Goya: Un Precursor de la Modernitat (Vida i Obra)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,24 KB

Goya: Un Precursor de la Modernitat

Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828) és considerat un dels pintors més extraordinaris de la història universal de l’art.

La seva vasta i inclassificable obra transcorre temporalment pel Rococó, el Neoclassicisme i, sobretot, el Romanticisme, estils presents formalment i temàticament en la seva obra, però sobrepassats per la seva personalitat i originalitat artística.

Fou un autor que produí una profunda fractura en la concepció de l’art.

Serà el precursor dels grans moviments rupturistes de les avantguardes com el surrealisme i l’expressionisme.

Etapa inicial (fins al 1792)

  • Neix a Fuendetodos (Saragossa).
  • No aconsegueix la beca per anar a Roma. Ha de costejar-se ell mateix l’estada allà.
  • Torna i rep l’encàrrec dels frescos de la Basílica del Pilar.
  • Es casa amb Josefa Bayeu, germana de qui l’introdueix a la cort de Carles III.
  • Treballa en la Reial Fàbrica de Tapissos elaborant cartrons, és a dir, els patrons per als tapissos que decoraven les cambres reials.
  • Es perfila com a retratista. El 1780 ingressa a l’Acadèmia de San Fernando, el 1786 és nomenat Pintor del Rei, i el 1789 Pintor de Cambra del recentment entronitzat Carles IV.

La crisi personal (1792-1808)

  • 1792, any crucial: una malaltia molt greu gairebé li provoca la mort. Li deixa la sordesa com a seqüela.
  • Paral·lelament, a França es viuen els moments més dramàtics de la Revolució Francesa: execució de Lluís XVI, El Terror, amb gran repercussió en els cercles polítics i intel·lectuals espanyols, amb els quals Goya es relacionava.
  • Gir brusc en la seva obra: pas de la visió desenfadada de l’etapa anterior a una visió crítica i turmentada (aspectes negatius i sòrdids de la societat).

La Guerra de la Independència (1808-1814)

  • Al marge de la seva simpatia per un bàndol o altre, Goya reflecteix la crueltat, la tragèdia i l’espant de la guerra en si mateixa.
  • Els protagonistes dels seus quadres d’aquesta època són tipus anònims de tots dos bàndols que exerceixen o pateixen la violència del conflicte.
  • El punt de vista de Goya és el d’un testimoni horroritzat que denuncia la brutalitat de la guerra com a màxima expressió del fracàs absolut de la raó.

La postguerra (1814-1824)

  • En acabar la guerra contra la invasió napoleònica, Ferran VII restaurà l’absolutisme i perseguí afrancesats i liberals.
  • Goya, sospitós de simpaties liberals, viu un període de temor, aguditzant-se la seva visió pessimista i angoixada.
  • El 1819, una altra malaltia greu fa témer de nou per la seva vida.

Els darrers anys a França (1824-1828)

  • El pronunciament de Riego obliga a establir un sistema constitucional: Trienni Liberal (1820-1823).
  • Però Ferran VII conspira per restaurar l’absolutisme, cosa que aconsegueix amb l’ajuda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
  • Goya, desenganyat, s’exilia a França, on mor a Bordeus el 1828.

Entradas relacionadas: