Glúcids: Conceptes Clau, Estructura i Propietats Bioquímiques

Glúcids: Conceptes Clau i Propietats Bioquímiques

Diferències entre Amilopectina i Glicogen

L'amilopectina té branques cada 25 glucoses, mentre que el glicogen en té cada 10. L'amilopectina només es troba a les cèl·lules vegetals i el glicogen a les animals.

Identificació de Monosacàrids: Anàlisi de Molècules

A continuació, s'indica si cadascuna d'aquestes cinc molècules és un monosacàrid o no:

• A: No, perquè és un àcid orgànic (conté un grup carboxil –COOH) i no compleix la fórmula molecular.
• B: No, perquè és un polialcohol (té tres grups –OH) i no compleix la fórmula.
• C: Sí, compleix la definició (aldehid de polialcohol) i la fórmula (C4H8O4).
• D: Sí, compleix la definició (cetona de polialcohol) i la fórmula (C3H6O3).
• E: No, perquè no compleix la fórmula molecular (hauria de ser C6H12O6 per a una hexosa).

Significat d'Isòmer o Estereoisòmer -D en Monosacàrids

Que un monosacàrid sigui isòmer o estereoisòmer -D significa que, tenint a dalt el grup funcional més oxigenat, el grup -OH del carboni asimètric més allunyat del carbonil es troba a la dreta en la fórmula lineal.

Prova del Reactiu de Fehling: Glucosa i Ribosa

La glucosa i la ribosa donaran positiva la prova del reactiu de Fehling perquè són monosacàrids. Aquests s'oxiden i, per això, poden reduir el reactiu, ja que el grup carbonil (de fórmula CO) perd electrons i passa a grup àcid.

Tipus d'Enllaç O-Glicosídic de la Maltosa

L'enllaç O-glicosídic de la maltosa és del tipus monocarbonílic, perquè s'estableix entre el carboni carbonílic (C1) del primer monosacàrid i un carboni no carbonílic (C4) del segon. S'expressa com α(1→4).

Caràcter Reductor de la Sacarosa

La sacarosa no té caràcter reductor perquè no té cap carboni carbonílic lliure, ja que tots dos estan compromesos en l'enllaç O-glicosídic.

Per què “Hidrats de Carboni” i “Carbohidrats” no són Termes Apropiats?

Aquests termes no són apropiats per anomenar els glúcids perquè no es tracta d'àtoms de carboni hidratats, és a dir, enllaçats a molècules d'aigua, sinó d'àtoms de carboni units a grups alcohol (-OH) i a radicals hidrogen (-H).

Classificació dels Glúcids per Nombre de Monosacàrids

Monosacàrids:

Una cadena polihidroxialdehídica o policetònica.

Oligosacàrids:

De 2 a 10 monosacàrids units.

Polisacàrids:

Més de 10 monosacàrids, sovint centenars.

Identificació de Monosacàrids: Segona Anàlisi

A continuació, s'indica si aquestes molècules són un monosacàrid o no:

• A: No, és un polialcohol (4 grups –OH) i no compleix la fórmula molecular.
• B: Sí, compleix la definició (aldehid de polialcohol) i la fórmula (C3H6O3).
• C: Sí, compleix la definició (cetona de polialcohol) i la fórmula (C4H8O4).
• D: No, és un àcid orgànic (-COOH) i no compleix la fórmula.
• E: No, no compleix la fórmula. Per a una hexosa, hauria de ser C6H12O6. El carboni asimètric del C és el 3.

Significat d'Isòmer Espacial o Estereoisòmer -L en Monosacàrids

Que un monosacàrid sigui isòmer espacial o estereoisòmer -L significa que, tenint a dalt el grup funcional més oxigenat, el grup -OH del carboni asimètric més allunyat del carbonil es troba a l'esquerra en la fórmula lineal.

Observació de Glucosa en el Polarímetre

Si poséssim una dissolució de glucosa en el polarímetre, observaríem una desviació del pla de vibració de la llum polaritzada, perquè aquesta molècula posseeix carbonis asimètrics.

Tipus d'Enllaç O-Glicosídic de la Sacarosa

L'enllaç O-glicosídic de la sacarosa és del tipus dicarbonílic, perquè s'estableix entre el carboni carbonílic (C1) del primer monosacàrid i un carboni carbonílic (C2) del segon. S'expressa com α(1→2).

Caràcter Reductor de la Maltosa

Sí, la maltosa té caràcter reductor perquè té un carboni carbonílic lliure, ja que aquest no està compromès en l'enllaç O-glicosídic.

Isòmers D/L i Activitat Òptica en Monosacàrids

El fet que una molècula sigui isòmer -D no implica que sigui dextrogira. Per exemple, la D-glucosa és dextrogira i també s'anomena dextrosa. En canvi, la D-fructosa és levogira i s'anomena levulosa.

Càlcul d'Estereoisòmers Possibles per a Glucosa Lineal

El nombre d'estereoisòmers possibles per a una glucosa lineal es calcula amb la fórmula 2ⁿ, on 'n' és el nombre de carbonis asimètrics. Per a la glucosa, n=4, per tant, 2⁴ = 16 estereoisòmers.