Glossari de Termes Històrics Medievals: Societat i Feudalisme

Glossari de Termes Històrics

Castellà

A l'Edat Mitjana, persona que tenia el govern, la defensa i la jurisdicció d'un castell en domini útil i possessió immediata, en nom del seu senyor als llocs baronials, o del sobirà als reials, amb obligació de defensar-lo. Era obligat a fer el jurament de fidelitat i homenatge al senyor.

Castlà

El qui tenia el govern i la jurisdicció d'un castell i d'una porció de béns annexos o castellania, tot i que sense cap dret sobre el domini útil, en nom del senyor que els hi havia confiats.

Consell Reial

Organisme consultiu del monarca als territoris de la Corona d'Aragó, durant l'Edat Mitjana. Va evolucionar a partir de la cúria reial, però a partir del segle XIII va ser un organisme autònom. Amb Pere III el Cerimoniós es va constituir en una institució permanent que actuava sota la presidència del canceller i estava integrada per oficials i funcionaris reials.

Feu

Terra que el senyor feudal donava al vassall perquè la treballés, i de la qual aquest li havia de donar part del benefici.

Unió Dinàstica

Matrimoni de membres de dues cases reials, que no comporta la integració dels regnes respectius en els aspectes jurídic, econòmic o cultural.

Mals Usos

Conjunt de càrregues i obligacions feudals, en part recollides als Usatges de Barcelona, que havien estat rebutjades pels camperols i progressivament limitades pels reis en els segles XIV i XV. Els nobles van continuar aplicant-los, fet que va provocar la reacció dels camperols remences.

Senyoria

Territori en què manava un senyor.

Serf

Antigament, persona que depenia d'una altra persona; no era lliure.

Transhumant

Que es desplaça per buscar pastures.

Vasallatge

Relació de dependència del servidor envers el seu senyor.

Economia i Societat Medieval

Base Econòmica

L'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia.

Ramaderia i Comerç

• La ramaderia depenia essencialment de la cria de l'ovella merina, que donava una llana d'alta qualitat exportada a altres països o destinada a la indústria tèxtil.
• Els ramats eren transhumants i circulaven per una xarxa de camins anomenada carrerades, que recorrien la Península de nord a sud.
• Els ramaders es reunien en assemblees, anomenades mestas, per resoldre les qüestions del seu ofici. El 1273, el rei Alfons X va reconèixer l'Honrado Concejo de la Mesta i li va atorgar privilegis, com ara la llibertat perquè el bestiar pasturés en les terres dels pagesos.
• La venda de la llana i dels draps va fer que l'artesania i el comerç es desenvolupessin molt. L'auge econòmic va provocar el desenvolupament de fires, entre les quals va destacar la de Medina del Campo.

Remences

Pagesos adscrits a una propietat senyorial que no podien abandonar si no pagaven una redempció o remença, per la qual havien de posar-se d'acord amb el senyor.