Glúcids, Metabolisme i Adaptacions en Plantes: Un Estudi Detallat

Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 368,46 KB

Identificació de Glúcids i Resultats de la Prova de Fehling

Identificació de Glúcids

  • La glucosa és la número: 1
  • La fructosa és la número: 3
  • La sacarosa és la número: 6

Resultats de la Prova de Fehling

  • El resultat de glucosa a la prova del Fehling és positiu o negatiu?
    Positiu
  • El resultat de fructosa a la prova del Fehling és positiu o negatiu?
    Positiu
  • Quin color dóna la sacarosa a la prova del Fehling?
    Blau
  • Per què la sacarosa no s'oxida a la prova del Fehling?
    Perquè l'enllaç α-glicosídic s'estableix entre el C1 de la glucosa (el que té el grup carbonílic) i el C2 de la fructosa (el que té el grup cetona), per tant, aquests grups no queden lliures per oxidar-se.

Relació Simbiòtica entre el Roure i el Sureny Fosc

Simbiosi

El roure i el sureny fosc estableixen una relació de simbiosi ja que la relació de benefici mutu és tan estreta que no poden sobreviure l'un sense l'altre.

Vies Metabòliques del Roure

Vies metabòliques que el roure ha d'activar per produir els glúcids que cedeix al sureny fosc.

  • Glucòlisi: No
  • Cicle de Krebs: No
  • Cicle de Calvin:
  • Fosforilació oxidativa: No
  • Fotofosforilació:

Vies Metabòliques del Sureny Fosc

Vies metabòliques a partir de les quals el sureny fosc obté energia dels glúcids que li ha cedit el roure.

  • Glucòlisi:
  • Cicle de Krebs:
  • Cicle de Calvin: No
  • Fosforilació oxidativa:
  • Fotofosforilació: No

Inhibició de Vies Metabòliques per Herbicides

Via Inhibida pel Paraquat (Via A)

Com s'anomena la via inhibida pel Paraquat (via A)?
Fotofosforilació, o fase lluminosa, o fase fotoquímica, o cadena de transport d'electrons fotosintètica

A quin orgànul, i a quina part d'aquest orgànul, es localitza la via A en vegetals?
Cloroplast, membrana dels tilacoides (o bé només "tilacoides")

Conseqüències de la Inhibició de la Via A

La inhibició de la via A també comportarà la inhibició del cicle de Calvin per la manca de dues biomolècules provinents de la via A. Quines són aquestes dues biomolècules?
NADPH i ATP

Via Inhibida pel Pinoxaden (Via B)

El Pinoxaden impedeix la fabricació d'àcids grassos inhibint la via B. Com s'anomena la via B?
Lipogènesi

Via Inhibida pel Chlorsulfuron (Via C)

El Chlorsulfuron impedeix la síntesi de determinats aminoàcids. La manca d'aquests aminoàcids fa que no es puguin fer proteïnes mitjançant la via C (o procés) C. Com s'anomena la via C i quin orgànul la realitza?
Síntesi de proteïnes, o bé traducció, o bé proteogènesi, Ribosoma

Inhibició de la Síntesi de Nucleòtids pel Tefluthrypirimet

El Tefluthrypirimet impedeix la fabricació de bases nitrogenades a partir de les quals el vegetal sintetitza nucleòtids. Quines dues molècules cal afegir a una base nitrogenada per obtenir un nucleòtid?
Pentosa (o bé ribosa o bé desoxiribosa) i fosfat (o bé àcid fosfòric)

Vies Anabòliques i Catabòliques

  • Glucòlisi: NO
    La glucòlisi és una via de degradació de la glucosa, per tant, forma part del catabolisme, no de l'anabolisme.
  • Cicle de Calvin: SÍ
    El cicle de Calvin correspon a la fase fosca de la fotosíntesi i té la funció de fixar el CO₂ atmosfèric per sintetitzar glucosa. Per tant, sí que forma part de l'anabolisme dels organismes fotosintètics.
  • Cicle de Krebs: NO
    El cicle de Krebs també forma part de les vies catabòliques oxidatives.
  • Fosforilació oxidativa: NO
    La fosforilació oxidativa correspon a la darrera part de les vies catabòliques oxidatives.
  • Fotofosforilació: SÍ
    La fotofosforilació correspon a la fase lluminosa de la fotosíntesi. L'objectiu és captar llum per produir ATP i poder reductor que es farà servir per sintetitzar matèria orgànica. Per tant, sí que forma part de l'anabolisme dels organismes fotosintètics.

974SBgpGlgsFqGJxCsAAt1KjBRKEolEIpFIJP6J2wFhJAWSRCKRSCQSCQP8P8Ymh3F12ghfAAAAAElFTkSuQmCC

Em24TAAAAAElFTkSuQmCC

wf9FKtuxxeanwAAAABJRU5ErkJggg==

La Viola d'Aigua: Una Planta Carnívora

Les fulles de la viola d'aigua tenen una substància enganxosa on queden adherits petits insectes, que posteriorment són digerits per enzims que produeix la mateixa planta, la qual n'absorbeix els nutrients. Després de llegir aquesta explicació en un de les pàgines del treball de recerca de la Paula, un company de classe fa l'afirmació següent: «Ostres, aquesta planta és ben estranya! Pertany a dos nivells tròfics diferents!»
El company de la Paula té raó. A quins nivells tròfics pertany la viola d'aigua? Justifiqueu la resposta.

Resposta

És certa, la viola d'aigua és un organisme fotosintètic i, per tant, pertany al nivell tròfic dels productors però obté una petita part dels nutrients d'insectes que captura i, per tant, es pot considerar com un consumidor secundari ja que aquests insectes són com les seves preses.

Origen Evolutiu de les Plantes Carnívores

La viola d'aigua, com la resta de plantes carnívores del món, viu en zones amb sòls pobres en nutrients i per això, obté alguns nutrients dels animals que digereix. Totes aquestes espècies carnívores s'han originat a partir de plantes que eren exclusivament fotosintètiques. Escriu un text, com el que hauria d'incloure la Paula en el seu treball de recerca, que expliqui com es poden haver originat evolutivament les violes d'aigua.

Resposta

En algun moment una planta avantpassada de la viola d'aigua va experimentar una o més mutacions atzaroses que van permetre-li produir substàncies per capturar i digerir petits insectes. Aquest fet va generar un avantatge selectiu natural favorable per aquelles plantes que vivien en sòls pobres ja que els permetia accedir als elements més escassos del medi com són el nitrogen i el fòsfor. Amb el temps, les plantes amb característiques carnívores es van consolidar com un exemple de transmissió d'aquest caràcter a la descendència.

pXnvdXZAAAAAElFTkSuQmCC

Entradas relacionadas: