Glossari d'urbanisme: barraquisme, eixample, conurbació i més

Glossari d'urbanisme: termes clau

Barraquisme

Barraquisme. Fenòmen urbà que consisteix en l'autoconstrucció d'infrahabitatges o barraques, sense les condicions mínimes de qualitat o serveis. A Espanya va créixer de manera espectacular als anys 50, amb l'emigració del camp a la ciutat, en barris marginals de la perifèria de les ciutats. Avui dia ha tornat a rebrotar, lligat sobretot a l'emigració clandestina.

Eixample

Eixample. L'eixample és, en el seu origen, un terreny urbà dedicat a noves edificacions a les afores d'una població, normalment amb un urbanisme planificat. També defineix l'ampliació de la ciutat. És habitual que es desenvolupi amb un pla en quadrícula o ortogonal, però a voltes també de manera radial. Els eixamples començaren a construir-se a Espanya a partir de la segona meitat del segle XIX, degut al gran creixement urbà, i suposà l'enderrocament de les muralles. Eixamples a gran escala són els de Barcelona, d'Ildefons Cerdà, i el de Madrid, de Carlos M. Castro i Carlos Ibáñez de Ibero.

Conurbació

Conurbació. Àrea urbana contínua formada pel creixement paral·lel de dues o més ciutats fins a unir-se físicament però sense perdre la seva autonomia administrativa; si bé sol establir-se una jerarquització.

Exemples a Espanya:

• Àrea metropolitana de Madrid
• Àrea metropolitana de Barcelona
• Àrea metropolitana de Bilbao
• Màlaga i Marbella
• San Sebastián de los Reyes i Alcobendas (Madrid)

Districte central de negocis (CBD)

Districte central de negocis (CBD). De l'anglès Central Business District. Constitueix el principal centre de serveis d'una ciutat o zona. Està integrat pel centre comercial, bancs, edificis de l'administració, seus empresarials, etc. A les grans ciutats acostuma a trobar-se a l'eixample, com en els casos de Madrid i Barcelona. 15

Nuclis dormitori

Nuclis dormitori. Són assentaments urbans situats a prop de les ciutats i que tenen com a funció gairebé exclusiva la residència de persones que realitzen les seves activitats en una altra ciutat. Es dóna sobretot a les grans àrees metropolitanes espanyoles.

Rururbanització

Rururbanització. És el procés d'urbanització de zones suburbanes i espais rurals que envolten una ciutat, resultat del creixement de les àrees perifèriques d'aquestes ciutats. Això fa desaparèixer boscos, zones verdes i camps de conreu, que són substituïts per residències, indústries, urbanització, etc. Aquest fenomen és ben visible a les àrees al voltant de Barcelona i Madrid, si bé el gran creixement urbanístic dels darrers anys l'ha estès per gran part del litoral Mediterrani i les Illes Balears.

Xarxa radial

Xarxa radial. Trama de comunicacions en la qual la major part de les vies parteix d'un únic centre. A Espanya la xarxa és bàsicament radial per motius polítics, econòmics i geogràfics.

Tractats de Roma

Tractats de Roma. Tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), futura Unió Europea, i de la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica, signats el 25 de març de 1957. Tenien com a objectiu la unió entre els països europeus per evitar futurs conflictes i crear una potència econòmica. S'establia la unió duanera (mercat comú) i la política agrària comuna (PAC). Foren sis els països signants: Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg. Espanya, per no ser una democràcia, no va poder-hi entrar fins l'any 1986; si bé, des dels anys 60, es van establir acords preferencials per a les exportacions i importacions de mercaderies entre Espanya i la CEE.