Glossari de Termes Geològics: Relleu Carst, Serralada i Més

Glossari de Termes Geològics

Carst: Formes de relleu característiques d’un massís calcari. La meteorització química que pateix la calcària dona lloc a un paisatge impressionant de roques arrodonides.

Serralada: Gran elevació muntanyosa sorgida a l’orogènesi alpina de l’era Terciària pel plegament de materials sedimentaris depositats pel mar a les vores dels sòcols com a conseqüència de les pressions orogèniques alpines.

Estrat: Capa sedimentària paral·lela originada per materials de la mateixa classe. Poden aparèixer de forma horitzontal, inclinada o plegada.

Estuari: Desembocadura d’un riu caracteritzada per una ample obertura que resulta afectada pels corrents de la marea.

Falla Geològica: Trencament de l’escorça terrestre amb desplaçaments dels blocs fracturats, degut a l’acció de les forces tectòniques sobre un penyal líquid. Si el desplaçament és vertical i dona lloc a un bloc aixecat i l’altre enfonsat, serà una falla normal; si és horitzontal, forma una falla d’esquinçament o desenganxament.

Fases Orogèniques: Períodes en els que té lloc la formació dels orògens.

Massís: Porció de l’escut o sòcol aixecant i fracturat per les pressions orogèniques. Són antics relleus formats per materials cristal·lins que es van aixecar, bombar i trencar donant falles i foses tectòniques.

Orogènesi: Conjunt de forces i pressions sorgides a l’escorça terrestre que han donat lloc a tot tipus de formacions muntanyoses. Les orogènies que més han afectat a la península han sigut: la caledoniana, la herciniana i l’alpina.

Orogènia: Període de formació i plegament de muntanyes, durant el qual es produeix la orogènesi. Aquest procés inclou: plegaments, encallament i encavalcament, resultat de la tectònica de plaques.

Plegament: Moviment de la flexió que afecta als estrats geològics composats per materials plàstics provocant el naixement de les muntanyes.

Àrea argilosa: Argila, margues i guix. Erosió: valls fluvials, relleus ondulats, cárcavas. Submeseta nord, submeseta sud, depressió de l'Ebre, depressió del Guadalquivir. Era 3 i 4.

Relleu Alpí: Formes sorgides en el Terciari a conseqüència de l’orogènia alpina. Són les derivades en un mantell de corriment.

Relleu Càrstic: Relleu amb una topografia molt peculiar característica de les zones de calcària, roca dura i rígida que es fracturen formant esquerdes o diàclasis, però es dissol fàcilment amb l’aigua de la pluja enriquida amb diòxid de carboni, sobretot a través dels seus diàclasis.

Relleu Hercinià: Relleu format a partir de l’orogènesi herciniana. El plegament hercinià es va produir a finals del Paleozoic, i es van plegar els materials depositats en els profunds mars que cobrien gran part de la futura Península i que constituirien el nucli final de la Meseta.

Tectònica de Plaques: Teoria geològica que explica la formació del relleu. L’escorça està composada per una sèrie de plaques semirígides, sòlides, que suren sobre el magma, de naturalesa plàstica, que compon el mantell superior terrestre.

Terrassa Fluvial: Restes d'una plana d'inundació fluvial actualment abandonada i situada a un nivell més alt que la moderna, formant esglaonaments degut a que l'erosió del riu, que s’ha encaixat en un antic llit d’inundació, com a conseqüència dels canvis del seu nivell de base.

Vall Fluvial: Depressió lineal rodejada d’altures que descendeix fins a un nivell de base que pot ser el mar, un llac o una depressió interna.

Glaciació: Cadascun dels períodes geològics freds en què les condicions ambientals van afavorir l’expansió dels aparells glacials.

Sòcol: Conjunt de materials antics que formen la base d’un relleu.

Àrea Silícia: Granit, erosió: xarxa de diàclasis, crestes, terteres i "berrocales", relleu corresponent: Serralada Cantàbrica, Sistema Central, Monts de Toledo, Sierra Morena, algunes zones del Pirineu, Sistema Ibèric, Serralada Costero Catalana i Sistema Penibètic. Era primària.

Àrea Calcària: Calcària, relleu càrstic: Prepirineus, Monts Bascos, Oriental Cantàbrica, part del Sistema Ibèric, Costero Catalana i Subbètica. Era secundària.