Goya: Els Afusellaments del 3 de Maig al Prado

Fitxa tècnica

• Títol: El tres de maig de 1808
• Autor: Francisco Goya
• Cronologia: 1814
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 2,68 x 3,47 m
• Estil: Neoclàssic - Romàntic
• Tema: Històric - Al·legòric
• Localització: Museo del Prado (Madrid)

Biografia de l’autor

Goya, pintor i gravador, és un dels creadors més grans de tots els temps. Aprèn l’ofici a Saragossa i el 1770 viatja a Itàlia, on estudia els mestres italians i adquireix l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. A la tornada a Espanya pinta els frescos de la basílica del Pilar de Saragossa i després es trasllada a Madrid sota la tutela del pintor de la cort, Francisco Bayeu.

Recomanat per aquest, ingressa a la Real Fàbrica de Tapices el 1775, on realitza quatre sèries de cartrons seguint els paràmetres classicistes del moment. S’introdueix als cercles aristocràtics de Madrid i esdevé el retratista més conegut de la cort, fins que Carles IV l’anomena pintor de cambra el 1789. El 1792, pronuncia un discurs a l’Acadèmia a favor de l’originalitat del pintor i la necessitat d’alliberar-se de les regles neoclàssiques i academicistes.

L’ambigua posició durant la Guerra del Francès va fer que, quan acabà la guerra, perdés els seus privilegis. El 1824, decebut per la situació política d’Espanya (Ferran VII), es refugia a Bordeus, on mor exiliat.

Descripció formal

La composició s’articula en dos grups: a l’esquerra, una filera de persones que ha estat, és o serà executada; a la dreta, l’escamot de soldats arrenglerat en diagonal. La llum, que il·lumina els personatges de l’esquerra i deixa en penombra els soldats de la part dreta, reforça la diferenciació dels grups.

La figura amb els braços oberts que sembla encarar-se als soldats esdevé el focus central de l’obra, al voltant del qual es distribueixen les altres figures. Una alta ratlla de l'horitzó fa que l’espectador es converteixi en un protagonista més i, alhora, potencia el realisme del tema representat.

Goya descriu l’expressivitat dels personatges a partir d’escorços violents i amb una sàvia descripció de les actituds: por, horror, resignació, heroisme, etc. Per contra, els soldats francesos semblen autòmats, figures no humanes que representen màquines de matar. La gamma cromàtica és reduïda: ocre, negre, blanc, groc i vermell. Les pinzellades llargues i obertes potencien el dramatisme.

Temàtica

El 24 de febrer de 1814, sis anys després del fet representat, Goya escriu al regent, Lluís de Borbó, per oferir-se a "perpetuar per mitjà del pinzell les més notables i heroiques accions o escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà d’Europa" (Napoleó). El tres de maig fa parella amb El dos de maig o Càrrega dels mamelucs. A aquests quadres, alguns autors en volen afegir alguns ja desapareguts: Aixecament dels patriotes davant el Palau Reial i La defensa del parc d’artilleria.

L’acció se situa a la muntanya del Príncipe Pío de Madrid, des d’on és visible, presumiblement, la caserna del Conde-Duque, l’arquitectura de la qual es dibuixa al fons de la composició. La inclusió en l’escena d’una dona i un frare és un tret de versemblança en la construcció de l’escena, perquè les dones s’havien afegit a la lluita i van ser també víctimes de la repressió, i perquè aquella nit va ser afusellat l’eclesiàstic Francisco Gallego.

La figura de l’home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús; alhora que els colors groc i blanc, símbols heràldics del papa, simbolitzen l’Església, mentre que la llum és una metàfora de l’assistència divina als represaliats.

No se sap quina va ser la funció dels quadres pintats per Goya. Algunes hipòtesis suggereixen que havien de servir com a decoració d’un arc de triomf aixecat amb motiu del retorn de Ferran VII al tron d’Espanya, o bé per commemorar el Dos de Maig.