Glossari de Termes Geogràfics i Hidrogràfics Essencials

Glossari de Geografia Física i Climatologia

Depressió (terreny pla)

Terreny pla situat al mateix nivell del mar o a molt poca altura. Normalment hi passa un riu. Les més importants són la Depressió de l'Ebre i la Depressió del Guadalquivir.

Vessant

Zona on desemboquen les aigües d'un riu. A la península Ibèrica, els principals vessants són el Mediterrani, l'Atlàntic i el Cantàbric.

Conca

Conjunt de vessants que dirigeixen les seves aigües cap al mateix curs d'aigua.

Cabal

Quantitat d'aigua que transporta un riu en un moment determinat.

Afluent

Riu que desemboca en un altre riu, aportant-li les seves aigües.

Litoral

Zona de la costa, la franja de terra que limita amb el mar.

Delta

Desembocadura d'un riu on els sediments transportats s'acumulen, formant una àrea de terra triangular.

Arxipèlag

Conjunt d'illes agrupades, sovint amb un origen geològic comú.

Cap

Extensió de terra que sobresurt de la costa i s'endinsa al mar.

Golf

Gran entrant del mar a la costa, de forma arrodonida i àmplia.

Badia

Entrant del mar a la costa, de dimensions més reduïdes que un golf, sovint amb una platja arrodonida.

Ria

Vall fluvial inundada per l'aigua del mar o de l'oceà, on l'aigua dolça ha estat substituïda per aigua salada. Són característiques de Galícia.

Estuari

Desembocadura d'un riu àmplia i profunda al mar, on es barregen les aigües dolces del riu amb les salades del mar.

Estret

Canal d'aigua natural que connecta dos mars o oceans i separa dues masses de terra.

Penya-segat

Pendent o paret vertical abrupta que es forma a la costa, entre la terra i el mar.

Dorsal oceànica

Cadenes muntanyoses submarines que s'estenen pels fons dels oceans, fruit de l'activitat tectònica.

Altiplà

Terreny elevat amb una superfície majoritàriament plana, sovint envoltat de muntanyes.

Vertent

Pendent o inclinació del terreny per on flueix l'aigua.

Meseta

Gran altiplà, una plana elevada i extensa, característica de la península Ibèrica.

Relleu (desnivells)

Conjunt de desnivells i formes que presenta la superfície terrestre, ja siguin elevacions o depressions.

Albufera

Llac d'aigua salada o salobre d'escassa profunditat, separat del mar per una barra de sorra.

Relleu (formes terrestres)

Conjunt de formes que presenta la superfície terrestre, que s'han anat formant i modificant al llarg del temps i segueixen en constant evolució.

Moviment orogènic

Moviments de l'interior de l'escorça terrestre (moviments tectònics) produïts per forces que originen la formació de sistemes muntanyosos.

Calma orogènica

Període de temps sense moviments orogènics significatius.

Estrat

Superposició de capes de materials sedimentaris, amb diferents composicions i característiques.

Sòcol

Relleu de plana o altiplà format durant l'Era Primària o Paleozoica, constituït per roques molt rígides que, davant els moviments orogènics, no es pleguen sinó que es fracturen.

Depressió (geològica)

Zona de la superfície terrestre situada a un nivell inferior que la superfície veïna, a causa d'un enfonsament o per estar envoltada de formacions muntanyoses.

Serrat

Cadena de muntanyes de poca elevació o altitud.

Camp

Plana baixa i fèrtil, apta per a conreus, sovint recorreguda per rius.

Relleus de transició

Zones inclinades que connecten i salven els desnivells entre els erms (terrenys no conreats) i els camps de conreu.

Axial

Relatiu a l'eix o centre. Aplicat al Pirineu, designa la part central, que constitueix l'eix principal i la zona de major altitud.

Al·luvió

Sediment transportat per un riu, generalment sense consolidar, que es diposita en les seves riberes o llits.

Conca d'erosió

Depressió excavada per l'acció erosiva dels rius, sovint envoltada de muntanyes.

Estiatge

Època o període de l'any en què un riu presenta el seu cabal mínim, que acostuma a produir-se a l'estiu.

Xarxa hidrogràfica

Conjunt de rius i afluents que neixen en una mateixa serralada i desemboquen en un mateix riu, llac o mar, formant un sistema interconnectat.

Règim fluvial o hidrogràfic

Grau de regularitat del cabal d'un riu al llarg d'un any. Es distingeixen:

• Cabal regular: Varia poc durant l'any.
• Cabal irregular: Presenta grans variacions, amb molta aigua en una època i poca en una altra.

Conca hidrogràfica

Àrea de terra on tota l'aigua de la pluja i els rius s'acumula i flueix cap a un mateix riu, llac o mar.

Colada (geologia)

Massa de lava fosa que flueix per la superfície terrestre des d'un volcà, solidificant-se posteriorment en forma de roca.

Temperatura

Quantitat d'energia calòrica present a l'aire, mesurada en graus.

Precipitacions

Aigua que cau sobre la superfície terrestre des de l'atmosfera, ja sigui en forma líquida (pluja) o sòlida (neu, calamarsa).

Humitat

Quantitat de vapor d'aigua continguda en l'aire.

Evaporació

Procés físic pel qual una substància passa lentament i gradualment de l'estat líquid a l'estat gasós.

Insolació

Quantitat de radiació solar que rep una superfície terrestre durant un període de temps determinat.

Vent

Moviment de l'aire en l'atmosfera, causat per diferències de pressió.

Pressió atmosfèrica

Pes que exerceix la columna d'aire de l'atmosfera sobre una superfície terrestre, variant segons l'altitud i les condicions meteorològiques.

Nuvolositat

Quantitat de núvols presents en l'atmosfera en un moment i lloc determinats.

Massís

Conjunt muntanyós de gran altitud, amb una forma generalment ampla i compacta.

Aiguamoll

Zona plana i humida, sovint impermeable, caracteritzada per la presència d'aigua estancada o de flux lent i vegetació hidròfila.

Aqüífers

Capa subterrània de roca permeable que conté aigua, la qual s'emmagatzema i circula per les seves fissures i porus.