Les Tres Gràcies de Rubens: Anàlisi d'una Obra Barroca

Les Tres Gràcies de Rubens

Autor: Peter Paul Rubens
Cronologia: 1639
Estil: Barroc
Tècnica, materials i suport: Oli sobre fusta
Tema: Mitològic
Localització (original, actual): Museo del Prado (Madrid)

Context Històric, Cultural i Artístic

El segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l'oposició entre l'Europa catòlica i l'Europa protestant. Hi havia països que pertanyien a l’Europa Catòlica i uns altres a l’Europa Protestant. A aquest últim hi pertanyia Holanda, que era calvinista i es va independitzar de l’Imperi Espanyol. A l’Europa Catòlica hi formava part Itàlia, sobretot Roma. L’art Barroc clàssic (sobri), el màxim representant del qual era Bernini (Sant Pere), s'oposava a l'art anticlàssic (excés), representat per Borromini. En aquest moment, la Contrareforma exaltava la fe catòlica per la via dels sentits. A Espanya, oposada a aquesta exaltació, hi existia la Inquisició. Juntament amb Portugal, la monarquia hispànica consolida la colonització del Nou Món i continua dominant Flandes, Nàpols i Llombardia.

El context d’aquesta obra és la Flandes catòlica, que pertany a l’Imperi Espanyol, però és molt diferent d’Espanya. La mentalitat i els costums flamencs estaven molt menys dominats pel clericalisme que a Espanya. Flandes era una zona rica, de costums menys rígids. Apreciem a les seves pintures un clima optimista i desenfadat, que rarament apareix a la pintura espanyola, molt més ombrívola.

El Barroc (segles XVII-XVIII) té una localització molt precisa, perquè el seu focus més influent va ser la Roma papal, centre d’un art contrareformista que va derivar cap a un barroc exuberant i que va influir en tot l’art europeu dels segles XVII i XVIII. Artísticament, també era important la cort espanyola dels Habsburg, a la qual pertanyia Flandes.

Característiques de l'Estil Barroc i Rubens

S’entén com a Barroc l’estil que durant el segle XVII i una part del XVIII sorgí a Itàlia i s’estengué per Europa, amb un llenguatge propi i complex que caracteritzà l’esperit de l’època.

La Pintura Barroca i les Tendències

Les obres pictòriques barroques es troben situades a les esglésies, als palaus o a les cases particulars. La pintura religiosa té una funció propagandística. Les temàtiques solen ser mitològiques, al·legòriques i històriques. Un impulsor de la decoració de pintura barroca fou l’italià Carracci. En la pintura del segle XVII s’hi diferencien 5 tendències artístiques: la Classicista, la Naturalista, la Realista, l’Academicista i la Barroca.

Rubens representa la tendència artística Barroca i està influït per la terribilità de Miquel Àngel i pel cromatisme de Ticià. Les característiques de la tendència Barroca utilitzades per Rubens són:

• Predomini del color sobre el dibuix (com Ticià)
• Composicions obertes o centrífugues
• Composicions unitàries
• Composicions complexes
• Composicions en profunditat

Peter Paul Rubens: Formació i Influències

Peter Paul Rubens es formà en l’ambient manierista d’Anvers i ingressà des de molt jove a la confraria de pintors de Sant Lluc d’Anvers. Va ser contractat pel duc de Màntua i amb això entrà en contacte amb la pintura dels venecians i de Miquel Àngel. Quan tornà a Anvers era un pintor que reclamaven les corts europees més importants, sobretot la cort espanyola de Felip IV. El pintor flamenc Van Dyck va ser un dels seus col·laboradors, ja que Rubens necessitava ajuda amb tants encàrrecs que li feien.

Anàlisi Formal de l'Obra

Inspirat en els models de l’antiguitat clàssica, Rubens, seguint una composició tradicional, situa les tres Gràcies formant un cercle compacte, de manera que una de les tres queda situada d’esquena a l’espectador. Damunt els caps hi ha una frondosa garlanda de flors i un putto o angelet que aboca aigua amb un corn de l’abundància (símbol de fertilitat, matrimoni). Al fons, un paisatge idíl·lic i minuciós (característic de la pintura flamenca) accentua encara més la bellesa del conjunt i a més dóna profunditat a l’escena.

