Glossari de Termes Econòmics i Socials

Productivitat → Quantitat de producte obtingut en un temps determinat per unitat de treball.

Força de treball → Constituïda per la mà d’obra que ven la seva força als empresaris a canvi d’un salari.

Espai econòmic comú → Un acord entre els estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) i tots els estats membres de la Unió Europea (UE). L'acord permet que els estats de l'AELC participin en el mercat únic europeu sense ser part de la Unió Europea.

Plutocràcia → La plutocràcia és el sistema de govern on el poder l'exerceixen els que acumulen més riquesa.

Elit → Una elit és un grup social minoritari dins d'una societat que resulta privilegiat per la seva preeminència en aspectes tan diversos com pot ser l'economia, la institucionalitat, la cultura...

Cultura burgesa → Escoles massatges d’artistes, l’època modernista, les mansions eren a la cultura que els hi agradava participar de l’art com de la música, imitaven les pautes de la conducta social de l’antiga aristocràcia. Volen imitar l’aristocràcia. Eren els “nou rics”.

Moral burgesa → Es resumia en les virtuts de l’estalvi, la importància de la vida familiar, la dignitat del treball, l’esforç i el respecte envers la pràctica religiosa.

Petita burgesia → La petita burgesia és una classe social que defineix la banda baixa de la burgesia.

Proletari → És el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera. Originalment s'identifica com aquelles persones que no tenen una altra riquesa que els seus fills.

Sistema de treball a domicili → El sistema de producció a domicili va ser una evolució del sistema domèstic implementat durant la Revolució Industrial, el qual permetia als empresaris actuar com a corredors de fires de comerç locals, contractant a preus fixos la producció sencera d'una família (putting-out system).

Treball infantil → El treball infantil és l'ús de nens per realitzar treball a canvi de remuneració econòmica o en espècies.

Escolarització → Era una pràctica poc comuna i la major part de les llars necessitaven recórrer a la mà d’obra infantil per tirar endavant la família.

Monopoli → Fa referència a una determinada situació de mercat. En ella, un productor o venedor és l'únic que explota un bé o un servei, la qual cosa li confereix un gran poder i li brinda una posició de privilegi.

Societat anònima → La societat anònima és aquella societat mercantil en la qual el capital és dividit en accions i integrat per les aportacions dels socis, els quals no respondran personalment dels deutes socials.

Moviment de capitals → Transaccions de capital efectuades entre països o organitzacions internacionals, la forma de les quals depèn de l’objecte pel qual hom les duu a terme.

Inversió → Una inversió, en el sentit econòmic, és una col·locació de capital per obtenir un guany futur.

Capital financer → El capital financer és la fusió del capital d'origen del mercat financer i bancari amb el capital industrial, agrícola i comercial.

Marxisme → Doctrina derivada de les idees de Marx i Engels segons la qual els esdeveniments i les institucions humanes estan determinats per causes econòmiques i l'agent bàsic del canvi històric és la lluita de classes.

Anarquisme → Teoria política i social que, basant-se en el principi de la llibertat individual, preconitza l'abolició de tota forma de poder polític i la socialització de la propietat.

Revisionisme → Corrent d'opinió marxista que expressa una revisió del marxisme en els aspectes filosòfics, econòmics i polítics.

Socialdemocràcia → Corrent ideològic adoptat pels partits polítics d'inspiració marxista, sobretot a Alemanya, als països escandinaus i a Rússia, fins a la Primera Guerra Mundial.

Liberalisme → És un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

República → És un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble, en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Sobirania nacional → És un concepte que dóna tot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania. Aquesta deixa constància en la constitució que li cedeix el poder a l'estat.

Pronunciament → Un pronunciament és una forma de rebel·lia militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant, característic del segle XIX.

Sobirania popular → En el cas de la sobirania popular, es fa referència al poble i com aquest és la màxima autoritat de la societat.

Força de treball → És la mercaderia que té el proletariat per vendre-la dins d'un sistema de producció capitalista.

Proletariat → És aquella classe que no disposa de la propietat dels mitjans de producció i que ha de llogar la seva força de treball a canvi d'un salari per a la seva subsistència.

Proteccionisme → És un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions.

Lliurecanvisme → Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual no es discrimina contra les importacions ni s'obstrueixen les exportacions.

Aculturació → Procés de canvi cultural per contacte o imposició d'una altra cultura.

Era victoriana → L'època victoriana és un període de la història britànica definit pel regnat de Victòria I del Regne Unit, entre juny de 1837 i el 22 de gener de 1901, data de la seva mort.

Whig → Va ser una manera despectiva de referir-se als covenanners presbiterians.