Glossari de Termes Polítics i Socioeconòmics Essencials

Glossari de Termes Polítics i Socioeconòmics

Conceptes d'Estat i Govern

Estat

Formació social històrica, organitzada com a unitat política sobirana, amb aparell administratiu i institucional propi i que inclou, dins les seves fronteres, el conjunt dels territoris sotmesos a la seva jurisdicció.

Govern

Conjunt d’institucions, òrgans i/o persones que ostenten la direcció política d’un estat, exercint-ne el poder executiu.

Imperi

Conjunt divers de territoris, societats i/o cultures els quals estan sotmesos a la jurisdicció i el domini polític d’un mateix aparell estatal superior, independentment de si el títol del cap de l’estat en qüestió sigui o no el d’emperador.

República

Forma estatal i de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d’estat, així com l’exercici de les facultats de govern, no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d’una elecció o forma de consens popular, directa o indirecta.

Monarquia

Forma de govern en la qual el poder és exercit realment o nominalment per una sola persona, designada per dret d’herència o per elecció, amb caràcter vitalici.

Sobirania

Qualitat del poder polític d’un estat o d’un organisme que no és sotmès a cap altre poder.

Formes de Participació i Règims Polítics

Democràcia

Doctrina i forma d’organització política que promou la intervenció del poble en la configuració del govern (poder executiu), així com també en la pràctica legislativa.

Dictadura

Forma de govern en la qual l’aparell i les institucions de l’estat queden en mans d’un grup dominant reduït (sovint, encapçalat per un sol individu), el qual hi ha accedit per la força i que utilitzarà aquests poders de forma excloent, arbitrària i violenta.

Cop d’estat

Ocupació i usurpació, violenta i il·legal, de les seus i funcions del govern i/o l’administració d’un estat, per part d’un grup polític reduït i organitzat, amb l’objectiu d’aconseguir-ne el poder.

Revolta / Rebel·lió

Alçament contra l’autoritat establerta, sovint en forma d’esclat més o menys violent i espontani, però sense un full de ruta ni objectius polítics necessàriament definits.

Revolució

Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials, i/o de les estructures econòmiques, d’una societat.

Relacions Internacionals i Territorials

Colònia

Territori i/o societat sotmesa al domini polític i administratiu, així com a l’explotació econòmica, per part d’un poder estatal extern. Sovint, la colonització implica també la migració i assentament d’un gruix més o menys gran de població del centre (metròpoli) a la colònia, la qual gaudirà de privilegis legals respecte la població autòctona.

Protectorat

Territori posat sota la protecció i govern polític d’un altre, el qual n’exercirà part de la sobirania, sense incorporar-lo al territori nacional i respectant-ne relativament el govern intern, però reservant-se’n el control de les relacions exteriors i altres aspectes.

Secessionisme

Moviment polític que pretén la secessió, separació o independència d’un territori, comunitat o nació respecte l’estat del qual forma part.

Institucions i Dret

Administració

Conjunt de persones, institucions i òrgans que formen part de l’estat i que, per tant, són els encarregats d’efectuar-ne la funció pública administrativa.

Parlament / Corts

Assemblea legislativa d’un estat, nació, o comunitat política, els poders de la qual són regulats, generalment, per la pròpia constitució.

• Assemblea constituent: Parlament o Corts provisionals, configurats amb la missió específica de redactar o modificar una Constitució.

Constitució

Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i els deures dels ciutadans, regula el sistema de poder i defineix els òrgans (amb les seves formes i funcions), així com també el conjunt de relacions entre ells.

Ciutadania

Condició i reconeixement que ostenten els qui pertanyen legalment a una comunitat política configurada com a estat, que en defineix els drets i/o deures.

Sufragi

Sistema administratiu per a l’elecció pública de càrrecs polítics, en el qual la ciutadania manifesta la pròpia voluntat a través del vot en unes eleccions, referèndum o consulta.

Armistici / Alto el foc

Suspensió provisional i acordada de les hostilitats entre dos o més bàndols en un conflicte armat sense que comporti, però, l’acabament de la guerra.

Ideologies i Corrents Polítics

Nacionalisme

Ideologia i moviment polític que defensa la necessària i perfecta correspondència entre el territori comprès dins les fronteres d’un estat i la totalitat d’una comunitat més o menys homogènia, a nivell lingüístic i cultural, que és la població que hi viu.

Liberalisme

Ideologia i branca de la filosofia política que defensa la llibertat de les persones, a nivell individual, entesa aquesta com a absència total de restriccions per part de qualsevol entitat externa. En l’àmbit econòmic, sosté que la suma en llibertat de tots els comportaments individuals garanteix una producció òptima al mínim cost possible.

Republicanisme

Ideologia i branca de la filosofia política que defensa un model d’estat amb una participació activa, directa o indirecta, de la comunitat en els assumptes polítics. A més, sosté que la llibertat de l’individu significa, fonamentalment, l’absència de domini sobre aquest per part de qualsevol entitat externa.

Reacció

Actitud política de tipus regressiu, tradicionalista o conservador davant una situació político social, religiosa o cultural progressiva, renovadora o revolucionària.

