Glossari de Termes Musicals Essencials: Acords, Escales i Notació

A

Acords i Harmonia

Definicions Bàsiques d'Acords

Acord: Combinació de tres o més notes que sonen alhora. A nivell instrumental, només un instrument polifònic, com un instrument de teclat, pot tocar acords complets simultàniament.

Acords Tríades: Acord format per tres sons diferents amb una relació intervàl·lica determinada entre ells.

Acord Quatríade (Tètrada): En harmonia, es denomina Tètrada a un acord format per quatre notes diferents.

Tipus d'Acords Tríades

• Acord Major: Format per una tercera major i una quinta justa.
• Acord Menor: Format per una tercera menor i una quinta justa.
• Acord Augmentat: Format per una tercera major i una quinta augmentada.
• Acord Disminuït: Format per una tercera menor i una quinta disminuïda.

Inversions d'Acords

• Acord Invertit: És aquell en el qual la nota tònica no és la més greu.
• Acord en Primera Inversió: És aquell en què la tercera és la nota més greu (Ex. Acord de Do, fonamental: Do-Mi-Sol, 1a inversió: Mi-Sol-Do).
• Acord en Segona Inversió: En aquest, la quinta és la nota més greu (Ex. Sol-Do-Mi).

Altres Termes amb A

Aeròfons: Instrument musical de vent, és aquell que genera un so quan es fa vibrar l'aire, normalment en forma d'una columna d'aire.

Agògica: Designa les lleugeres modificacions de ritme o de tempo en la interpretació d'un fragment musical de manera transitòria, en oposició a una execució exacta i mecànica.

Alteracions: Són els signes que modifiquen l'entonació (o altura) dels sons naturals i alterats. Les alteracions més utilitzades són el *sostingut*, el *bemoll* i el *becaire*.

• Alteracions Accidentals: Aquella que es col·loca en qualsevol punt de la partitura a l'esquerra del cap de la nota a la qual afecta.
• Alteracions Pròpies: Aquelles que es col·loquen al principi de cada pentagrama, després de la clau i abans de l'indicador del compàs.

B

Veus i Registres

Baix: Terme musical amb què es denomina la veu més greu d'entre les que formen el registre vocal.

C

Notació i Estructura

Cadència: Punt de repòs que o bé conclou una frase musical (cadència conclusiva), o bé té un punt de tensió que li dona un caràcter suspensiu (cadència suspensiva).

Calderó: Element de notació musical que indica que la nota o silenci a què s'aplica s'ha d'allargar més enllà del que indica el seu valor. La durada depèn de l'intèrpret o el director.

Claus: Són signes que determinen l’altura del so i el nom de les notes.

Compàs: Entitat mètrica musical, composta per diverses unitats de temps. Es representa gràficament per línies verticals, anomenades línies divisòries, col·locades perpendicularment a les línies del pentagrama.

Veus i Cors

Contralt: Veu femenina més greu, destaca per la rica sonoritat i amplitud del seu registre greu.

Contratenor: És la veu masculina més aguda.

Tipus de Cors

• Cor Femení: Cor format per sopranos, mezzosopranos i contralts.
• Cor Infantil (Veus Blanques): Cor format per veus blanques.
• Cor Masculí: Cor format per contratenors, tenors, barítons i baixos.
• Cor Mixt: Cor format per veus de distinta naturalesa.

Instruments

Cordòfons: Instrument musical que produeix el so quan fa vibrar unes cordes tibades entre dos punts fixats en l'instrument. Aquestes cordes transmeten la vibració a una taula harmònica, que és la part superior de la caixa de ressonància, generalment de fusta.

D

Intensitat i Estructura

Decibels: El decibel és una unitat logarítmica de mesura que expressa la magnitud d'una quantitat física (habitualment la potència) respecte a un nivell de referència.

Dinàmica: Gradacions de la intensitat del so musical. Hi ha almenys vuit indicacions de dinàmica, començant des d'un so molt fluix o poc intens, fins a un so molt fort.

Doble Barra: Marca el final d’una peça musical.

Dominant: Cinquè grau d'una escala musical, es troba a una distància d'una quinta justa de la tònica.

E

Instruments i Escales

Electròfons: Instrument musical que genera el so a través de mitjans elèctrics o electrònics.

Tipus d'Escales

Escales: Conjunt de sons ordenats.

• Escala Cromàtica: Escala o mode musical constituït per una successió de dotze sons, altures o notes diferents dins d'una octava.
• Escala Diatònica: Vuit sons el patró dels quals es mostra amb les tecles blanques del piano, seguint la seqüència Do—Re—Mi~Fa—Sol—La—Si~Do.
• Escala Major: Són les que tenen una distància de tercera major entre el primer i el tercer grau, i una tercera menor entre el tercer i el cinquè grau.
• Escala Menor Natural: És equivalent al mode eòlic de l'escala major.
• Escala Menor Harmònica: Es forma pujant un semitò al setè grau: La-Si-Do-Re-Mi-Fa-Sol#-La.
• Escala Menor Melòdica: Quan s'interpreta amb moviment ascendent, els seus graus VI i VII ascendeixen un semitò, però quan el moviment és descendent, es toquen sense canvis.
• Escala Pentatònica: Mode musical constituït per una successió de cinc sons, altures o notes diferents dins d'una octava.

