Glossari de Termes Musicals Essencials: Acords, Escales i Notació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en
catalán con un tamaño de 12,38 KB
A
Acords i Harmonia
Definicions Bàsiques d'Acords
Acord: Combinació de tres o més notes que sonen alhora. A nivell instrumental, només un instrument polifònic, com un instrument de teclat, pot tocar acords complets simultàniament.
Acords Tríades: Acord format per tres sons diferents amb una relació intervàl·lica determinada entre ells.
Acord Quatríade (Tètrada): En harmonia, es denomina Tètrada a un acord format per quatre notes diferents.
Tipus d'Acords Tríades
- Acord Major: Format per una tercera major i una quinta justa.
- Acord Menor: Format per una tercera menor i una quinta justa.
- Acord Augmentat: Format per una tercera major i una quinta augmentada.
- Acord Disminuït: Format per una tercera menor i una quinta disminuïda.
Inversions d'Acords
- Acord Invertit: És aquell en el qual la nota tònica no és la més greu.
- Acord en Primera Inversió: És aquell en què la tercera és la nota més greu (Ex. Acord de Do, fonamental: Do-Mi-Sol, 1a inversió: Mi-Sol-Do).
- Acord en Segona Inversió: En aquest, la quinta és la nota més greu (Ex. Sol-Do-Mi).
Altres Termes amb A
Aeròfons: Instrument musical de vent, és aquell que genera un so quan es fa vibrar l'aire, normalment en forma d'una columna d'aire.
Agògica: Designa les lleugeres modificacions de ritme o de tempo en la interpretació d'un fragment musical de manera transitòria, en oposició a una execució exacta i mecànica.
Alteracions: Són els signes que modifiquen l'entonació (o altura) dels sons naturals i alterats. Les alteracions més utilitzades són el *sostingut*, el *bemoll* i el *becaire*.
- Alteracions Accidentals: Aquella que es col·loca en qualsevol punt de la partitura a l'esquerra del cap de la nota a la qual afecta.
- Alteracions Pròpies: Aquelles que es col·loquen al principi de cada pentagrama, després de la clau i abans de l'indicador del compàs.
B
Veus i Registres
Baix: Terme musical amb què es denomina la veu més greu d'entre les que formen el registre vocal.
C
Notació i Estructura
Cadència: Punt de repòs que o bé conclou una frase musical (cadència conclusiva), o bé té un punt de tensió que li dona un caràcter suspensiu (cadència suspensiva).
Calderó: Element de notació musical que indica que la nota o silenci a què s'aplica s'ha d'allargar més enllà del que indica el seu valor. La durada depèn de l'intèrpret o el director.
Claus: Són signes que determinen l’altura del so i el nom de les notes.
Compàs: Entitat mètrica musical, composta per diverses unitats de temps. Es representa gràficament per línies verticals, anomenades línies divisòries, col·locades perpendicularment a les línies del pentagrama.
Veus i Cors
Contralt: Veu femenina més greu, destaca per la rica sonoritat i amplitud del seu registre greu.
Contratenor: És la veu masculina més aguda.
Tipus de Cors
- Cor Femení: Cor format per sopranos, mezzosopranos i contralts.
- Cor Infantil (Veus Blanques): Cor format per veus blanques.
- Cor Masculí: Cor format per contratenors, tenors, barítons i baixos.
- Cor Mixt: Cor format per veus de distinta naturalesa.
Instruments
Cordòfons: Instrument musical que produeix el so quan fa vibrar unes cordes tibades entre dos punts fixats en l'instrument. Aquestes cordes transmeten la vibració a una taula harmònica, que és la part superior de la caixa de ressonància, generalment de fusta.
D
Intensitat i Estructura
Decibels: El decibel és una unitat logarítmica de mesura que expressa la magnitud d'una quantitat física (habitualment la potència) respecte a un nivell de referència.
Dinàmica: Gradacions de la intensitat del so musical. Hi ha almenys vuit indicacions de dinàmica, començant des d'un so molt fluix o poc intens, fins a un so molt fort.
Doble Barra: Marca el final d’una peça musical.
Dominant: Cinquè grau d'una escala musical, es troba a una distància d'una quinta justa de la tònica.
E
Instruments i Escales
Electròfons: Instrument musical que genera el so a través de mitjans elèctrics o electrònics.
Tipus d'Escales
Escales: Conjunt de sons ordenats.
- Escala Cromàtica: Escala o mode musical constituït per una successió de dotze sons, altures o notes diferents dins d'una octava.
- Escala Diatònica: Vuit sons el patró dels quals es mostra amb les tecles blanques del piano, seguint la seqüència Do—Re—Mi~Fa—Sol—La—Si~Do.
- Escala Major: Són les que tenen una distància de tercera major entre el primer i el tercer grau, i una tercera menor entre el tercer i el cinquè grau.
- Escala Menor Natural: És equivalent al mode eòlic de l'escala major.
- Escala Menor Harmònica: Es forma pujant un semitò al setè grau: La-Si-Do-Re-Mi-Fa-Sol#-La.
- Escala Menor Melòdica: Quan s'interpreta amb moviment ascendent, els seus graus VI i VII ascendeixen un semitò, però quan el moviment és descendent, es toquen sense canvis.
