Gnoseologia: El Coneixement, la Veritat i els seus Criteris

En què consisteix el coneixement?

També s'anomena gnoseologia i epistemologia. La idea és la representació de la realitat.

• Subjecte: aquell que vol conèixer alguna cosa.
• Objecte: cosa que ha de ser coneguda.
• Context (Cxt): resultat de la interacció entre subjecte i objecte.

El resultat és una representació mental de la realitat.

Graus de coneixement

• L'opinió: (simple creença), estat de coneixement en què el subjecte considera que alguna cosa és certa però no en té la seguretat.
• Creença racional: creença que està adequadament i suficientment justificada amb raons com per poder ser vertadera, però sempre cal considerar la possibilitat que no ho sigui.
• Saber: grau màxim de coneixement. Creença fonamentada subjectivament i objectivament.

Què és la veritat?

Grec - aletheia - desvelar, fer manifest allò que està ocult.

Llatí - veritas - exactitud i rigor a l'hora de parlar.

Hebreu - emunah - confiança i fidelitat.

Veritats de fets

Cal distingir entre l'autèntica realitat i la realitat aparent. La recerca de la veritat com un procés de desvetllament del que és autèntic, que, altrament, romandria ocult per les aparences.

Veritat de proposicions empíriques

• Correspondència: una proposició és vertadera quan hi ha una adequació entre el que la proposició expressa i la realitat a la qual es refereix.
• Coherència: una proposició és vertadera si no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades.
• Utilitat: és vertader quan és útil, serveix per obtenir un fi.

Formals

No diuen res sobre la realitat, la seva veritat no pot consistir en la correspondència amb aquesta ni en la utilitat de la seva aplicació.

Criteris de veritat

• Evidència: es presenta de forma immediata al subjecte que coneix, és impossible dubtar de la seva veritat. Tot i que no puc provar-ho, la veritat se'm presenta de forma tan directa i palesa que m'és impossible dubtar-ne.
• Intersubjectivitat: consisteix en el fet que les nostres creences, per tal de ser admeses com a veritable i constituir coneixement, han de ser acceptades per qualsevol subjecte racional. El consens no és garantia suficient de veritat.

La possibilitat del coneixement

• Dogmatisme: racionalistes, actitud més optimista respecte a la possibilitat del coneixement. Capacitat de la raó per poder arribar a conèixer fins i tot allò de què no tenim experiència.
• Escepticisme: posa en dubte la possibilitat de conèixer amb absoluta certesa. Moderat dubtarà que sigui possible un coneixement ferm i segur i mai acceptarà com a vàlida cap afirmació si aquesta no està recolzada per bones raons.
• Criticisme: el coneixement és possible però aquest no és inqüestionable i definitiu.
• Relativisme: posició que nega l'existència d'una veritat absoluta, defensa que la veritat depèn de la persona, època, situació... Veritat subjectiva, sempre és parcial.
• Perspectivisme: no nega la possibilitat teòrica d'una veritat absoluta. Visió parcial de la realitat, totes les perspectives són vertaderes i la suma de totes, seria la veritat absoluta.