Graella Petrogenètica i Reaccions Metamòrfiques
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,29 KB
Graella Petrogenètica
La graella petrogenètica d'un sistema és un diagrama de fases P-T on es mostren tots els possibles equilibris invariants (punts; l=0) i univariants (línies; l=1). Es poden mostrar també els equilibris de major variança fent ús dels diagrames de compatibilitat.
Exemple
En el sistema de Cs = 1 SiO2 són possibles les fases: a-Qtz (quars alfa), b-Qtz (quars beta), tridimita (Trd), cristobalita (Crs), coesita (Coe), stixovita (Sti) i quars líquid (Qtz-L). F = 7. Per tant seran possibles:
- Punts invariants - C sub fi, elevat a cs+2 - C sub 7, elevat a 3 - 7! / (3! (7-3) !) = 35
- Línies univariants - C sub fi, elevat a cs+1 - C sub 7, elevat a 2 - 7! / (2! (7-2) !) = 21
No tots els equilibris possibles són estables a la graella petrogenètica d'un sistema.
Tipus de Reaccions Metamòrfiques
1. Reacció Discontinua Univariant Terminal
Exemple: Ctd = Grt + Chl + St
2. Reacció Discontinua Univariant No Terminal
Exemple: Grt + Chl = St + Bi
3. Reacció Continua Divariant
Exemple: Chl + Bi + Grt
L'evolució de les associacions minerals depèn de la composició de la roca.
Concepte Clàssic de Zona Metamòrfica - Isògrada
G. Barrow, cartografiant la regió de Dalradian, a les Highlands, a Escòcia (1900), va reconèixer-hi per primera vegada zones de metamorfisme progressiu.
Va identificar aquestes zones partint de la successiva aparició de nous minerals en metasediments pelítics amb augment del tamany de gra i cada vegada més pròxims a intrusions de granitoids. A aquests minerals els va anomenar minerals índex: clorita -> biotita -> granat -> estaurolita -> cianita -> sillimanita.
C. F. Tilley (1924) va confirmar les observacions locals de Barrow, i les va ampliar a una àrea més extensa.
A aquestes zones de metamorfisme, les va denominar zonació Barrow. Als límits entre les zones, les va denominar isògrades.
Una isograda representa la primera aparició d'un mineral índex.
Les zones porten el nom de la isograda que és el seu límit inferior.
Qualsevol mineral índex pot ser estable en les zones de grau més alt.