Glossari de termes clau de la història d'Espanya (Segle XX)

Aconfessionalitat

Aconfessionalitat: Situació jurídica d'un Estat, basada en una concepció laica de pensament que defensa la independència d'aquest respecte a les confessions religioses. Es tracta del desenvolupament de la secularització en el pla polític i jurídic. La Constitució republicana de 1931 va declarar per primera vegada l'aconfessionalitat a Espanya.

Brigades Internacionals

Brigades Internacionals: Unitats militars compostes per voluntaris estrangers que van participar en la Guerra Civil Espanyola, donant suport al Govern de la República i enfrontant-se al bàndol sublevat. Es calcula el seu nombre total entre 30.000 i 60.000 brigadistes i tingueren certa importància en la defensa de Madrid i altres batalles.

Col·lectivització

Col·lectivització: Accions dutes a terme en el bàndol republicà, per les quals se substituïa la propietat privada d'indústries i terres (expropiació) en benefici de la col·lectivitat, dels treballadors i dels llauradors.

Cop d'Estat

Cop d'Estat: Actuació violenta i ràpida, generalment per forces militars o rebels, per la qual un grup determinat s'apodera o intenta apoderar-se dels ressorts del govern d'un Estat, desplaçant les autoritats existents mitjançant la violència. Aquesta presa del poder polític per part dels militars per la força s'ha donat diverses vegades a Espanya, concretament en dos moments durant el segle XX:

• Dictadura de Primo de Rivera.
• Dictadura de Franco.

Exiliat

Exiliat: Persona que es veu obligada a abandonar el seu país en una situació de guerra o conflicte, per temor a les represàlies i persecucions (polítiques, religioses, etc.) a què pot ser sotmesa. Durant la Guerra Civil espanyola es va produir un moviment d'exiliats, dels quals alguns tornaren al cap de poc temps, però molts de manera definitiva.

Front Popular

Front Popular: Coalició electoral espanyola que va aconseguir guanyar les eleccions al febrer de 1936, les últimes eleccions durant la Segona República abans del cop d'estat que va desencadenar la Guerra Civil. Aquesta coalició estava integrada per:

• Republicans d'esquerra.
• El PSOE.
• Els comunistes.

Missions Pedagògiques

Missions Pedagògiques: Pla del Govern Republicà que buscava la manera de portar la cultura als pobles rurals d'Espanya, per combatre l'analfabetisme. Els seus principals objectius van ser millorar el nivell educatiu i cultural de la població de zones rurals, i els seus principals destinataris van ser els sectors més endarrerits de la població espanyola. Van abastar àmbits de la cultura com:

• La lectura.
• La música.
• Projeccions cinematogràfiques.
• Representacions teatrals, entre altres.

Reforma Agrària

Reforma Agrària: Sèrie de mesures polítiques iniciades durant el bienni reformista de la Segona República (1931-1933) que pretenia la modernització econòmica d'Espanya amb la correcció de l'estructura de la propietat de la terra (el latifundisme, principalment). Entre les seves mesures figurava:

• L'expropiació i repartiment de la terra entre els llauradors.
• La constitució d'escoles per modernitzar l'agricultura.
• La creació de l'Institut de Reforma Agrària (IRA).

Regeneracionisme

Regeneracionisme: Corrent de pensament profundament crític amb el sistema polític de la Restauració, que va intentar buscar una solució a la situació de crisi moral, social i política en què es trobava immersa Espanya, després del Desastre de 1898. Defensava:

• La millora de la situació del camp espanyol.
• L'elevació del nivell educatiu i cultural d'Espanya.
• La fi de la corrupció electoral.

El seu principal inspirador va ser Joaquín Costa.

Setmana Tràgica

Setmana Tràgica: Insurrecció violenta ocorreguda a Barcelona l'any 1909 que va tenir com a desencadenant el reclutament de soldats reservistes per a la Guerra del Marroc i es va saldar amb vagues, enfrontaments armats i incendis d'esglésies, convents i escoles.