Glossari de Termes Musicals: Definicions i Conceptes Clau

Àmbit melòdic: interval format per la nota més greu i la més aguda. Hi ha 2 tipus: reduit i ample.

Armadura: conjunt d'alteracions ordenades col·locades al principi de cada pentagrama, que indiquen les notes principals de la peça.

Acord augmentat: tercera major i quinta augmentada.

Acord triada: acord format per 3 sons diferents amb relació intervàlica.

Acord quatríada: acord format per quatre notes diferents.

Acord en segona inversió: en aquest, la quinta és la nota més greu (E. Sol-Do-Mi).

Acord de séptima dominant: es forma afegint una tercera superior a un acord de tríada.

Baix obstinant: idees rítmiques, melòdiques o harmòniques que es repeteixen insistentment a manera de patró al llarg de tota la peça.

Cadència plagal: harmònica conclusiva on l’acord de dominant precedeix el de tònica.

Canon: imitació exacta d'una frase que desenvolupa una veu per part d'una altra diferent.

Coda: fragment després de la frase que ajuda a acabar i arrodonir el final.

Dinàmica: variacions de la intensitat del so musical. Hi ha almenys vuit indicacions de dinàmica, començant des d'un so molt fluix o intens, fins a un so molt fort.

Dinàmica musical: grau d'intensitat amb què s'interpreta un fragment musical.

Cadència: punt que conclou una frase musical (cadència conclusiva), o bé té un punt de tensió que li dóna un caràcter suspensiu (cadència suspensiva).

Contrast: és la part nova completament diferent a l’exposat que dóna interès i varietat.

Dominant: cinquè grau d'una escala musical, trobat a distància d'una quinta justa de la tònica.

Desenvolupament: transformació d'elements ja presents o elaboració d'elements nous.

Escala menor harmònica: la escala menor harmònica es forma pujant un semitono al séptim grau: la-si-do-re-mi-fa-sol#-la.

Forma musical: ordre i manera com es combinen les diverses parts d'una peça musical, formant una estructura.

Forma ternària: les seccions poden ser simètriques o asimètriques.

Final femení: la frase acaba després del primer temps de compàs.

Fuga: composició en un sol moviment a dues o més veus i és independent, textura polifònica contrapuntística, discurs musical continu i lineal que té un tema anomenat subjecte.

Forma sonata: estructura ternària amb origen en el període clàssic.

Formes simples: les que consten d'un sol moviment o són breus.

Formes compostes: consten de diversos moviments i són extenses (simfonia, concert, òpera).

Formes lliures: les que no estan subjectes a cap estructura preestablerta.

Frase afirmativa: quan les semifrases són iguals o similars, binàries (a a’) o ternàries (a a’ a’’).

Frase asimètrica: quan la longitud de les semifrases és desigual.

Frase binària: estructura musical que consta de 2 seccions que poden repetir-se.

Grau: són les notes que hi ha en una escala representades en nombres romans.

Introducció: fragment abans de la frase que prepara la seva aparició.

Imitació per disminució: els valors de les notes es presenten proporcionalment més petites.

Imitació lliure: manté algunes de les característiques del model però no de manera uniforme, variant algun aspecte original i combinant diverses tècniques imitatives.

Inici acèfal: quan comença després de la 1a pulsació i abans de la primera meitat del compàs.

Inici tètic: quan la frase comença en temps fort, és a dir, en la primera pulsació.

Imitació: repetició d'una estructura melòdica, rítmica o harmònica per un altre instrument.

Moviment contrari: els intervals estan en sentit contrari.

Moviment retrògrad: quan s'imiten els intervals del model en sentit invers, és una lectura de darrere cap endavant i es mantenen els intervals i la seva direcció.

Obstinat rítmic: repetició constant, per part d'un instrument, d'una frase rítmica.

Obstinat melòdic: repetició constant d’una frase melòdica que fa de centre d'interès musical.

Perfil melòdic: forma de la línia melòdica segons el sentit ascendent o descendent de les notes.

Obstinat harmònic: repetició cíclica d'una sèrie d'acords que segueixen els graus més importants de la tonalitat (roda de corts).

Melodía melismàtica: a cada síl·labes correspon més d'una nota.

Textura monòdica: línia melòdica única, oposició a homofonia i polifonia.

Treset: grup de 3 notes que s'interpreten en el temps que caldria interpretar-ne només dues.

Textura de melodia acompanyada: una melodia sobre l’acompanyament + melodia.

Tema amb variacions: estructura formada per un tema que es presenta al començament.

Timbre: permet distingir 2 o més sons amb el mateix to, durada i la mateixa intensitat.

Puntet: és una figura que augmenta la meitat del temps d’una figura.

Rondo: repetició del tema principal i entre cada repetició apareix un tema contrastant. (ABACA)

Subdominant: quart grau d'una escala musical, a distància d'una quarta justa de la tònica.

Variació: repetició amb certes modificacions (melòdiques, harmòniques) d'un tema, part o motiu.