanir
• abogacía - advocacia
• balazo - ferida de bala
• cadacual - cadascú
• cadera - maluc
• decepcionar - decebre
• embadurnar - empastissar
• embajada - ambaixada
• fascículo - fascicle
• farol - fanal
• ganadero - ramader
• ganancia - guany
• halagar - falagar
• hallazgo - troballa
• impar - imparell
• jaque - escac
• laguna - llacuna
• madrugada - matinada
• manantial - brollador
• naranjada - taronjada
• navideño - nadalenc
• ojalá - tant de bo
• ojeada - ullada
• palco - llotja
• palillo - escuradents
• cuarto - habitació
• cuartel - caserna
• rasgo - tret
• rato - estona
• sacapuntas - maquineta de fer punta
• salitre - salnitre
• tacto - tacte
• taladrar - trepar
• urbano - urbà
• valla - tanca
• chamuscada - socarrim

Perífrasis Verbals: Ús Correcte i Errors Comuns

1. Perífrasis d'Obligació

1.1. Obligació Personal

• Formes correctes:
  • Haver de + infinitiu
  • Caldre que + subjuntiu
• Forma incorrecta (Barbarisme):
  • Tindre que + infinitiu

1.2. Obligació Impersonal

• Formes correctes:
  • Haver-se de + infinitiu
  • Caldre + infinitiu
• Forma incorrecta (Barbarisme):
  • Haver-hi que + infinitiu

1.3. Altres Expressions d'Obligació

• És necessari
• És menester
• És convenient
• És precís

2. Perífrasis de Probabilitat

2.1. Formes Verbals

• Forma correcta: Deure de + infinitiu
• Forma incorrecta (Barbarisme): Deure + infinitiu

2.2. Expressions de Probabilitat

• Probablement
• És probable
• Potser

Nota important: Les perífrasis de probabilitat només poden anar en present i passat, mai en futur ni condicional.

3. Perífrasis d'Imminència

• Estar a punt de + infinitiu
• Anar a + infinitiu

Excepció: La perífrasi anar a no es pot utilitzar per a una acció futura que no hagi d'ocórrer de manera immediata o propera.

Els Pronoms Febles en Català

Funcions dels Pronoms Febles

1. Complement Directe (CD)

El CD es pot classificar en tres tipus:

1. Determinat: Fa referència a una cosa concreta.
2. Indeterminat: (Exemple: Porta una llibreta).
3. Neutre: Quan pronominalitzem (allò, això, açò o una oració).

Formes del CD

• Neutre: Ho / -ho
• Indeterminat: En, N’ / -ne, ’n

Exemples:

• Portaré això → Ho portaré (CD Neutre)
• Compra un pa → Compra’n un (CD Indeterminat)

CD Determinat (Formes)

2. Complement Indirecte (CI)

Formes del CI

Exemple: Dóna això a ella → Dóna-li això

3. Atribut

3.1. Atribut Determinat

3.2. Atribut No Determinat

Forma: Ho / -ho

Exemples:

• És intel·ligent → Ho és (No determinat)
• És l’intel·ligent → L’és (Determinat)

4. Complements Circumstancials (CC), C. Nominals (CN), C. Predicatius (CPred) i C. de Règim (CReg)

4.1. Pronom Hi

S'utilitza generalment per a CC de lloc, CReg introduïts per a, i altres complements no introduïts per de.

Forma: Hi / -hi

Exemples:

• Vindrà de matí → Hi vindrà (CCT)
• Va de costat → Hi va (CCM)
• Va a casa → Hi va (CCL)

4.2. Pronom En

S'utilitza quan algun d’aquests complements (CC, CN, CPred, CReg) està introduït per la preposició de.

Forma: En, N’ / -ne, ’n

Exemple: Ve de casa → En ve

5. CD i CI Personals (1a i 2a Persona)

6. Ús de les Formes de 2a Persona Plural (Us / Vos)

Instintivament, davant del verb s'utilitza us o vos (segons el dialecte).

Darrere del verb, la forma canvia segons la terminació verbal:

• S'utilitza -vos quan el verb acaba en consonant (Ex: Portar-vos, Porteu-vos).
• S'utilitza -us quan el verb acaba en vocal (Ex: Porta-us).