Goya: El Tres de Maig de 1808 - Iconografia i Influències

El Tres de Maig de 1808 de Francisco de Goya

Autor: Francisco de Goya

Cronologia: 1814

Material i Suport: Oli sobre tela

Mides: 2,68 x 3,47 m

Ubicació: Museo del Prado (Madrid)

Estil: Neoclàssic - Romàntic

Funció: Tema històric - al·legòric

Obres del mateix autor:

• La família de Carles IV (1801)
• La lletera de Bordeus (1827)

Context Històric

Francisco de Goya va ser un pintor i gravador. Va aprendre l'ofici a Saragossa i l'any 1770 va viatjar a Itàlia, on va estudiar els mestres italians i va adquirir l'estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. De tornada a Espanya, va pintar els frescos de la basílica del Pilar de Saragossa i tot seguit es va traslladar a Madrid.

Context: 1814. L’obra de Goya, en les seves diferents etapes, representa la societat cortesana i burgesa del segle XVIII amb la que el pintor entra en contacte gràcies a la seva posició rellevant com a pintor de cambra del rei Carles IV. En els ambients artístics predomina el gust per les formes neoclàssiques academicistes. El context s’emmarca al començament del segle XIX quan Espanya vivia l’esperada arribada de Ferran VII, un cop acabada la Guerra de la Independència.

Iconografia

A la muntanya del Príncipe Pío de Madrid, es veu la Caserna del Conde-Duque. Destaca l'escena d'una dona i d'un frare.

Elements propis de l’estil

Goya es mou entre una estètica romàntica i un concepte neoclàssic en concebre aquesta obra amb un caràcter heroic i alhora grandiloqüent. Aconsegueix les formes sense cap necessitat de línies. És considerat l'iniciador de la pintura moderna. La seva pintura és inclassificable. Pel color es va guanyar l'admiració de Delacroix, el gran romàntic francès. Els impressionistes van reconèixer un precedent dels seus contrastos cromàtics i les seves pinzellades soltes. I amb la deformació de la realitat d'algunes obres, Goya es va avançar als expressionistes.

Estil: Estil neoclàssic – romàntic

Iconologia

La figura de l'home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús, alhora que els colors groc i blanc, símbols heràldics del papa, simbolitzen l'Església; mentre la llum és una metàfora de la presència divina. El sentit que té aquest quadre és mostrar als ciutadans i recordar-los la invasió de les tropes franceses dirigides per Napoleó i la crueltat amb la qual actuaven davant els ciutadans que s’havien revoltat en contra seva.

• Goya fa una crítica a l’època quan hi pinta el fanal: els principis de raó que va dur el Segle de les Llums, la crueltat dels exèrcits segueix sent la mateixa que durant l’Antic Règim i l’Edat Mitjana, i les noves tecnologies no porten a cap altre lloc que a la destrucció. Goya no pinta els soldats amb l’objectiu de denunciar els francesos sinó per dir que sigui qui sigui l’exèrcit serà igual de ferotge, que els exèrcits només serveixen per destruir, i que és igual que siguin liberals i revolucionaris, tots els exèrcits són igual de sanguinaris.

Influències

Goya s'acosta a l'esperit de denúncia de la guerra i de l'invasor francès que ja havia tractat en la sèrie de gravats de Els desastres de la guerra (1810-1812). Per a la seva representació, el pintor aragonès recull l'herència de la cruesa dels martiris de sants pròpia de la tradició barroca, fent un ús dramàtic del clarobscur de la pintura espanyola i italiana del segle XVII. Alhora, converteix la imatge heroica característica del neoclassicisme (El jurament dels Horacis, David) en icona romàntica d'aquells que lluiten per la llibertat.

Des del punt de vista compositiu i temàtic, aquest quadre va influenciar L'afussellament de Maximilià de Manet i La matança de Corea de Picasso, artista que també va denunciar els horrors de la guerra en moltes altres obres, sent la més famosa el Guernica.