Glossari de Termes Geogràfics i Hidrogràfics Essencials
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en
catalán con un tamaño de 6,39 KB
Glossari de Geografia Física i Climatologia
Depressió (terreny pla)
Terreny pla situat al mateix nivell del mar o a molt poca altura. Normalment hi passa un riu. Les més importants són la Depressió de l'Ebre i la Depressió del Guadalquivir.
Vessant
Zona on desemboquen les aigües d'un riu. A la península Ibèrica, els principals vessants són el Mediterrani, l'Atlàntic i el Cantàbric.
Conca
Conjunt de vessants que dirigeixen les seves aigües cap al mateix curs d'aigua.
Cabal
Quantitat d'aigua que transporta un riu en un moment determinat.
Afluent
Riu que desemboca en un altre riu, aportant-li les seves aigües.
Litoral
Zona de la costa, la franja de terra que limita amb el mar.
Delta
Desembocadura d'un riu on els sediments transportats s'acumulen, formant una àrea de terra triangular.
Arxipèlag
Conjunt d'illes agrupades, sovint amb un origen geològic comú.
Cap
Extensió de terra que sobresurt de la costa i s'endinsa al mar.
Golf
Gran entrant del mar a la costa, de forma arrodonida i àmplia.
Badia
Entrant del mar a la costa, de dimensions més reduïdes que un golf, sovint amb una platja arrodonida.
Ria
Vall fluvial inundada per l'aigua del mar o de l'oceà, on l'aigua dolça ha estat substituïda per aigua salada. Són característiques de Galícia.
Estuari
Desembocadura d'un riu àmplia i profunda al mar, on es barregen les aigües dolces del riu amb les salades del mar.
Estret
Canal d'aigua natural que connecta dos mars o oceans i separa dues masses de terra.
Penya-segat
Pendent o paret vertical abrupta que es forma a la costa, entre la terra i el mar.
Dorsal oceànica
Cadenes muntanyoses submarines que s'estenen pels fons dels oceans, fruit de l'activitat tectònica.
Altiplà
Terreny elevat amb una superfície majoritàriament plana, sovint envoltat de muntanyes.
Vertent
Pendent o inclinació del terreny per on flueix l'aigua.
Meseta
Gran altiplà, una plana elevada i extensa, característica de la península Ibèrica.
Relleu (desnivells)
Conjunt de desnivells i formes que presenta la superfície terrestre, ja siguin elevacions o depressions.
Albufera
Llac d'aigua salada o salobre d'escassa profunditat, separat del mar per una barra de sorra.
Relleu (formes terrestres)
Conjunt de formes que presenta la superfície terrestre, que s'han anat formant i modificant al llarg del temps i segueixen en constant evolució.
Moviment orogènic
Moviments de l'interior de l'escorça terrestre (moviments tectònics) produïts per forces que originen la formació de sistemes muntanyosos.
Calma orogènica
Període de temps sense moviments orogènics significatius.
Estrat
Superposició de capes de materials sedimentaris, amb diferents composicions i característiques.
Sòcol
Relleu de plana o altiplà format durant l'Era Primària o Paleozoica, constituït per roques molt rígides que, davant els moviments orogènics, no es pleguen sinó que es fracturen.
Depressió (geològica)
Zona de la superfície terrestre situada a un nivell inferior que la superfície veïna, a causa d'un enfonsament o per estar envoltada de formacions muntanyoses.
Serrat
Cadena de muntanyes de poca elevació o altitud.
Camp
Plana baixa i fèrtil, apta per a conreus, sovint recorreguda per rius.
Relleus de transició
Zones inclinades que connecten i salven els desnivells entre els erms (terrenys no conreats) i els camps de conreu.
Axial
Relatiu a l'eix o centre. Aplicat al Pirineu, designa la part central, que constitueix l'eix principal i la zona de major altitud.
Al·luvió
Sediment transportat per un riu, generalment sense consolidar, que es diposita en les seves riberes o llits.
Conca d'erosió
Depressió excavada per l'acció erosiva dels rius, sovint envoltada de muntanyes.
Estiatge
Època o període de l'any en què un riu presenta el seu cabal mínim, que acostuma a produir-se a l'estiu.
Xarxa hidrogràfica
Conjunt de rius i afluents que neixen en una mateixa serralada i desemboquen en un mateix riu, llac o mar, formant un sistema interconnectat.
Règim fluvial o hidrogràfic
Grau de regularitat del cabal d'un riu al llarg d'un any. Es distingeixen:
- Cabal regular: Varia poc durant l'any.
- Cabal irregular: Presenta grans variacions, amb molta aigua en una època i poca en una altra.
Conca hidrogràfica
Àrea de terra on tota l'aigua de la pluja i els rius s'acumula i flueix cap a un mateix riu, llac o mar.
Colada (geologia)
Massa de lava fosa que flueix per la superfície terrestre des d'un volcà, solidificant-se posteriorment en forma de roca.
Temperatura
Quantitat d'energia calòrica present a l'aire, mesurada en graus.
Precipitacions
Aigua que cau sobre la superfície terrestre des de l'atmosfera, ja sigui en forma líquida (pluja) o sòlida (neu, calamarsa).
Humitat
Quantitat de vapor d'aigua continguda en l'aire.
Evaporació
Procés físic pel qual una substància passa lentament i gradualment de l'estat líquid a l'estat gasós.
Insolació
Quantitat de radiació solar que rep una superfície terrestre durant un període de temps determinat.
Vent
Moviment de l'aire en l'atmosfera, causat per diferències de pressió.
Pressió atmosfèrica
Pes que exerceix la columna d'aire de l'atmosfera sobre una superfície terrestre, variant segons l'altitud i les condicions meteorològiques.
Nuvolositat
Quantitat de núvols presents en l'atmosfera en un moment i lloc determinats.
Massís
Conjunt muntanyós de gran altitud, amb una forma generalment ampla i compacta.
Aiguamoll
Zona plana i humida, sovint impermeable, caracteritzada per la presència d'aigua estancada o de flux lent i vegetació hidròfila.
Aqüífers
Capa subterrània de roca permeable que conté aigua, la qual s'emmagatzema i circula per les seves fissures i porus.