Els Governs del Front Popular: Context Històric i Conspiració Militar
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,55 KB
Els Governs del Front Popular
El febrer de 1936, després de les eleccions, el president de la República, Alcalá Zamora, encarregà la formació de govern a Manuel Azaña, el qual comentà el programa del Front Popular, basat en:
- Continuació de la reforma agrària
- Intensificació de la política educativa
- Amnistia dels presos polítics
- Restabliment de la Generalitat de Catalunya
- Impuls per aprovar els estatuts del País Basc i de Galícia
El 7 d’abril, Zamora va ser destituït de la presidència de la República, i en el seu lloc va ser elegit Azaña. La presidència del govern la va assumir el republicà i nacionalista Quiroga. Però cap dels dos no va poder evitar el deteriorament progressiu de l’ordre públic.
El desordre públic es manifestà en:
- La violència en el camp, amb vagues i ocupació de terres (latifundis)
- Els atacs a edificis eclesiàstics i la crema de convents
- Atemptats polítics protagonitzats per una banda, falangistes i monàrquics, i per l’altra, sindicalistes, comunistes i anarquistes
El més significatiu d’aquests atemptats va ser el que costà la vida a José Calvo Sotelo (juliol de 1936).
La Radicalització Social i Política
A la dreta, es va constatar un augment de les activitats violentes de la Falange Española y de las JONS. Aquesta violència va comportar la persecució legal del partit, la detenció i l’empresonament del seu líder, José Antonio Primo de Rivera. La Falange estava d’acord amb el feixisme.
A l’esquerra també s’observava, en els mesos anteriors a l’esclat de la guerra, una radicalització, especialment en determinats sectors del PSOE i en la CNT.
La Conspiració Militar
Una part de l’exèrcit, des del moment en què es proclamà la República, hi conspirà en contra. La conspiració que destacà fou la de la nit de les eleccions del febrer del 1936. Quan es va conèixer el triomf del Front Popular, el general Franco va proposar la declaració de l’estat de guerra, però ningú el seguí.
El govern de la República era conscient d’aquest perill, i per això situà fidels republicans com a caps de les divisions orgàniques. Els generals més sospitosos, Franco i Goded, foren enviats a la perifèria; però es varen descuidar del general Mola, el qual s’entendria amb els requetès navarresos.
A principis de març del 1936, es començaren a tramar conspiracions per part de grups de generals i de polítics, que planificaven diverses temptatives d’insurrecció contra la República. A partir del mes d’abril, però, seria el general Mola qui prepararia una xarxa colpista més consistent.
El cop preparat per Mola havia de ser una acció ràpida en què no s’havia de dubtar a l’hora de recórrer al grau de violència que calgués per tal de triomfar.
Previst per al final de juliol, el cop d'estat es va avançar al dia 18 del mateix mes, en part per l’impacte emocional que va causar entre els conspiradors l’assassinat de José Calvo Sotelo. A Catalunya, la radicalització política va dur la fusió de petits partits d'esquerra, amb l’esperança de trobar un partit únic. Foren un exemple els partits: el POUM, al 1935, i el PSUC, al 1936.
Però tots els esforços per unificar els partits eren en va, perquè la guerra era inevitable.