Goya: Anàlisi de Les Majes, El 3 de Maig i Brujerías

Les Majes de Goya: Misteri i Innovació

No se sap qui eren les models de les famoses pintures de Les Majes, i hi ha moltes teories al respecte. Els quadres es van trobar en mans de Godoy i, per tant, es creu que va ser un encàrrec seu. No pot ser la seva dona perquè no era morena. Les obres no tenen una data exacta; la primera surt documentada per primer cop el 1808, i l'altra és més posterior (c. 1790/1800 i 1802/1805).

El gran antecedent per a Goya és Velázquez, que va fer un nu femení molt conegut: La Venus al mirall (1645). Aquest quadre estava a la casa de la Duquessa d'Alba fins que va ser expropiat. Per tant, és seguríssim que aquest quadre va ser el seu antecedent per pintar el nu.

L'excusa per pintar el nu sempre era la mitologia, però Goya ho va fer per trencar amb aquestes excuses. Per això, les pintures van estar en àmbit privat, ja que, si no, eren censurades.

La majoria de gent creu que la model és un personatge real i, per tant, que era l'amant de Godoy, la Pepita Tudor. Quan mor la seva dona, ell, a l'any següent, es casa amb ella, encara que era molt jove. Però no sabem si és ella o no; hi ha altra gent que creu que és la Duquessa d'Alba. A més, la pintura de la cara sembla irreal, com si després estigués afegida. El cos tampoc és idealitzat.

Les dues obres estan fetes en moments diferents, i això es veu en com Goya tracta la figura, el fons i la llum:

• En el primer cas (probablement La Maja Nua), el fons està molt més definit i la línia és més marcada.
• En el segon cas (probablement La Maja Vestida), el fons és menys definit.

Els referents de Goya per a aquestes obres inclouen Velázquez, Ticià, Giorgione i Manet. No obstant això, Goya és el primer que representa una dona corrent, deixant de banda el tema de la mitologia. El blanc serveix per il·luminar el cos, una tècnica ja utilitzada anteriorment.

Els cromatismes són diferents en les dues obres:

• Al primer quadre, són més clàssics, més freds.
• Al segon, són més càlids, pastosos, amb la voluntat de crear la taca de color que després el caracteritza.

El 3 de Maig de 1808: L'Horror de la Guerra

El 1808 arriben els francesos a Espanya. Napoleó arriba a Madrid al mes de març i fan abdicar el rei. L'alçament popular del 2 de maig de 1808 va ser seguit per la repressió brutal del 3 de maig.

Goya va pintar Els afusellaments del 3 de maig de 1808 el 1814. A diferència d'altres pintors com Antoine-Jean Gros amb La rendició de Madrid (1810), Goya no va viure directament els fets que va pintar, però sí que va viure l'ambient de l'època.

Va fer aquestes dues pintures (referint-se probablement a El 2 de maig de 1808 i El 3 de maig de 1808) per encàrrec del rei, concretament del Consell de Regència. Les volien per decorar una de les sales del Palau Reial, per homenatjar els herois morts.

Els afusellaments del 3 de maig de 1808 és la resposta a l'alçament del 2 de maig. És un encàrrec concret per representar un moment històric específic a Madrid. Goya ho fa seguint unes composicions i pautes determinades. És una escena irreal, però amb un fort element històric.

La pintura representa tres moments:

• L'abans (els condemnats esperant).
• L'afusellament (el grup central).
• El moment posterior (els cossos a terra).

Goya mostra diverses actituds entre els condemnats:

• El capellà resant.
• Un que es vol enfrontar al destí.
• Un altre que es considera culpable.
• Un altre que mira què passarà.

Compositivament, la llum centra la mirada cap al personatge amb la camisa blanca, que esdevé el punt focal de l'obra. Aquest personatge té un clar paral·lelisme amb la crucifixió de Crist, simbolitzant el sacrifici innocent.

Aquesta obra mestra va ser una referència fonamental per a pintors posteriors com Manet (amb la seva Execució de l'emperador Maximilià) i Picasso.

Les Brujerías de Goya: El Romanticisme Fosc

El Romanticisme Negre en Goya es manifesta en una sèrie de 6 pintures conegudes com les Brujerías para la Alameda, que es trobaven a la casa dels Ducs d'Osuna. Totes tracten temes de bruixeria i el món fosc.

Els Ducs d'Osuna van participar activament, estimulant Goya a tractar aquests temes. S'ha interpretat que aquestes obres podien ser representacions d'obres teatrals de l'època.

Exemples d'aquestes pintures inclouen:

• La Lámpara del diablo: Considerada la més clara representació d'una obra teatral.
• Aquelarre: Es pot interpretar com un escenari teatral, tot i que no se sap quina obra representa.
• El conjuro
• Vuelo de brujas

Aquesta sèrie explora el món de la bruixeria, la superstició i el terror, elements característics del Romanticisme fosc.