Glúcids: Conceptes i característiques dels glúcids

Glúcids: Biomolecules constituïdes per C, H i O. També s’anomena glícids o sacàrids. Hidrats de carboni: relació entre àtoms (CH2O) 1:2:1. No són àtoms de C hidratats enllaços a H2O. Són àtoms enllaçarà a: grups alcohòlic o hidròxid (-OH) (alcohol). Radicals hidrogen (-H).

Grup carbonil: C unit a O per doble enllaç. Monosacarids: Una cadena entre 3 i 7 àtoms de carboni. Fórmula empírica (CH2O)n on 3Els més importants: Monosacàrids de 3 carbonis: trioses (C3H6O3) Gliceraldehid/Dihidroxiacetona Monosacàrids de 5 carbonis: pentoses: Ribosa/Desoxiribosa/Ribulosa Monosacàrids de 6 carbonis: hexoses Glucosa/Galactosa/Fructosa Isomeria: dos compostos són isòmers quan, tot i sent diferents, tenen la mateixa fórmula molecular. Estructura: cadena, funció, posició. Estereoisòmers: -enantiomers (efecte mirall) -diastereoisòmers: epímers. Si el grup alcohol del carboni asimètric més distant del grup carboni està a la dreta de la molecular es de que és de configuració D. Si el grup alcohol (-OH) està a l'esquerra es diu de configuració L. Activitat òptica de les trioses La presència de C asimètric provoca activitat òptica. La llum natura: no és polaritzar. Vibra en totes les direccions de l'espai. Quan passa per un polaritzador (dissolució de triases) es genera llum polaritzada, les seves vibracions es limiten a una única direcció en l'espai. Quan una llum polaritzada passa per una substància òpticament activa, aquesta desvia la llum polaritzada cap a la dreta o cap a l'esquerra. -Dextrogira: desvia la llum cap a la dreta. Símbol: +. -D-gliceraldehid és dextrogir: -D-(+)-gliceraldehid.

-Levogira: desvia la llum cap a l'esquerra. Símbol: -. -L-gliceraldehid és levogir: L-(-)-gliceraldehid. No hi ha relació entre estructura D i ser dextrogir. Però si forma D es dextrogira, el seu enantiòmer L serà levogir. Piranosa: anells de 5 carbonis i l'oxigen. Furanosa: anells de 4 carbonis i l'oxigen. Oligosacàrids: Polímers formats entre 2 i 10 monosacàrids. Molta diversitat. Cadenes lineals o ratificades. Disacàrids: Unió de dos monosacàrids, amb l’alliberament d'una molècula d'aigua. Són sòlids, cristal·lins, blancs, solubles en aigua i dolços. Només participa un carboni asimètric. Enllaç alfa (1-4)-o-glucosídics. Polisacarids: Unió de molts monosacàrids mitjançant l'enllaç -o-glicosídic. Són sòlids, insolubles en aigua, no dolços i sense poder reductor. Tipus: Homopolisacarids (un tipus de monosacàrids): midó, glicogen, cel·lulosa i quitina. Heteropolisacarids (diversos tipus de monosacarids): Pectina, agar i goma aràbiga. Segons la funció: Polisacarids de reserva: miró (amilosa i amilopectina), glicogen i dextran. Polisacarids estructurals: cel·lulosa i quitina. Midó: Característiques: Polisacarids de reserva propi dels vegetals. S’acumula en forma de grànuls a l'interior de plasts de la cèl·lula. Constitueixen una gran reserva d'energia. No està dissolt al citosol, per tant no influeix la pressió osmòtica (evita entrada excessiva d'aigua). Es troba a les llavors dels cereals, llegums i tubercles. A les plantes els permet obtenir energia sense necessitat de llum. Format per 2 tipus de polímers: Amilosa (30%): unes 250-300 molècules de glucosa. Polímer de maltoses amb enllaços alfa (1-4). Estructura helicoïdal: 3 molècules de maltosa per volta (=6 glucosa). Forma dispersió col·loïdal amb aigua. Es tenyeix de color blau fosc amb el iode. Per acció de l'enzim amilasa (o hidròlisi amb àcids) dóna dextrina i després maltosa. Després amb la maltosa obtenir D-glucosa. Amilopectina (70%): 1000 molècules de glucosa. Polímer de maltoses amb enllaços alfa (1-4), amb ramificacions en posició alfa (1-6). Les ramificacions apareixen aproximadament cada 25-30 glucosa. Les branques contenen aproximadament 12 glucosa unides mitjançant enllaços alfa (1-4). Estructura no lineal però ratificada. Es tenyeix de color blau violeta amb el iode. Per acció de l'enzim amilasa (o hidròlisi amb àcids) dóna: maltosa, nuclis de ramificacions (=dextrines límit): posseeixen enllaços alfa (1-6): l’amilasa no pot actuar sobre ells. Necessària la R-desramificant. Després amb la maltosa obtenir D-glucosa.