- Escala Pentatònica: Mode musical constituït per una successió de cinc sons, altures o notes diferents dins d'una octava.
Altres Termes amb E
Escolania: És un cor de nens o de veus blanques dividit en sopranos i contralts.
Estructura: Designa les diferents parts d’una melodia.
F
Notació
Figures Musicals: Cadascuna de les formes gràfiques que s'utilitzen per anotar la durada d'una nota.
Frase: Fragment de música, unitat mètrica musical, amb sentit musical complet per si mateixa.
G
Graus
Grau: Són les notes que hi ha en una escala, representades en nombres romans.
Grau Tonal: Lloc que ocupa una determinada nota dins d'una escala, començant a comptar des de la tònica o nota que dona nom a l'escala en qüestió. Determinen la tonalitat.
Grau Modal: Lloc que ocupa una determinada nota dins d'una escala, començant a comptar des de la tònica o nota que dona nom a l'escala en qüestió. Determinen el mode.
H
Harmonia
Harmonia: És tot el relacionat amb els sons simultanis (acords). Es considera l'aspecte "vertical" de la música.
I
Instruments i Intervals
Idiòfons: Instruments que produeixen el so a través de la vibració del seu propi cos, sense diferència entre la part que genera el so i la caixa de ressonància.
Interval: Diferència d'altura entre dues notes musicals, mesurada quantitativament en graus o notes naturals i qualitativament en tons i semitons.
L
Notació
Línies Addicionals: Signes que s'usen en notació musical per representar les altures corresponents a notes que, per ser molt agudes o molt greus, no caben dins de les cinc línies i quatre espais del pentagrama regular.
Lligadura: En notació musical, és un signe de prolongació amb forma d'una línia corba.
Línies Divisòries: Línies que divideixen el compàs, també anomenades barres de compàs.
M
Melodia i Instruments
Melodia: Successió de sons que és percebuda com una sola entitat.
Membranòfon: Instrument musical que produeix el so mitjançant la vibració d'una o més membranes tenses, normalment col·locades sobre un ressonador.
N
Notació i Ritme
Notes: Signes que se situen en el pentagrama utilitzats amb la finalitat de representar els sons.
Notes a Contratemps: Efecte mètric que es produeix per l'aparició de silencis en les parts del compàs (o del temps) que alternen amb sons que es presenten en les parts no accentuades.
O
Agrupacions Vocals
Orfeó: Agrupació coral d'entitats mogudes per un esperit amateur i amb dedicació no específica. Originalment, designava les societats corals integrades exclusivament per elements barons.
P
Notació
Pentagrama: Conjunt de cinc línies horitzontals paral·leles i equidistants sobre el qual s'escriuen les notes musicals i altres signes de notació.
Puntet: És una figura que augmenta la meitat del temps d’una figura a la qual acompanya.
R
Ritme
Ritme: És el paràmetre que determina la durada del so i el silenci entre un so i un altre.
S
Graus i Notació
Sensible: El setè grau d'una escala musical diatònica, sempre que aquest grau es trobi just un semitò per sota de la tònica.
Silencis Musicals: Figura musical que s'utilitza en música per mesurar la durada d'una pausa. Cada nota té el seu silenci equivalent, i el valor d'aquest correspon amb el que representa.
Síncopa: És l'efecte produït per la prolongació del so d'una nota ubicada en la part dèbil o semiforta d'un compàs sobre una altra d'intensitat igual o major.
Sèptima de Dominant: Acord de sèptima format afegint una tercera superior a un acord tríada.
Soprano: Veu més aguda del registre vocal humà i la veu més aguda de l'harmonia.
Subdominant: Quart grau d'una escala musical, a distància d'una quarta justa de la tònica.
T
Estructura i Veus
Tema: Tipus de material utilitzat com a base per a la composició d'una peça musical.
Tempo: Velocitat a la qual cal interpretar una composició musical.
Tenor: El cantant la tessitura del qual està situada entre la del contratenor i la del baríton.
Tessitura: Designa el conjunt o l'extensió de les notes, de les més greus a les més agudes, que un músic, cantant o instrumentista, és capaç d'emetre amb més facilitat i amb més qualitat.
Timbre: Un dels quatre atributs del so, a més del to o altura, de la durada i de la intensitat o volum.
Treset: Grup de tres notes que s'interpreten en el temps que caldria interpretar-ne només dues.
Tònica: Nota principal, la més important de totes les de l'escala d'una determinada tonalitat.
Textures Musicals
Textura Musical: Qualitat global del so d'una peça, i habitualment és el resultat del nombre de veus existents i de la relació que s'estableix entre aquestes veus.
- Textura Monòdica (Monofonia): Línia melòdica única, en oposició a l'homofonia i la polifonia.
- Textura Homofònica: Textura en la qual dues o més veus es mouen juntes en harmonia, de manera que la relació que es crea entre elles és la de la formació d'acords.
- Textura Polifònica: Composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat (tècnica de composició anomenada contrapunt).
- Textura Contrapuntística: Tècnica de composició que permet combinar línies musicals simultànies.
- Textura Melodia Acompanyada: Es distingeix un primer pla, on hi ha una línia melòdica principal, i un segon pla, que actua com a fons sonor.
X
Notació
Xifrat: Sistema on s'escriu directament el nom general de cada acord sota de cada línia de la lletra de l'obra musical.