Tradicionalisme

Corrent cultural, filosòfic i polític que es posiciona en contra del pensament racional i científic modern, i aposta per la conservació i/o el retorn a formes i institucions socials, polítiques i culturals tradicionals, com per exemple la monarquia o l’Església.

Feixisme

Ideologia política l’objectiu de la qual és la instauració, de forma no democràtica i sovint violenta, d’un règim autoritari i excloent, ultranacionalista, imperialista i racista, i en contra de tots els moviments considerats d’esquerres o progressistes.

Ideologies d'Esquerres i Moviments Socials

Socialisme

Ideologia i moviment polític que, en oposició a l’individualisme, defensa una societat sense classes socials i, per tant, amb una total igualtat de tots els individus, política i civil, mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i l’economia en general.

• Comunisme: Branca ideològica del socialisme que defensa la necessitat de la classe obrera d’organitzar-se per, de forma revolucionària, prendre el poder de l’estat, mitjançant el qual construir una societat sense classes.
• Anarquisme: Branca ideològica del socialisme que defensa la lliure associació i suport mutu dels individus i col·lectius, així com l’abolició de tota estructura i institució estatal i de govern, com a única forma possible de construir una societat sense classes.
• Socialdemocràcia: Branca ideològica del socialisme que defensa la necessitat de la classe obrera d’organitzar-se per tal de participar en el sistema polític parlamentari i, de forma progressiva i pacífica, assolir-hi quotes de poder i emprendre reformes legals per construir una societat sense classes.

Feminisme

Moviment polític i social que té com a finalitat assolir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home.

Patriarcat

Forma d’organització social i política que, de forma directa o indirecta, atorga el màxim poder polític i/o estatus social als homes en detriment de les dones.

Emancipació

Alliberament d’una nació, poble, comunitat, grup social o individu d’una situació de domini i subordinació prèvia.

Conceptes de Discriminació i Conflicte

Xenofòbia

Actitud d’odi envers tot allò que sigui estranger.

Racisme

Forma de pensament que defensa l’existència de races humanes (fet desmentit per la biologia), així com l’existència d’una jerarquia natural entre elles la qual justificaria el domini i opressió polític, econòmic i social d’unes sobre les altres.

Genocidi

Acció, tipificada internacionalment com a crim, consistent a exercir la violència i actes inhumans (ex.: l'assassinat de membres del grup, el sotmetiment a condicions de vida extremes o la imposició de mesures destinades a impedir-hi els naixements), amb la intenció de destruir totalment o parcialment un grup ètnic, nacional o religiós.

Classes Socials i Economia

Classe social

Conjunt a gran escala de persones que comparteixen certes característiques econòmiques, com ara les propietats o la renda, les quals acaben determinant-ne la posició i les relacions socials, però sense estar definit ni fixat legalment.

Estament social

Conjunt a gran escala de persones, definit i fixat per les lleis i/o els costums, que comparteixen certes característiques econòmiques i, sobretot, certs privilegis i/o obligacions respecte els altres. Es tracta d’un estatus en principi permanent i hereditari.

Capitalisme

Sistema econòmic i social que parteix d’un mode de producció basat en la propietat privada dels mitjans de producció, les relacions socials de caràcter mercantil i la recerca permanent del màxim benefici.

Burgesia

Classe social els membres de la qual són els posseïdors del capital industrial i financer, i dels mitjans de producció en general.

Proletariat

Classe social els membres de la qual no posseeixen els mitjans de producció amb els quals treballen (i, en general, no tenen cap propietat en absolut) i, per tant, es veuen obligats a viure del treball assalariat.

Esclavitud

Institució social per la qual alguns éssers humans són legalment objectivats i, en conseqüència, poden ésser posseïts en propietat i intercanviats entre individus lliures, així com tractats abusivament per part d’aquests en el seu àmbit privat.

Mercat

Conjunt d’activitats i relacions de compra i venda de mercaderies dutes a terme per dues categories de subjectes econòmics (oferents i demandants), socialment instituït.

Recessió econòmica

Fase o procés del cicle econòmic caracteritzada per una disminució de l’activitat econòmica i el consegüent retrocés de la majoria dels indicadors socioeconòmics.

Mitjans de producció

Conjunt de mitjans i subjectes imprescindibles per a emprendre tot procés productiu, que inclouen el coneixement tècnic aplicable a la producció, la infraestructura i la maquinària disponibles, els recursos naturals a l'abast (incloent matèries primes, la terra conreable i fonts d'energia), així com els mitjans de transport i les vies de comunicació.

Finances

Conjunt d’activitats econòmiques relacionades amb els fluxos i intercanvis de diner i/o capital en forma d’altres productes (serveis, etc.) entre individus, empreses i/o estats.

Indústria

Conjunt d’activitats econòmiques dedicades a la transformació de les matèries primeres mitjançant mà d’obra i maquinària, per tal d’obtenir béns manufacturats.

Organitzacions Socials i Polítiques

Sindicat

Associació de treballadors constituïda per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres com a col·lectiu.

Partit polític

Associació de persones que comparteixen un mateix marc ideològic i uns objectius polítics mínimament definits, organitzades per tal de participar, conjuntament, en la vida pública i política d’una societat.