Glossari de Termes de Comunicació i Escriptura

A

Alfabet

1. Alfabet: És el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita. La codificació de l'alfabet (almenys en una primera època, quan l'escriptura diferia molt poc de la parla) consisteix a representar un so per mitjà d'un símbol lletra.

Alfabet Cuneïforme

2. Alfabet cuneïforme: És un dels primers sistemes d'escriptura coneguts. Creat pels sumeris, és una forma d'escriptura realitzada amb signes.

Art Gòtic

3. Art gòtic: Estil arquitectònic i decoratiu que predomina a Europa entre els segles XII i XV. Crea les seves pròpies formes i deixa de fixar-se amb la cultura de Roma.

Art Romànic

4. Art romànic: Es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle XI al XII. Influenciat per l'art de Roma i amb clara assimilació oriental. Estil molt funcional i auster.

C

Càlam

5. Càlam: Instrument de canya tallada en punta que es pot usar per a l'escriptura sobre l'argila, cera o, mullat en tinta, sobre papir, pergamí o paper. El seu ús s'inicia en el segle XX a.C.

Censura

6. Censura: És l'organisme encarregat de censurar obres destinades al públic.

Comunicació

7. Comunicació: Es fonamenta essencialment en el comportament humà i en les estructures de la societat.

Comunicació Mnemòtica

8. Comunicació mnemòtica: Cordes amb nusos que simbolitzen alguna cosa.

E

Escolàstica

9. Escolàstica: Moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina per comprendre la revelació religiosa del Cristianisme.

Escriba

10. Escriba: La persona que escrivia tot el que passava abans i gràcies a ells sabem coses de l'antiguitat.

Escriptori

11. Escriptori: Lloc on treballaven els escribes i copiaven els llibres.

Escriptura Alfabètica

12. Escriptura alfabètica: Sistema d'escriptura en què cada signe representa un so.

Escriptura Copte

13. Escriptura copte: Llengua camítica derivada directament de l'antic egipci, del qual pot ésser considerada la darrera evolució.

Escriptura Demòtica

14. Escriptura demòtica: Forma simplificada de l'antiga escriptura egípcia hieràtica.

Escriptura Hieràtica

15. Escriptura hieràtica: Tipus cursiu de l'escriptura jeroglífica.

Escriptura Jeroglífica

16. Escriptura jeroglífica: Escriptura emprada sobretot per la cultura egípcia, i que es basava en l'ús de jeroglífics.

Escriptura Sil·làbica

17. Escriptura sil·làbica: Sistema d'escriptura fonètica en el qual cada signe representa una síl·laba o conjunt de fonemes, en oposició a l'escriptura alfabètica, que representa cadascun dels fonemes, i a l'escriptura ideogràfica, que representa directament les idees de les coses, no els fonemes.

F

Fonema

18. Fonema: Abstracció del so, realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Fonograma

19. Fonograma: Grafema que representa un fonema, un so representat per una o més lletres.

I

Ideograma

20. Ideograma: Representació gràfica d'una idea que no sigui per mitjà de paraules, és una icona, imatge convencional o símbol, que representa una relació abstracta o idees.

Informació

21. Informació: Relació indissoluble entre les dades, informació, coneixement, pensament i llenguatge pel que implica un augment del coneixement.

J

Jeroglífic

22. Jeroglífic: Sistema d'escriptura on els conceptes estan representats en dibuixos.

Joglar

23. Joglar: Intèrpret musical dels textos escrits per trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles XII i XIII.

L

Libel

24. Libel: Document que es procuraven els cristians per acreditar que havien fet sacrificis als ídols, per tal de defugir la persecució.

Llenguatge Fonètic

25. Llenguatge fonètic: Expressar els sons al llenguatge.

Llenguatge Kinèsic

26. Llenguatge kinèsic: Llenguatge que no utilitza la paraula.

Llenguatge No Verbal

27. Llenguatge no verbal: Llenguatge gestual.

M

Metàfora

28. Metàfora: És una figura retòrica que consisteix en la identificació de dos termes entre els quals hi ha alguna semblança. Un dels dos termes és literal i l'altre s'utilitza en un sentit figurat.

Mite

29. Mite: Relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, protagonitzats per éssers sobrenaturals o extraordinaris, com déus o personatges fantàstics, els quals busquen donar explicació a fets o fenòmens.

O

Onomatopeia

30. Onomatopeia: So o conjunt de sons que recorden a una paraula amb significat concret.

P

Papir

31. Papir: És una planta aquàtica situada a Egipte. La seva arrel s'utilitza com a llenya fent la funció principal de suport dels antics manuscrits.

Parla

32. Parla: Ús particular i individual que un parlant fa d'una llengua.

Pergamí

33. Pergamí: Material fet a partir de pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per poder-hi escriure. Utilitzat majoritàriament entre els períodes de l'Edat Antiga i Moderna.

Pictograma

34. Pictograma: Símbol que comunica un missatge o descriu objectes sense referir-se a la seva forma lingüística.

Pregoner

35. Pregoner: Persona encarregada de llegir el pregó i d'escalfar l'ambient.

S

Senyal

36. Senyal: Símbol, gest, o un altre tipus de signe que informa o avisa d'alguna cosa. Substitueix la paraula escrita o el llenguatge.

T

Trobador

37. Trobador: Poeta cantor de l'Edat Mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.

U

Universitat

38. Universitat: Establiment educacional dedicat a l'ensenyament superior i la investigació.