Altres Termes amb E

Escolania: És un cor de nens o de veus blanques dividit en sopranos i contralts.

Estructura: Designa les diferents parts d’una melodia.

F

Notació

Figures Musicals: Cadascuna de les formes gràfiques que s'utilitzen per anotar la durada d'una nota.

Frase: Fragment de música, unitat mètrica musical, amb sentit musical complet per si mateixa.

G

Graus

Grau: Són les notes que hi ha en una escala, representades en nombres romans.

Grau Tonal: Lloc que ocupa una determinada nota dins d'una escala, començant a comptar des de la tònica o nota que dona nom a l'escala en qüestió. Determinen la tonalitat.

Grau Modal: Lloc que ocupa una determinada nota dins d'una escala, començant a comptar des de la tònica o nota que dona nom a l'escala en qüestió. Determinen el mode.

H

Harmonia

Harmonia: És tot el relacionat amb els sons simultanis (acords). Es considera l'aspecte "vertical" de la música.

I

Instruments i Intervals

Idiòfons: Instruments que produeixen el so a través de la vibració del seu propi cos, sense diferència entre la part que genera el so i la caixa de ressonància.

Interval: Diferència d'altura entre dues notes musicals, mesurada quantitativament en graus o notes naturals i qualitativament en tons i semitons.

L

Notació

Línies Addicionals: Signes que s'usen en notació musical per representar les altures corresponents a notes que, per ser molt agudes o molt greus, no caben dins de les cinc línies i quatre espais del pentagrama regular.

Lligadura: En notació musical, és un signe de prolongació amb forma d'una línia corba.

Línies Divisòries: Línies que divideixen el compàs, també anomenades barres de compàs.

M

Melodia i Instruments

Melodia: Successió de sons que és percebuda com una sola entitat.

Membranòfon: Instrument musical que produeix el so mitjançant la vibració d'una o més membranes tenses, normalment col·locades sobre un ressonador.

N

Notació i Ritme

Notes: Signes que se situen en el pentagrama utilitzats amb la finalitat de representar els sons.

Notes a Contratemps: Efecte mètric que es produeix per l'aparició de silencis en les parts del compàs (o del temps) que alternen amb sons que es presenten en les parts no accentuades.

O

Agrupacions Vocals

Orfeó: Agrupació coral d'entitats mogudes per un esperit amateur i amb dedicació no específica. Originalment, designava les societats corals integrades exclusivament per elements barons.

P

Notació

Pentagrama: Conjunt de cinc línies horitzontals paral·leles i equidistants sobre el qual s'escriuen les notes musicals i altres signes de notació.

Puntet: És una figura que augmenta la meitat del temps d’una figura a la qual acompanya.

R

Ritme

Ritme: És el paràmetre que determina la durada del so i el silenci entre un so i un altre.

S

Graus i Notació

Sensible: El setè grau d'una escala musical diatònica, sempre que aquest grau es trobi just un semitò per sota de la tònica.

Silencis Musicals: Figura musical que s'utilitza en música per mesurar la durada d'una pausa. Cada nota té el seu silenci equivalent, i el valor d'aquest correspon amb el que representa.

Síncopa: És l'efecte produït per la prolongació del so d'una nota ubicada en la part dèbil o semiforta d'un compàs sobre una altra d'intensitat igual o major.

Sèptima de Dominant: Acord de sèptima format afegint una tercera superior a un acord tríada.

Soprano: Veu més aguda del registre vocal humà i la veu més aguda de l'harmonia.

Subdominant: Quart grau d'una escala musical, a distància d'una quarta justa de la tònica.

T

Estructura i Veus

Tema: Tipus de material utilitzat com a base per a la composició d'una peça musical.

Tempo: Velocitat a la qual cal interpretar una composició musical.

Tenor: El cantant la tessitura del qual està situada entre la del contratenor i la del baríton.

Tessitura: Designa el conjunt o l'extensió de les notes, de les més greus a les més agudes, que un músic, cantant o instrumentista, és capaç d'emetre amb més facilitat i amb més qualitat.

Timbre: Un dels quatre atributs del so, a més del to o altura, de la durada i de la intensitat o volum.

Treset: Grup de tres notes que s'interpreten en el temps que caldria interpretar-ne només dues.

Tònica: Nota principal, la més important de totes les de l'escala d'una determinada tonalitat.

Textures Musicals

Textura Musical: Qualitat global del so d'una peça, i habitualment és el resultat del nombre de veus existents i de la relació que s'estableix entre aquestes veus.

• Textura Monòdica (Monofonia): Línia melòdica única, en oposició a l'homofonia i la polifonia.
• Textura Homofònica: Textura en la qual dues o més veus es mouen juntes en harmonia, de manera que la relació que es crea entre elles és la de la formació d'acords.
• Textura Polifònica: Composició musical consistent a juxtaposar dues o més línies melòdiques que interaccionen amb simultaneïtat (tècnica de composició anomenada contrapunt).
• Textura Contrapuntística: Tècnica de composició que permet combinar línies musicals simultànies.
• Textura Melodia Acompanyada: Es distingeix un primer pla, on hi ha una línia melòdica principal, i un segon pla, que actua com a fons sonor.

X

Notació

Xifrat: Sistema on s'escriu directament el nom general de cada acord sota de cada línia de la lletra de l'obra musical.