Van Gogh: 'La nit estelada' - Context i Anàlisi

Fitxa Tècnica de 'La nit estelada'

Catalogació

• Títol: La nit estelada
• Autor: Vincent van Gogh (1853-1890)
• Cronologia: 1889
• Estil: Postimpressionista
• Tipologia: Paisatge
• Localització: MoMA (Nova York)

Anàlisi Material

• Dimensions: 74 x 92 cm
• Suport i tècnica: Oli sobre llenç

Context Històric

Segona meitat del segle XIX: esdeveniments històrics de gran transcendència política i social, com la unificació d'Alemanya (1871), la caiguda del Segon Imperi i l'adveniment de la Tercera República a França, i la consolidació dels Estats Units d'Amèrica.

A França, la Tercera República va mantenir un ritme de creixement constant. No obstant això, el març de 1871 va esclatar la revolució de la Comuna de París, un nou règim que defensava la laïcitat, la lliure federació de comunes i cooperatives, i l'eliminació dels aparells repressius. L'experiència va ser un fracàs i la repressió es va generalitzar a Europa. La Internacional topava amb fortes dificultats per desenvolupar-se, ja que la burgesia no estava disposada a tolerar una situació que perjudiqués la seva economia.

En aquest període, Alemanya, sota el mandat de Bismarck a Prússia, i Itàlia estaven en ple procés d'unificació política. El 1872-1873, Europa va viure una greu crisi de sobreproducció. Els avenços tècnics van generar estocs que les potències europees no aconseguien comercialitzar. Els Estats van optar pel proteccionisme i l'expansió colonial per aconseguir nous mercats i matèries primeres, fomentar el "prestigi de la nació" i donar resposta a la incontrolable expansió de les grans metròpolis europees. Aquest nacionalisme va ser una de les causes de la Primera Guerra Mundial.

L'Art en el Segle XIX

D'una banda, hi havia el gust de les classes dominants. De l'altra, un corrent minoritari, impulsat per artistes atents a la vida moderna, va aprofitar les ganes de novetat del mercat de l'art i la gosadia de certs marxants per fer-se camí.

Això va generar una sèrie de moviments que van esdevenir el germen de les avantguardes del segle XX, amb un nou llenguatge estètic, més adequat a un món frenètic i en constant metamorfosi.

Estil de 'La nit estelada'

L'Impressionisme, un moviment poc homogeni, va marcar una fita en la història de la pintura francesa el 1886, quan els impressionistes van exposar per darrera vegada i van sorgir noves formes d'expressió, donant inici al Postimpressionisme.

El Postimpressionisme va seguir dos camins divergents:

• La tendència cap a la pinzellada solta de l'Impressionisme va derivar en l'Impressionisme científic de pintors com Seurat, amb el divisionisme.
• Una sèrie de pintors, que partien de l'Impressionisme, se'n van allunyar dels principis, seguint cadascú un camí diferent.

Des de Manet fins a Matisse, la cerca d'allò essencial en la pintura (el pla, el color, la factura) va ser un objectiu comú. La pintura moderna, tot i rebel·lar-se contra certs hàbits i normes del passat, en el fons representa la recuperació de l'essència de la pintura, de la primera mirada del pintor cap al món que l'envolta.

Tema de 'La nit estelada'

Paisatge nocturn amb una vista llunyana d'un poble i, a la part superior, el cel, on destaca la brillantor dels estels i la lluna. No correspon a la realitat; Van Gogh ofereix una visió subjectiva a través del seu estat d'ànim.

Anàlisi Formal de 'La nit estelada'

Composició: Una única línia diagonal divideix el quadre entre la terra i el firmament. Els xiprers i el campanar uneixen ambdós espais i trenquen verticalment la composició. Les cases es representen amb línies rectes i figures geomètriques bàsiques. El paisatge i les muntanyes segueixen paràmetres de repetició que aporten ordre i tranquil·litat.

Espai: Van Gogh s'allunya de la representació tradicional de l'espai. El protagonista és el cel. Hi ha diferents plans de profunditat: els xiprers en primer terme i el poble en segon.

Elements plàstics: Predomini del color sobre el dibuix. El color suggereix les emocions i el temperament de l'artista, amb colors intensos i expressius. Els contrastos entre tonalitats fosques i clares aporten lluminositat. La pinzellada és corba i flamejant, molt empastada, creant ritmes circulars, ondulars i en espiral. Tot plegat dóna un caràcter vibrant, dinàmic i molt expressiu. Les línies negres ajuden a dominar la mescla cromàtica.

Llum: Gran lluminositat gràcies al color, relacionada amb la primera llum del matí. La lluminositat dels astres contrasta amb la foscor del poble. Van Gogh se sentia atret per la nit, que considerava més viva que el dia, i que suposava un desafiament tècnic.

Fitxa Tècnica de 'El dinar campestre'

• Títol: El dinar campestre (Déjeuner sur l'herbe)
• Autor: Édouard Manet
• Cronologia: 1863
• Estil: Realista-Impressionista
• Tipologia: Obra costumista o de gènere
• Localització: Musée d'Orsay

Estil de 'El dinar campestre'

Realisme-Impressionisme. L'Impressionisme va ser un moviment inseparable del context històric de la industrialització i la modernitat, caracteritzat per:

• Tema: Burgesia, multitud
• Espai: Influència de la fotografia
• Color: Nova teoria del color
• Temps, llum i moviment: Captació del moment precís i fugisser

Tema de 'El dinar campestre'

Un dinar campestre amb dos homes i una dona nua. L'obra rebutja tota relació amb la mitologia, però tampoc és una escena quotidiana. La crítica i el públic es van escandalitzar amb l'obra.

Anàlisi Formal de 'El dinar campestre'

Composició: Tres plans horitzontals sobreposats: a l'esquerra, una cistella amb fruites sobre els vestits de les dones; al centre, el grup principal que forma un triangle el vèrtex del qual és la dona al rierol.

Espai: Trenca amb la perspectiva lineal. Perspectiva ascendent.

Elements plàstics: Tècnica moderna i innovadora. El color suggereix el volum, amb taques de color juxtaposades. Es combinen zones clares amb zones fosques. Pinzellada fluida i solta. Llum clara i diàfana. Volum: figures planes sense volum que les independitzi.