Estructura Interna i Dinamisme

Pel que fa a l’estructura interna, el pintor flamenc dóna una importància especial a la relació existent entre les figures, perquè, a part d’estar connectades físicament pels braços i pel tènue vel que les encercla, també estan unides per mitjà de la mirada, un detall que reforça la unitat del grup.

Un altre aspecte rellevant del quadre és el gran dinamisme que aconsegueix projectar l’escena, gràcies principalment a la interacció que mostren els personatges entre si, al seu moviment corporal (amb un peu endarrerit a punt per començar la dansa) i al predomini de la línia corba i sinuosa en les siluetes. Aquest darrer aspecte ajuda el pintor a reforçar la sensualitat de l’escena, complementant-la perfectament amb el tènue focus de llum que envolta les figures, amb un joc harmoniós de clarobscurs que aconsegueix, a més, de remarcar la blancor dels cossos.

Cromatisme

El cromatisme de Les tres Gràcies es fonamenta en l’ús de tonalitats pàl·lides, sense estridències, tant en les figures com en el fons, dominat pels ocres i els verds.

Tècnica: Oli sobre Fusta

L'oli sobre fusta és una tècnica pictòrica en la qual la fusta és el suport. Els pigments es dissolen amb aglutinant d’oli de llinosa, diluït amb essència de trementina.

Interpretació de Les Tres Gràcies

Iconografia

En la mitologia grega i romana, les tres Gràcies eren la personificació de la bellesa, deesses de l’amor. Segons Hesíode, les Tres Gràcies, Aglaia, Eufrosine i Talia, eren filles de Zeus i de la nimfa Eurínome, i presidien festes i banquets en els quals dansaven al servei dels déus, tot acompanyant, normalment, Afrodita (deessa de l'amor).

Rubens s’inspira en La primavera de Botticelli. S’inspira en la pintura veneciana de Ticià i Tintoretto per l’ús del color i la pinzellada fluida. De Caravaggio, s’inspira en la llum, i de Miquel Àngel, en l’anatomia. D’estil colorista i dinàmic, influí en Renoir en la seva obra Les banyistes.

Significat

Rubens va utilitzar aquesta temàtica per mostrar un dels millors exemples de l’ideal de bellesa femenina de l’època. En els seus rostres, alguns crítics hi han volgut reconèixer les faccions de les dues esposes del pintor: Isabella Brandt (la Gràcia de la dreta, la seva primera esposa) i Hélène Fourment (la de l'esquerra, la seva segona dona). Agafa la iconografia típica de Les tres Gràcies per introduir-hi les seves dones. És una al·legoria. Com que hi ha un paisatge idíl·lic (que significa la fertilitat de la naturalesa) i tres belles deesses, tot això significa que el pintor veu el matrimoni com un paradís. El significat és la felicitat del matrimoni. El quadre és lluminós i sensual, ple de vitalitat, un cant a l’alegria de viure, a la felicitat i al plaer. El Neoplatonisme renaixentista les relacionava amb els moments de l'amor, però Rubens segueix Sèneca i diu que se les relaciona amb la llibertat (donar, rebre, correspondre).

Recepció i Funció

L’obra, comprada pel rei Felip IV (Rubens fou diplomàtic del rei d'Espanya i havia adquirit un prestigi social que Velázquez voldria copiar) després de la mort del pintor (un any després de pintar el quadre), va estar guardada durant bona part del segle XVIII, juntament amb altres quadres de nus (considerats pecaminosos per Carles III), en una galeria secreta de l’Acadèmia de Belles Arts de Madrid. Abans de ser comprat per Felip IV, Rubens tingué el quadre a casa seva; l'havia pintat no per encàrrec, sinó per pur plaer.