Gnoseologia i Teoria del Coneixement: Corrents

Dimensions de la Raó

La raó té dues dimensions principals:

• Racionalitat teòrica: per conèixer i adquirir coneixements.
• Racionalitat pràctica: per posar els coneixements en pràctica.

Teoria del Coneixement (Gnoseologia)

És l'estudi de la natura, l'abast i els límits del coneixement humà. També es pot denominar Gnoseologia. Dins d'aquesta disciplina hi ha l'Epistemologia, que és l'estudi del coneixement científic.

Preguntes de la Gnoseologia

La Gnoseologia es planteja diverses preguntes:

• Noció del coneixement humà: És possible conèixer la realitat?
• Estructura del coneixement: Quines són les característiques del coneixement humà i com funciona?
• Expressió del coneixement a través del llenguatge: Com es trasllada el coneixement a paraules?
• La font i l'abast del coneixement: Quin és l'origen i els límits del coneixement? S'afirma que el coneixement s'origina a través de l'experiència.
• Relació entre coneixement i veritat: Es qüestiona si les percepcions de la realitat són certes.
• Naturalesa del coneixement: Què és l'activitat cognoscitiva?

Naturalesa del Coneixement

• Els éssers vius fan accions immanents: surten dels humans i poden produir una acció fora d'un mateix.
• Acció immanent peculiar: el coneixement: es duu a terme i acaba formant part de nosaltres mateixos.
• Acció immaterial i intencional: el coneixement: el coneixement no és material, es produeix perquè té intenció.

Característiques del Coneixement Humà

• Universalitat: a partir del coneixement singular, es pot associar a un coneixement universal.
• Obertura a tot allò real i infinitud: la ment humana està capacitada per arribar a conèixer qualsevol cosa, no està limitada; per això tenim memòria.
• Alteritat: quan pensem, som qui aprova alguna cosa i, per tant, ens podem convertir en el coneixement dels nostres pensaments.

Estructura del Coneixement Humà

Coneixement Sensible

És el primer contacte que tenim amb la realitat.

• Sensibilitat externa: per exemple, un objecte el coneixem a través de les sensacions que ens transmet.
• Sensibilitat interna: sensacions que procedeixen de l'objecte que unifiquem, que són diferents aspectes del mateix objecte.
• Imaginació: deixar de veure una ampolla i després la pots imaginar perquè n'has tingut una imatge anteriorment.
• Memòria: permet arxivar imatges i coneixements. Hi ha records preconscients (guardats i accessibles voluntàriament) i inconscients (guardats però no accessibles voluntàriament).
• Sensibilitat estimulativa: capacitat per saber si alguna cosa és convenient per a nosaltres o no.

Coneixement Intel·lectual

Raonem a partir de la raó (el racionalisme considera que els sentits ens enganyen). Té tres operacions:

• La simple aprehensió: consisteix a ser capaços d'extreure els elements comuns de les coses (formació de conceptes).
• El judici: és l'acte mental en què uneixo o separo conceptes (formació de proposicions).
• El raonament: és deduir alguna cosa a partir dels nostres coneixements (formació de raonaments).

Coneixement, Llenguatge i Veritat

Qualsevol acte comunicatiu reflecteix un significat, relacionat amb la realitat física que percebem. Tipus de termes:

• Unívocs: un sol significat.
• Equívocs: s'escriuen o sonen igual però tenen significat diferent.
• Anàlegs: significat diferent però amb relació entre ells.

El Llenguatge com a Mediador del Coneixement

Pensem amb paraules; quan algú no en té, no pot transmetre el seu pensament.

Origen i Abast del Coneixement

Es refereix a d'on prové el coneixement i quin és el seu límit.

Corrents Filosòfics en la Modernitat

Racionalisme

Els sentits no són una bona font de coneixement, ens enganyen. Distingeix tipus d'idees:

• Idees fictícies: idees que m'invento.
• Idees adventícies: idees que provenen dels sentits.
• Idees innates: aquelles que ja estan en la ment, no provenen de fora ni són inventades.

Empirisme

És el contrari del racionalisme. L'únic coneixement vàlid és aquell extret a partir dels sentits (prové de l'experiència). Tot el coneixement prové d'idees i impressions. Si una idea no prové d'una impressió, és falsa. Només accepten idees que provenen de les impressions; per tant, les idees innates no són una font de coneixement.

Idealisme

Barreja de racionalisme i empirisme. Coneixem a partir de l'experiència, però en l'acte de conèixer percebem de fora i hi afegim elements propis. La realitat es divideix en dos:

• Fenomen: les coses tal com se'ns apareixen, amb elements agregats.
• Noümen: l'objecte en si, sense afegir-hi res.

Realisme

El coneixement parteix dels sentits, però a través de la raó podem deduir coses que no veiem. El primer contacte amb la realitat és a través del coneixement sensible.