Glossari de termes geogràfics

Albufera

Llacuna generada en platges baixes amb arenes dipositades pels corrents marins que tanquen l’accés d’una badia, formant paratges coneguts com aiguamolls. Les aigües salobres procedeixen de la comunicació precària amb la mar i poden comptar amb aportacions de torrents i rius. Exemples: L’albufera d’Alcúdia, de Maó, de València.

Anticicló

És un nucli d'altes pressions atmosfèriques (més de 1013 mb), rodejat d’altres de baixes pressions, en què el vent gira (a l’hemisferi nord) en el sentit de les agulles del rellotge. Es correspon generalment amb temps estable en superfície. En els mapes meteorològics, les altes pressions es mostren amb una A. Entre els que afecten Espanya, trobem l’Anticicló de les Açores.

Anticicló de les Açores

És un anticicló dinàmic situat, normalment, al centre de l’Atlàntic Nord, a l’alçada de les illes portugueses de les Açores. És el centre d’acció que indueix sobre Europa, en general, i sobre Portugal i Espanya, en particular, temps sec, assolellat i calorós durant l’estiu. Excepcionalment, també pot exercir la seva influència a la tardor i primavera, i fins i tot a l’hivern. En aquest cas, el centre de l’anticicló s’acostuma a situar al centre del mar Cantàbric, provocant hiverns secs, temperats i eliminant qualsevol borrasca existent.

Aridesa

Relació entre la temperatura i la humitat en un lloc concret. Augmenta amb la temperatura i la disminució de les precipitacions.

Badland

Terreny sedimentari sense coberta vegetal i molt aixaragallat.

Caldera volcànica

És un esfondrament profund (depressió) de la superfície de la terra originat per diversos factors geogràfics vinculats a les erupcions dels volcans. Posseeix una estructura més o menys circular, amb un fons relativament extens i parets verticals molt semblants a les dels cràters, però de grans dimensions. La depressió que caracteritza la caldera no s’ha de confondre amb un cràter.

Cinglera

Tall profund, gairebé vertical, que un riu pot arribar a formar al terreny.

Con volcànic

Elevació en forma de con i oberta al cim. És l’estructura elemental d’un volcà.

Cordó litoral

És un tipus de fletxa litoral. Són barres de sorra que prolonguen una costa rectilínia i arenosa cap a l’interior d’una badia. Es formen pel transport de la sorra de la costa cap a l’interior de la badia.

Corrent en Jet o Jet Stream

Són corrents d’aire que recorren la Terra en direcció Oest-Est; d’estructura tubular que circulen entre els 9.000 i 11.000 m i a una velocitat de 150-700 km/h. Aquest corrent va ser descobert de forma casual el 1944 durant els primers vols fets pels bombarders nord-americans B29 camí de Japó, quan volaven a 10.000 m i pràcticament no avançaven. Separa les baixes pressions polars de les altes pressions subtropicals. Els seus desplaçaments estacionals i la velocitat de la corrent determinen la situació del temps en superfície. Actualment, els avions l’utilitzen per estalviar combustible i volar més ràpid.

Delta

Forma de relleu costaner generada per l’acumulació d’al·luvions en la desembocadura d’un riu. Sorgeix quan un riu aporta més sediments dels que el mar pot absorbir i redistribuir. En un delta, el riu s’obre en braços entre els quals queden superfícies pantanoses que formen petites illes. A Espanya, destaca per la seva amplitud el Delta de l’Ebre.

Depressió (tèrmica) o Borrasca

És una zona amb la pressió atmosfèrica més baixa que les zones del voltant (amb menys de 1013 mb). Es correspon generalment amb temps inestable en superfície. La pressió en una borrasca disminueix cap al centre, on és màxima la inestabilitat. A l’hemisferi nord, les depressions giren en sentit contrari al de les agulles d'un rellotge; en canvi, a l'hemisferi sud, giren en sentit contrari; en ambdós casos, això ho motiva l’efecte de Coriolis. En els mapes meteorològics, les baixes pressions es mostren amb una D o una B.

Depressió

Sector de la superfície de la Terra enfonsat respecte al nivell dels territoris circumdants, situat generalment a l’interior dels continents. A Espanya, cal destacar les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.

Duna

Acumulació d’arena, en els deserts o el litoral, generada per l’acció del vent.

Efecte Foëhn

És un fenomen bioclimàtic que provoca major sequera, absència parcial o total de precipitacions i menor recobriment vegetal després de passar una barrera orogràfica (muntanya). La massa d’aire es refreda i descarrega la seva humitat al passar per una elevació muntanyosa, per la qual cosa descendeix seca i càlida.

Elements del clima

Unitats que determinen les característiques climàtiques d’una regió. Els components principals són la temperatura, les precipitacions, la pressió atmosfèrica, el vent, la insolació, la humitat de l’aire, l’evaporació i l’evapotranspiració.

Escala cartogràfica

És la relació entre una longitud mesurada sobre el mapa i la corresponent longitud a la realitat, és a dir, indica el grau de reducció practicada en el mapa. Les més habituals són la gràfica i la numèrica. Els mapes confeccionats per l’Institut Geogràfic Nacional estan a escala 1/50.000 (1 cm del mapa equival a 50.000 cm en la realitat o 0,5 km).

Estalactita

Tipus de formació de les cavitats que penja del sostre o de la paret d’una cova calcària.

Estalagmita

Tipus de formació de les cavitats que es forma al terra d’una cova calcària.

Estrats

Masses de sediments en forma de capa de gruix variable que constitueixen els terrenys sedimentaris.

Factors del clima

Modificadors de les característiques dels elements del clima. Podem diferenciar els factors geogràfics i els termodinàmics: altitud, latitud, proximitat al mar, localització geogràfica; el Jet Stream, els centres d’acció, masses d’aire i fronts.

Falla

Trencall de l’escorça terrestre que implica la separació dels blocs fracturats. El desplaçament pot ser vertical (falla normal) o horitzontal (falla de desgavellament). Els materials més antics i rígids es fracturen donant lloc al relleu germànic caracteritzat per l’alternança de blocs elevats (horts) i blocs enfonsats (fosses tectòniques).

Foia

Terreny pla i extens, omplert d’al·luvions i envoltat de formacions muntanyoses.

Fosa tectònica (Graben)

És una depressió tectònica provocada per l’enfonsament d’un bloc i/o l’elevació dels blocs limítrofs.