Les Tres Gràcies de Rubens: Fitxa tècnica, context històric i descripció formal

Les Tres Gràcies

1.- Fitxa tècnica

Títol: Les Tres Gràcies.

Autor: Peter Paulus Rubens (Siegen, 1577 – Anvers, 1640).

Cronologia: 1639.

Tècnica: oli sobre fusta.

Mides: 2,21 x 1,81 m.

Estil: barroc.

Tema: mitològic.

Localització: Museo del Prado (Madrid).

2.- Context històric:

• Holanda al segle XVII
• Els mercaders, burgesos, artesans i altres grups socials comerciaven i entenien d'obres d'art.
• A Holanda ni l'Església, ja que era país protestant, ni la monarquia eren mecenes de l'art.
• El 1632 els Països Baixos encara pertanyien a la corona espanyola.
• Europa està immersa en la Guerra dels Trenta Anys.

3.- Descripció formal:

Descripció formal Inspirat en els models de l'antiguitat clàssica, Rubens, seguint una composició tradicional, situa les tres Gràcies formant un cercle compacte, de manera que una de les tres queda situada d'esquena a l'espectador. Damunt els caps hi ha una frondosa garlanda de flors i un putto o angelet que aboca aigua amb un corn de l'abundància. Al fons, un paisatge idíl·lic i minuciós –característic de la pintura flamenca- accentua encara més la bellesa del conjunt. Pel que fa a l'estructura interna, el pintor flamenc dóna una importància especial a la relació existent entre les figures, perquè, a part d'estar connectades físicament pels braços i pel tènue vel que les encercla, també estan unides per mitjà de la mirada, un detall que reforça la unitat del grup.

Un altre aspecte rellevant del quadre és el gran dinamisme que aconsegueix projectar l'escena, gràcies principalment a la interacció que mostren els personatges entre si, al seu moviment corporal –amb un peu endarrerit a punt per començar la dansa- i al predomini de la línia corba i sinuosa en les siluetes. Aquest darrer aspecte, a més, ajuda el pintor a reforçar la sensualitat de l'escena, complementant-la perfectament amb el tènue focus de llum que envolta les figures, amb un joc harmoniós de clarobscurs que aconsegueix, a més, de remarcar la blancor dels cossos. El cromatisme de Les Tres Gràcies es fonamenta en l'ús de tonalitats pàl·lides, sense estridències, tant en les figures com en el fons, dominat pels ocres i els verds.

4.- Temàtica:

En la mitologia grecoromana, les tres Gràcies eren la personificació de la bellesa. Segons Hesíode, les Tres Gràcies, Aglae, Eufrosine i Tàlia, eren filles de Zeus i de la nimfa Eurinome, i presidien festes i banquets en els quals dansaven al servei dels déus, tot acompanyant, normalment, Afrodita (deessa de l'Amor). Rubens va utilitzar aquesta temàtica per mostrar un dels millors exemples de l'ideal de bellesa femenina de l'època. Als seus rostres, alguns crítics hi han volgut reconèixer les faccions de les dues esposes del pintor: Isabella Brandt, la Gràcia de la dreta, i Hélène Fourment, la de l'esquerra, però també n'hi ha alguns que opinen que es tracta de diferents variacions d'aquesta darrera. Lucas Cranach, el Vell: Les Tres Gràcies (c. 1350) Sandro Botticelli: Al.legoria de la primavera (c. 1482) (detall)

L'obra, comprada pel rei Felip IV després de la mort del pintor, va estar guardada durant bona part del segle XVIII, juntament amb uns altres quadres de nus –que eren considerats pecaminosos per Carles III-, en una galeria secreta de l'Acadèmia de Belles Arts de Madrid.