Les Tres Gràcies de Rubens: Anàlisi, Context i Significat

Anàlisi de "Les Tres Gràcies" de Rubens

Context Històric i Artístic del Barroc

La pintura Les Tres Gràcies de Rubens, datada del 1639, pertany al període Barroc. Aquest estil artístic va emergir a Europa després d'un segle XVI marcat per grans convulsions. Durant aquest segle, es va viure la Reforma Luterana, que va dividir el cristianisme en dos bàndols fortament diferenciats, i la posterior Contrareforma. En aquesta última, l'Església, més que voler recuperar els països protestants, buscava reforçar i reafirmar el seu poder sobre els països encara catòlics, utilitzant l'art com a eina instructiva i propagandística. Les bases de la Contrareforma es van pactar en el Concili de Trento i va ser capitanejada per l'espanyol Ignasi de Loyola.

Paral·lelament, van sorgir una sèrie d'estats que van rivalitzar per l'hegemonia a Europa, finalment assolida per França. Com la majoria d'estats de l'època, França va tenir el seu govern despòtic i absolutista en el seu auge màxim. Aquests règims també van trobar en l'art, i en particular en la seva aplicació a l'urbanisme, una forma propagandística i d'ostentació del seu poder i riquesa.

Aquesta situació de l'Europa barroca també explica la Itàlia del segle XVII, on l'ostentació i la propaganda van esdevenir fonaments de l'art, tot i que encara conservava alguns trets i principis propis del Renaixement.

El Barroc als Països Baixos i Flandes

Als Països Baixos, ja des de l'època medieval, la situació econòmica i social era molt diferent de la de la major part d'Europa, ja que la burgesia va prendre el poder i de seguida es van desenvolupar la indústria i el comerç. A més, Holanda era un país protestant, fet que va determinar la iconografia de les arts plàstiques (pintura i escultura). La societat era més homogènia que als grans imperis, cosa que va fer que molts burgesos es convertissin en mecenes.

Bèlgica (Flandes) pertanyia a Espanya en aquest moment, i per tant, l'Escola Flamenca també va tractar temes religiosos i mitològics. D'aquesta escola destaca Rubens, qui va treballar tant per a la burgesia flamenca com per al rei Felip IV o la societat italiana.

Estil i Obra de Rubens

Característiques Artístiques de Rubens

Rubens pertany a l'estil Barroc i a l'Escola Flamenca. Va treballar a Flandes, però també va viatjar a Madrid, on va fer retrats i pintures per a la casa reial. Així mateix, va viatjar a Itàlia, on va conèixer l'obra de Ticià i es va interessar pel tema mitològic.

La seva obra és considerada la més desenfrenada de tota la pintura barroca. Generalment, Rubens utilitza una gran gamma de colors amb abundància de tons càlids, com el vermell, el blanc, el negre, el groc i el verd. La pinzellada és molt lliure, cosa que confereix una gran intensitat cromàtica. A més, les seves composicions tenen un dinamisme extraordinari, amb fortes diagonals i paisatges en moviment. Tenia predilecció per la forma plena i va abordar una gran varietat de temes:

• Paisatges (sovint amb una excusa mitològica o costumista)
• Retrats
• Mitologia
• Religió

Algunes de les seves obres destacades, a part de Les Tres Gràcies, són El jardí de l’amor o El tocador de Venus.

Descripció de "Les Tres Gràcies"

A Les Tres Gràcies, Rubens aconsegueix un preciós color de pell humana gràcies a la mescla de vermell, groc i blau (els tres colors primaris). L'escena, que té lloc a l'exterior, està dotada d'una gran lluminositat. A les figures femenines s'aprecien traços sinuosos, amb la intenció de remarcar la sensualitat d'aquests cossos rotunds.

En aquesta versió, Rubens adopta la forma tradicional: les tres figures entrellaçades formen un petit cercle, de manera que una dóna l'esquena a l'espectador. Les dones estan nues o cobreixen petites parts del cos amb gases. S'observa delicadesa en el moviment de les dones, que sembla que vulguin començar a ballar, com indica el fet que totes endarrereixin el peu dret. L'escena queda emmarcada per:

• Una garlanda de flors (segurament pintada per algun deixeble seu)
• El tronc i la branca d'un arbre
• Un cupido amb el corn de l'abundància vessant aigua

Influències i Llegat de Rubens

Rubens va admirar i va aprendre de grans mestres com Miquel Àngel, Caravaggio i Velázquez. Va deixar grans col·laboradors que es van convertir en futurs pintors, com Van Dyck, i artistes d'èpoques posteriors el van admirar, com Delacroix o Renoir.

Significat i Història de "Les Tres Gràcies"

El Tema Mitològic de les Gràcies

El tema de la pintura prové de la mitologia grega: són les Tres Gràcies (Eufrosine, Talia i Aglae), filles de Zeus. Eren les deesses de l'encís, l'alegria i la bellesa, i tradicionalment han estat relacionades amb les arts. En un principi, es representaven vestides i abraçades, però amb el temps van anar apareixent nues i amb elements florals i musicals.

És possible que la referència a les fonts clàssiques, com va succeir sovint durant el Barroc, només fos un pretext per a l'estudi del nu femení. Cal tenir en compte que els ideals estètics de l'època estaven molt allunyats dels actuals.

Identificació de les Figures i Propietat

Una de les Gràcies s'identifica amb la primera esposa de Rubens, Isabell Brandt, mentre que una altra representa la seva segona dona, Hélène Fourment.

Rubens va conservar Les Tres Gràcies fins a la seva mort, ja que es podia permetre el luxe de pintar per gust i no per encàrrec. Finalment, el rei Felip IV d'Espanya la va adquirir.